Aleix Vidal-Quadras

Aleix Vidal-Quadras Roca


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Físic i polític.
Naiximent:	20 de maig de 1945
Lloc de naiximent:	Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Aleix Vidal-Quadras Roca o Alejo Vidal-Quadras Roca (Barcelona, 20 de maig de 1945), és un físic i polític espanyol.

Aleix Vidal-Quadras fon membre fundador del partit polític Vox. Ha segut president del Partit Popular de Catalunya (1991-1996), senador en el Senat d'Espanya, europarlamentari i vicepresident del Parlament Europeu (1999-2014).

Biografia[editar | editar còdic]

Descendent de vàries de les famílies de l'alta burguesia barcelonesa, conte entre els seus parents en el pintor José María Vidal‑Quadras, membre del Círcul Artístic de Sant Lluch.

Llicenciat en Ciències Físiques per l'Universitat de Barcelona (UAB) en l'any 1969, obtingué el premi extraordinari de doctorat per l'Universitat Autònoma de Barcelona en 1975. En l'any 1983 va rebre el Premi Energia Nuclear de la Junta d'Energia Nuclear.

En l'any 1988 fon nomenat catedràtic de Física Atòmica i Nuclear en l'Universitat Autònoma de Barcelona, sent vocal del Consell de Seguiment sobre Seguritat Nuclear i Protecció Radiològica de Catalunya (1984-1992) i director del Servici de Física de Radiacions de la UAB (1984-1992). També ha tingut llabor investigadora i docent en el Centre d'Investigacions Nuclears d'Estrasburc, en el University College de Dublín i en el colege L'Immaculada dels Maristes de Barcelona.

Trayectòria política[editar | editar còdic]

En Catalunya (fins a 1999)[editar | editar còdic]

Despuix de formar part de la candidatura de Solidaritat Catalana en les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i un breu pas de sis mesos per Unió Democràtica de Catalunya, Aleix Vidal‑Quadras fon elegit regidor d'Aliança Popular en l'Ajuntament de Barcelona, i en les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 diputat autonòmic per Barcelona en el Parlament de Catalunya, a on fon portaveu del grup parlamentari popular.

A finals de la década de 1980 i principis de la de 1990, el Partit Popular Català va travessar una profunda crisis pel choc de dos tendències: una, més decidida a enfrontar-se al govern de Jordi Pujol liderada per Vidal‑Quadras, i una atra, més moderada liderada per Jorge Fernández Díaz. Finalment, en novembre de 1990, l'eixecutiva dirigida per este últim fon substituïda per la direcció nacional per una gestora encapçalada per Vidal‑Quadras en Barcelona (quí tenia el respal de José María Aznar) i en giner de 1991 lo mateix va ocórrer en l'eixecutiva regional, que fon rellevada per una gestora dirigida per Josep Curto, per lo que l'ala dura del PP regional es feya en el control de partit.

Aixina, l'1 de decembre de 1991, Vidal‑Quadras era nomenat president del Partit Popular de Barcelona (1991-1993) i Partit Popular de Catalunya (1991-1996) substituint a Jorge Fernández Díaz, obtenint poc més de la mitat del respal dels compromissaris, reflectint-se les tensions i divisió en el partit. També fon regidor en l'Ajuntament de Barcelona des de 1991 fins a 1995, i diputat del Parlament de Catalunya entre 1988 i 1996. Durant eixos anys liderà una dura oposició als governs nacionalistes de CiU, sent el candidat a la presidència de la Generalitat en els comicis autonòmics de 1992 i de 1995; en eixos últims conseguí el millor resultat del partit en número de vots fins al moment, aplegant als 17 diputats. Dit resultat fon superat, en número d'escans que no de vots, per Alicia Sánchez-Camacho en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 a on va conseguir 18 escans. Des de febrer de 1993 és vocal del Comité Eixecutiu Nacional del Partit Popular; també fon Senador per designació autonòmica entre els anys 1995 i 1999.

Despuix del nomenat Pacte del Majestic de 1996 entre el Partit Popular i Convergència i Unió que va dur a que José María Aznar a que fora investit president del Govern durant VI Llegislatura d'Espanya a canvi del respal dels populars en el Parlament (que arreplegava el desenroll de la finançació autonòmica ya iniciada en l'etapa socialista, la supressió del servici militar obligatori i el traspàs de competències), fon apartat de la presidència del Partit Popular de Catalunya, presentant la seua dimissió com a president com a mostra de la seua disconformitat en el pacte establit en els nacionalistes catalans, i en particular en el llavors president de la Generalitat catalana Jordi Pujol.