Alejandro Calbo Alemany
| Alejandro Calbo Alemany | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós i inventor. | ||
| Naiximent: | 17 d'octubre de 1874 | ||
| Lloc de naiximent: | Beniarrés, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 30 d'agost de 1961 | ||
| Lloc de defunció: | Cocentaina, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Alejandro Calbo Alemany (Beniarrés, 17 d'octubre de 1874 - † Cocentaina, 30 d'agost de 1961), fon un religiós, frare franciscà. Alejandro fon sacerdot, predicador, mestre, guardià de varis convents i un incansable aficionat a la mecànica per lo qual fon també un inventor.
Biografia
Alejandro Calbo naixqué en la població alacantina de Beniarrés, en la comarca d'El Comtat, el 17 d'octubre de l'any 1874, en el carrer Cova Santa número 22. Era fill de Vicente Calbo Oltra, natural de Beniarrés, i de Josefa Alemany Bondía, de Benirrama.
Despuix d'estudiar Llatí i Humanitats, ingressà en el noviciat franciscà del Sant Esperit del Mont, en Valéncia. Allí substituí el seu nom de pila, Vicente Bruno, pel de fra Alejandro i prengué l'hàbit el 8 de setembre de 1890.
Destacà com a orador religiós. La biografia recorda especialment un acte celebrat en Ontinyent en l'any 1915, en motiu de la visita del pare general de l'orde, fra Serafín Cimino, en el que una de les intervencions més celebrades hauria segut precisament la del pare Alejandro.
Predicà en Madrit i en diferents capitals espanyoles, encara que en el pas del temps fon abandonant progressivament els púlpits per a concentrar-se en l'estudi, l'ensenyança i el retir.
Durant els seus últims anys de vida activa en Ontinyent treballà com a professor de Ciències i aplegà a ocupar el càrrec de prefecte d'estudis en el colege de la Concepció.
Convent d'Agres
Un dels capítuls més interessants de la seua trayectòria va transcórrer en el Convent-Santuari d'Agres, a on va permanéixer sis anys eixercint com a guardià.
Segons la biografia franciscana, el convent es trobava llavors en condicions prou deficients i el pare Alejandro va mamprendre numeroses actuacions per a millorar-ho.
El camí que comunicava el convent en Agres era estret i abrupte. Fra Alejandor promogué la seua reforma en ajuda de l'alcalde i del retor. També va aprofitar un chicotet cabal d'aigua pròxim a l'edifici i va proyectar canalisacions, depòsits i fonts, conseguint millorar l'abastiment d'aigua del convent.
Impulsà la restauració del propi convent, va ampliar les seues instalacions en noves celes i va promoure la construcció d'un pabelló per a respondre a les necessitats de la comunitat i dels visitants.
També va crear un colege destinat a chiquets d'entre sis i catorze anys, procedents tant d'Agres com de poblacions propenques. Per a estajar als qui aplegaven des d'atres municipis va impulsar un hostal en menjador i cuina.
La seua afició musical va tindre igualment un alvertent educatiu: va organisar un cor infantil conventual i va aplegar a formar una escolania.
Cullera
En l'any 1930 fon destinat al convent del Castell de Cullera, també com a guardià.
Allí continuà les seues investigacions i experiments. La biografia afirma que amplià els seus estudis i tractà de dur a la pràctica diferents proyectes fins a obtindre els resultats que buscava.
La seua estància es va vore interrompuda pels acontenyiments polítics de 1931. Segons la narració franciscana, abandonà el convent despuix de la proclamació de la Segona República i passà posteriorment per Valéncia.
Guerra Civil
L'esclat de la Guerra Civil en 1936 obrí el periodo més dramàtic de la seua vida.
Alejandro Calbo retornà al seu Beniarrés natal, a on va permanéixer protegit durant bona part de la lluita. La font relata que les autoritats locals varen facilitar inicialment la seua permanència en el poble i que, quan va aumentar el perill, es va refugiar en casa de familiars. Inclús en aquelles circumstàncies continuà treballant.
Instalà una espècie de gabinet d'estudi en el que desenrollà proyectes mecànics. Entre ells apareix una de les idees més sorprenents atribuïdes al franciscà: el disseny d'un autogir diferent al desenrollat per Juan de la Cierva.
La biografia també li atribuïx en aquells anys una olla autorregulada i diversos models d'interruptors.
És important precisar que la font descriu estos proyectes, pero no proporciona en estes pàgines plans tècnics complets ni documentació que permeta evaluar fins a quin punt varen aplegar a construir-se o funcionar. Per això, convé diferenciar entre l'existència del proyecte biogràfic i el seu eventual desenroll industrial.
