Aleix Vidal-Quadras
| Aleix Vidal-Quadras Roca | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Físic, polític i escritor. | ||
| Naiximent: | 20 de maig de 1945 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Aleix Vidal-Quadras Roca o Alejo Vidal-Quadras Roca (Barcelona, 20 de maig de 1945), és un físic, polític i escritor espanyol.
Aleix Vidal-Quadras fon membre fundador del partit polític Vox. Ha segut president del Partit Popular de Catalunya (1991-1996), senador en el Senat d'Espanya, europarlamentari i vicepresident del Parlament Europeu (1999-2014).
Biografia[editar | editar còdic]
Descendent de vàries de les famílies de l'alta burguesia barcelonesa, conte entre els seus parents en el pintor José María Vidal‑Quadras, membre del Círcul Artístic de Sant Lluch.
Llicenciat en Ciències Físiques per l'Universitat de Barcelona (UAB) en l'any 1969, obtingué el premi extraordinari de doctorat per l'Universitat Autònoma de Barcelona en 1975. En l'any 1983 va rebre el Premi Energia Nuclear de la Junta d'Energia Nuclear.
En l'any 1988 fon nomenat catedràtic de Física Atòmica i Nuclear en l'Universitat Autònoma de Barcelona, sent vocal del Consell de Seguiment sobre Seguritat Nuclear i Protecció Radiològica de Catalunya (1984-1992) i director del Servici de Física de Radiacions de la UAB (1984-1992). També ha tingut llabor investigadora i docent en el Centre d'Investigacions Nuclears d'Estrasburc, en el University College de Dublín i en el colege L'Immaculada dels Maristes de Barcelona.
Trayectòria política[editar | editar còdic]
En Catalunya (fins a 1999)[editar | editar còdic]
Despuix de formar part de la candidatura de Solidaritat Catalana en les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i un breu pas de sis mesos per Unió Democràtica de Catalunya, Aleix Vidal‑Quadras fon elegit regidor d'Aliança Popular en l'Ajuntament de Barcelona, i en les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 diputat autonòmic per Barcelona en el Parlament de Catalunya, a on fon portaveu del grup parlamentari popular.
A finals de la década de 1980 i principis de la de 1990, el Partit Popular Català va travessar una profunda crisis pel choc de dos tendències: una, més decidida a enfrontar-se al govern de Jordi Pujol liderada per Vidal‑Quadras, i una atra, més moderada liderada per Jorge Fernández Díaz. Finalment, en novembre de 1990, l'eixecutiva dirigida per este últim fon substituïda per la direcció nacional per una gestora encapçalada per Vidal‑Quadras en Barcelona (quí tenia el respal de José María Aznar) i en giner de 1991 lo mateix va ocórrer en l'eixecutiva regional, que fon rellevada per una gestora dirigida per Josep Curto, per lo que l'ala dura del PP regional es feya en el control de partit.
Aixina, l'1 de decembre de 1991, Vidal‑Quadras era nomenat president del Partit Popular de Barcelona (1991-1993) i Partit Popular de Catalunya (1991-1996) substituint a Jorge Fernández Díaz, obtenint poc més de la mitat del respal dels compromissaris, reflectint-se les tensions i divisió en el partit. També fon regidor en l'Ajuntament de Barcelona des de 1991 fins a 1995, i diputat del Parlament de Catalunya entre 1988 i 1996. Durant eixos anys liderà una dura oposició als governs nacionalistes de CiU, sent el candidat a la presidència de la Generalitat en els comicis autonòmics de 1992 i de 1995; en eixos últims conseguí el millor resultat del partit en número de vots fins al moment, aplegant als 17 diputats. Dit resultat fon superat, en número d'escans que no de vots, per Alicia Sánchez-Camacho en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 a on va conseguir 18 escans. Des de febrer de 1993 és vocal del Comité Eixecutiu Nacional del Partit Popular; també fon Senador per designació autonòmica entre els anys 1995 i 1999.
Despuix del nomenat Pacte del Majestic de 1996 entre el Partit Popular i Convergència i Unió que va dur a que José María Aznar a que fora investit president del Govern durant VI Llegislatura d'Espanya a canvi del respal dels populars en el Parlament (que arreplegava el desenroll de la finançació autonòmica ya iniciada en l'etapa socialista, la supressió del servici militar obligatori i el traspàs de competències), fon apartat de la presidència del Partit Popular de Catalunya, presentant la seua dimissió com a president com a mostra de la seua disconformitat en el pacte establit en els nacionalistes catalans, i en particular en el llavors president de la Generalitat catalana Jordi Pujol.
Eurodiputat (1999-2014)[editar | editar còdic]
Despuix de la seua eixida obligada del context polític català, fon reubicat pel partit com a eurodiputat, càrrec que va ostentar entre 1999 i 2014. En les eleccions al Parlament Europeu de 2009 va figurar en el quart lloc de la llista del PP. Fon vicepresident del Parlament Europeu entre 1999 i 2014, en funcions de 2004 a 2007.
