Aleurites moluccanus
Aleurites moluccanus (nom acceptat,[1][2] encara que també apareix citada com Aleurites moluccana), anou de l'Índia, arbre candil o kukui, és un arbre del sur d'Àsia del que s'obté un oli que és usat com barniz. Pertany al gènero Aleurites, família Euphorbiaceae, subfamília Crotonoideae. El seu frut, conegut com a anou de l'Índia, es promou falsament com un medicament per a baixar de pes, pero és altament tòxic i potencialment mortal.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Creix fins a una altura de 15 a 25 m, en gran cantitat de branques colgantes. Les fulles són de color vert pàlit, simples i redonejades o, rarament lobuladas, en l'àpiç agut, de 10 a 20 cm de llarc. L'anou és redona, de 4 a 6 cm de diàmetro, la llavor es troba en l'interior i té una capa molt dura i un alt contingut d'oli.
Frut
[editar | editar còdic]L'os del frut és un purgante sumament perillós i en Hawái és usat a manera de canela.[4] L'oli és aperitiu, llaugerament tòxic.[4] El producte conté diterpenos tòxics (éster de forbol), que tenen efectes aguts laxantes. No té cap indicació terapèutica acceptada i les llavors també són tòxiques.[5]
S'oferix en el mercat negre com un producte miraculós per a aprimar, encara que la pèrdua de pes és produïda per dites propietats laxantes.[6] L'ingesta produïx irritament en l'estòmec, seguida de bossades i diarrea.[7] Al contacte en la pell, es produïx dermatitis.[7]
Es tracta d'una planta d'alt risc, per genera una reducció de potassi a nivell sanguíneu, ocasionant debilitat muscular i alteracions cardíaques que resulten potencialment mortals.[8] Experts en la matèria sostenen que el seu consum pot dur a la mort, després de síntomes com descompensacions, diarrea, arrítmia i infarts.[6]
Regulació
[editar | editar còdic]En maig de 2012 l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va retirar del mercat el producte Anou de l'Índia-Magicnuez, declarant-ho illegal per presentar-se al públic com dotat de propietats supostament curativas, adelgazantes o contra l'obesitat. El producte pot tindre efectes tòxics en la seua utilisació a llarc determini.
En Argentina, l'Administració Nacional de Medicaments, Aliments i Tecnologia Mèdica (ANMAT) no ha aprovat el seu consum, recomanant "la prohibició de l'us i la comercialisació en tot el territori nacional".[6]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Autoritats que accepten el nom Aleurites moluccanus» (en anglés). Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 16 de febrer de 2012.
- ↑ «Sorting Aleurites names». Multilingual Multiscript Plant Name Database. Universitat de Melbourne. Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2012. Consultat el 16 de febrer de 2012.
- ↑ «a-aprimar/ ».
- ↑ 4,0 4,1 «Aleurites moluccana». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 14 d'octubre de 2009.
- ↑ Caffaratti, M.; Lascano, V. i Real, J. P.. «Alerta sobre l'us de llavors per a aprimar i la seua toxicitat». Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2015. Consultat el 18 de giner de 2015.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «tindre-una-desocupació-cardíaca ». Consultat el 17 de juliol de 2017 (en és-AR).
- ↑ 7,0 7,1 «[1]». Consultat el 17 de juliol de 2017 (en és-ES).
- ↑ «Una planta d'alt risc capaç de matar» (en és). www.eldia.com. Consultat el 17 de juliol de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aleurites moluccanus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.