Al començament de 1937, segons el relat, varis hòmens varen acodir a buscar-lo en intencions amenaçants. El religiós els va rebre tranquilament, va conversar en ells i inclús els va convidar a assentar-se. La conversació hauria acabat d'una manera completament distinta a l'esperada: aquells hòmens varen abandonar finalment les seues intencions inicials i varen acabar compartint taula en ell.
Fra Calbo era un home tranquil, persuasiu i dotat d'una notable capacitat per a relacionar-se en persones de posicions molt diferents.
Posguerra
Acabada la guerra, el seu delicat estat de salut feu que permaneixquera temporalment en Beniarrés. Despuix eixercí funcions religioses en Alcosser de Planes i Gayanes, desplaçant-se per a celebrar missa i atendre a les comunitats locals. Una volta recuperat parcialment, fon destinat al convent de Chelva, a on permaneixeria durant aproximadament dotze anys.
Chelva es convertiria en un atre escenari perfecte per a aquella peculiar combinació de vida religiosa conventual i inventiva tècnica. El convent caria d'electricitat i Alejandro Calbo posà en funcionament una turbina moguda per un bot d'aigua del riu, destinada a proporcionar energia.
Inventor
La seua vocació religiosa marcaria tota la seua existència, pero pronte apareixeria una atra característica que acabaria distinguint-lo: una imaginació extraordinàriament inclinada cap a la tècnica i els mecanismes.
Fon precisament durant la seua estància en Agres quan va desenrollar un dels invents que major reconeiximent li va proporcionar, ho denominava la clau mecànica «Serpens».
Segons la biografia aportada, este mecanisme obtingué una Medalla d'Or en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i fon patentat en numerosos països: Espanya, Alemània, França, Holanda, Bèlgica, Anglaterra, Itàlia, Suïssa i els Estats Units.
La pròpia capçalera biogràfica menciona ademés entre els seus invents una «clau anglesa» premiada en una medalla d'argent en l'Exposició Internacional de Brusseles de 1958.
Entre les invencions atribuïdes al franciscà hi ha una especialment cridanera: les «sandalies lluminoses». Segons la seua biografia, el principi consistia en aprofitar l'energia produïda en caminar per a generar electricitat. La font ho explica per mig d'una comparació senzilla: de la mateixa manera que una bicicleta pot produir electricitat en desplaçar-se i alimentar un far, el moviment del caminant serviria per a generar energia. El proyecte quedà inacabat.
La font assegura que, quan va morir, l'invent es trobava aproximadament a mig acabar i que Calbo estava profundament ilusionat en ell.
Despuix de la seua etapa en Chelva retornà novament al convent de Cullera. L'edat i els problemes de salut havien reduït considerablement la seua activitat, pero no varen eliminar el seu desig d'experimentar. Encara va iniciar un atre proyecte: un «gayato termoelèctric». També quedà inacabat. Una malaltia que acabaria acompanyant-ho fins a la seua mort li impedí continuar desenrollant-ho.
Apareixen aixina, un darrere l'atre, mecanismes que semblen propis d'un gabinet de curiositats tecnològiques: claus mecàniques, olles autorregulades, interruptors, autogirs, sistemes hidràulics, sandalies generadores d'electricitat i gayatos termoelèctrics.
Junt a Juan de la Cierva
Entre les fotografies conservades en la biografia apareix una particularment interessant: Alejandro Calbo acompanyat per Juan de la Cierva, personage célebre inventor de l'autogir. L'image constituïx un testimoni visual molt sugerent tenint en conte l'interés de Calbo per l'aeronàutica.
Últims dies en Cocentaina
Quan el seu estat de salut va empijorar, els seus superiors varen decidir traslladar-ho al convent de Cocentaina, pròxim al seu Beniarrés natal. La biografia oferix ací una image particularment humana del vell religiós.
Des del terrat del convent, utilisant unes ulleres de llarga vista, podia contemplar a uns tretze quilómetros el poble a on havia naixcut. També recordava el propenc Calvari i l'iglésia parroquial de Beniarrés. La seua estància en Cocentaina fon breu. Tres dies abans de fallir rebé els sacraments, segons relata la font.
Alejandro Calbo Alemany fallí el 30 d'agost de 1961. El seu funeral es celebrà al sendemà i posteriorment les seues restes foren traslladats al cementeri municipal de Cocentaina. La font senyala que fallí en 86 anys, despuix d'aproximadament sèt décades de vida religiosa.
Més que un religiós
Alejandro fon un religiós, sacerdot, professor, predicador i responsable conventual. Participà en millores de camins i abastiment d'aigua. Promogué instalacions educatives i religioses. Organisà un cor i una escolania. Experimentà en sistemes elèctrics i mecànics. S'interessà per l'aeronàutica i seguí dissenyant mecanismes quan ya era vell.