En maig de l'any 2009, el Partit dels Socialistes de Catalunya va incloure en un cartell de propaganda de les eleccions al Parlament Europeu de 2009 la direcció de la pàgina web corresponent a l'artícul dedicat a la seua persona en la Wikipedia en castellà. En dit cartell apareixia com a únic mensage el text «http://es.wikipedia.org/wiki/Alejo_Vidal-Quadras» sobre fondo roig. Este fet es va convertir en notícia nacional.
En octubre de 2009 Vidal Quadras fon elegit cap de la comissió de conciliació del Paquet Telecom (una série de mides llegals orientades a regular Internet, en gran controvèrsia al voltant de la seua possible vulneració de drets digitals i la neutralitat en la ret). Segons la versió del lobby francés La Quadrature du Net, el seu paper com a cap de la comissió fon durament criticat pels europarlamentaris del Partit Popular, Els Verts i GUE/NGL per no permetre'ls ni tan sols la llectura de la redacció final del paquet, a pesar de les seues repetides declaracions en suposta defensa de la neutralitat en la ret. Posteriorment, La Quadrature du Net presentà a Vidal Quadras com un dels polítics de la cambra europea pijor valorats pels defensors de la neutralitat en la ret. No obstant, semanes despuix d'esta enquesta, el paquet propost per Vidal Quadras fon aprovat en 510 vots a favor, 40 en contra i 24 abstencions.
Eixida del PP i pas per Vox (2014-2015)[editar | editar còdic]
El 27 de giner de 2014 anuncià la seua eixida del PP, despuix de trenta anys d'afiliació, i la seua incorporació al nou partit polític Vox, argumentant la falta de democràcia interna en el PP i el seu desacort en les polítiques del Govern de Mariano Rajoy en relació en la finalitat d'ETA, l'independentisme català, la política impositiva i la falta de separació de poders. En març d'eixe mateix any fon elegit president provisional de Vox, partit pel que fon cap de llista en les eleccions europees del 25 de maig sense obtindre representació. En juny d'eixe mateix any anuncià la seua renúncia a la reelecció com a president de Vox. Despuix d'abandonar tota participació en les activitats internes i ser desautorisat per advocar per l'acostament de Vox a UPyD i Ciutadans, comunicà la seua baixa en febrer de 2015.
Estratègia política[editar | editar còdic]
En el Congrés del Partit Popular en Valéncia de juny de 2008, Vidal‑Quadras, junt en Santiago Abascal i uns atres, presentà una esmena a la llínea política a desenrollar pel seu partit en relació en els partits nacionalistes perifèrics. Esta esmena fon aprovada per la direcció i arreplega la «necessitat d'una reforma constitucional que enfortixca l'Estat i cohesione la Nació, aixina com d'una nova estratègia de pactes en virtut de la qual el Partit Popular buscarà de manera preferent l'estabilitat parlamentària tant a nivell nacional com a autonòmic per mig d'acorts en el PSOE i no en els nacionalistes», aplegant inclús a afirmar en 2009 que l'únic modo de conservar l'unitat nacional és a través de l'eliminació de les nacionalitats de la Constitució.
Esta esmena a la llínea política fon el fonament del respal del PP al PSE-EE en el Parlament Vasc despuix de les eleccions de 2009, encara que en Catalunya no va ocórrer lo mateix puix el PSC va permetre l'investidura d'Artur Mas (CiU no va alcançar la majoria absoluta en el Parlament de Catalunya despuix de les eleccions de 2010), mentres el PPC va permetre que CiU aprovara els seus Presuposts en el Parlament fins a la convocatòria de noves eleccions en novembre de 2012.
En novembre de 2007 va cridar cretí integral a Blas Infante i sicòpata a Sabino Arana, fets dels que es va disculpar públicament i que varen ser rebujats pel Partit Popular, del que era militant en aquell moment.
En setembre de 2012 Vidal-Quadras va demanar l'intervenció en Catalunya de la Guàrdia Civil en resposta a la proposta d'Artur Mas de celebrar un referèndum d'autodeterminació en Catalunya.
Ideologia[editar | editar còdic]
Vidal-Quadras s'autodefinix com a «lliberal conservador». Els seus opositors polítics, durant la campanya de les eleccions al Parlament Europeu de 2009, varen acusar a Vidal‑Quadras de pertànyer al sector més conservador del Partit Popular. Per un atre costat, els seus partidaris el varen considerar com l'únic polític català capacitat per a enfrontar-se al nacionalisme català, durant el moment de major auge del Partit Popular en Catalunya, fins a la seua defenestració per "necessitats" de Govern en 1996 (vore Pacte del Majestic).
Ha lligat la supervivència de l'Estat espanyol a la seua condició de nació: «un cos humà queda exànime quan la seua ànima l'abandona, un Estat no pot sobreviure si exhala la seua nació».
Abort[editar | editar còdic]
Vidal-Quadras fon un dels europarlamentaris del PP que varen votar a favor d'una resolució sobre els drets fonamentals en l'Unió Europea en la que, en els seus artículs 61 i 62, es reconeix el dret a la "salut reproductiva". Este fet fon durament criticat per colectius com el partit catòlic conservador Alternativa Espanyola, que varen calificar el vot favorable com un acte de "doble llenguage" per part dels parlamentaris del Partit Popular respecte al tema de l'abort. Posteriorment, Vidal‑Quadras feu unes declaracions contràries a la nova llei de l'abort del govern socialiste de José Luis Rodríguez Zapatero, en les que acusava al Govern de"destruir a les persones".
Matrimoni homosexual[editar | editar còdic]
Vidal-Quadras s'ha expressat en les següents paraules, preses d'una carta enviada a Enraizados i publicada per InfoCatólica:
La regulación de las uniones entre personas del mismo sexo ha de tener un carácter específico adecuado a su particular condición, de tal forma que sus derechos y deberes al respecto queden garantizados en el marco de la ley civil.
La unión entre personas del mismo sexo no debe ser confundida o identificada en el marco del ordenamiento jurídico con el matrimonio, que es, por su misma naturaleza, la unión entre un hombre y una mujer.Nacionalisme català[editar | editar còdic]
Durant la seua etapa com a president del PP de Catalunya va criticar durament la política dels governs de Jordi Pujol:
El seu rebuig cap a les polítiques promogudes d'immersió llingüística del català front al castellà li ha dut a realisar declaracions com aquella en que en 1995 equiparava explícitament la política llingüística de la Generalitat de Catalunya en la del Govern surafricà en l'era de l'apartheid.
Un atre text en el que dona a conéixer la seua posició sobre la normativa catalana de normalisació llingüística és l'artícul d'opinió publicat en La Razón en el que, en to satíric, comenta la carta-circular de la direcció de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
L'estratègia política que planteja és el no colaborar en els partits nacionalistes catalans (ni en els parlaments autonòmics ni en el Congrés dels Diputats):
Aixina mateix també ha rebut respals per la seua postura contrària al nacionalisme de figures com Mario Vargas Llosa i d'atres com Rosa Regàs.
Intent d'assessinat[editar | editar còdic]
El 9 de novembre de l'any 2023, sobre les 13:30 hores, va rebre un dispar en el carrer de Núñez de Balboa, en el districte de Salamanca de la ciutat de Madrit. L'atacant li va disparar en el cap causant una ferida de bala en la mandíbula. Despuix dels fets l'agressor va fugir en una motocicleta que conduïa una atra persona. Hores més tart la policia va trobar en les afores de Fuenlabrada la motocicleta calcinada mentres es barallava la possibilitat de que el crim haguera segut perpetrat per sicaris que, tal i com Aleix va apuntar, podrien estar relacionat en el Govern d'Iran i el grup opositor Consell Nacional de Resistència d'Iran per a qui Vidal-Quadras era l'enllaç per a finançar a Vox.
Atres activitats[editar | editar còdic]
Al marge de les seues publicacions en la seua época de docent i investigador, ha segut colaborador durant anys dels diaris La Razón, La Gaceta i de la revista Época i ha escrit diversos llibres de temàtica política.
També és conegut per haver segut un dels fundadors i principals impulsors de la plataforma Convivència Cívica Catalana, que presidí fins a 2001.
Forma part del Patronat d'Honor de la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (DENAES) des del 22 de març de 2006 que té per objecte recuperar i impulsar des de la societat civil el coneiximent i la reivindicació de la Nació Espanyola.
És membre del lobby European Friends of Israel. És també un dels contactes en Espanya de l'Organisació dels Muyahidins del Poble d'Iran.
Obra[editar | editar còdic]
Aleix Vidal-Quadras ha escrit les següents obres sobre tema polític:
- Cuestión de fondo (Editorial Montesinos, 1993)
- ¿Qué es la derecha? (Editorial Destino, 1997)
- En el fragor del bien y del mal (Espasa Calpe, 1997)
- Amarás a tu tribu (Editorial Planeta, 1998)
- La Constitución traicionada (Editorial Libros Libres, 2006)
- Ahora, cambio de rumbo (Editorial Planeta, 2012)
Reconeiximents[editar | editar còdic]
- En abril de 2008 va rebre la màxima distinció oficial de França, la condecoració de l'Orde nacional francesa de la Legió d'Honor en la categoria d'Oficial, per la seua llabor en la cambra europea especialment pels assunts relacionats en l'energia.
Referències[editar | editar còdic]
- «6ª legislatura | Alejo VIDAL-QUADRAS | Eurodiputados | Parlamento Europeo». www.europarl.europa.eu
- Lázaro, Fernando; Segurola, María. «Abascal pide a Vidal-Quadras que abandone VOX», El Mundo, 29 de agosto de 2014
- «Vidal-Quadras se esconde tras el batacazo en las europeas». Público. 5 de junio de 2014
- Cañizares, María Jesús. «Vidal-Quadras abandona la militancia de VOX», ABC, 19 de febrero de 2015
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Núñez Seixas, Xosé M. (2018). Suspiros de España. El nacionalismo español 1808-2018. Crítica
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aleix Vidal-Quadras.