Albizia lebbeck

El ébano d'orient[1] (Albizia lebbeck) és una espècie del gènero Albizia, natiu del sur tropical d'Àsia, i àmpliament cultivat en atres regions tropicalés i subtropicalés. És una de les espècies més difoses i comunes de Albizia en tot lo món, a sovint és cridat simplement "Siris", encara que este nom pot referir-se a qualsevol membre del gènero.[2]




Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre que creix fins a alcançar els 18-30 m d'altura en un tronc de 50 cm a 1 m de diàmetro. Les fulls són bipinnadas, de 7,5-15 cm de llarc, en un a quatre parells de pinnas, cada pinna en 6-18 folíols. Les florés són blanques, en numerosos estams de 2,5-3,8 cm de llarc, són molt fragants. El frut és una baïna de 15-30 cm de llongitut i 2,5-5,0 cm d'ample, en sis a dotze llavors.[3]
Usos
[editar | editar còdic]Les seues aplicacions inclouen la gestió ambiental, l'us com forraje, utilisada com planta medicinal i l'aprofitament de la fusta. Es cultiva com a arbre d'ombra en el Nort i Sur d'Amèrica.[4] En la Índia, l'arbre s'utilisa per a produir fusta. La fusta de Albizia lebbeck té una densitat de 0,55-0,66 g/cm³ o superior.[5]
Aun cuando no és natiu d'Amèrica, alguns herbívors poden utilisar-ho com a font d'aliment. Per eixemple, la major Rhea (Rhea americana) s'ha observat que l'inclou en la seua alimentació en el Tancat de Brasil.[6][4]
Farmacologia
[editar | editar còdic]A. Lebbeck s'utilisa com astringente, per a tractar forúnculos, tós, la grip, gingivitis, problemes pulmonars, problemes pectorals, s'utilisa com un tònic, i per a tractar els tumors abdominals.[7] La corfa s'usa en medicina per a tractar l'inflamació.[8] Albizia lebbeck és també psicoactiva.[9]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'història taxonómica de A. lebbeck és alguna cosa complicada. Va ser originalment descrita per Carlos Linneo com a Mimosa lebbeck. George Bentham va colocar l'espècie en el seu gènero actual.[10] Va ser publicat en London Journal of Botany 3: 87. 1844.[11]
- Etimologia
Albizia: nom genèric dedicat a Filippo del Albizzi, naturaliste italià de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
que va anar el primer en introduir-la en Europa en l'any 1740 des de Constantinopla.
lebbeck: epítet
- Sinònims
- [4]
- Acacia lebbeck (L.) Willd.
- Acacia macrophylla Bunge
- Acacia speciosa (Jacq.) Willd.
- Albizia latifolia B.Boivin
- Albizia lebbeck (L.) Benth. var. leucoxylon Hassk.
- Albizia lebbeck (L.) Benth. var. pubescens Haines
- Albizia lebbeck (L.) Benth. var. rostrata Haines
- Feuilleea lebbeck (L.) Kuntze
- Inga borbonica Hassk.
- Inga leucoxylon Hassk.
- Mimosa lebbeck L.
- Mimosa lebbek L. (orth.var.)
- Mimosa sirissa Roxb.
- Mimosa speciosa Jacq.
- Mimosa speciosa Thunb. és Albizia julibrissin.
- Pithecellobium splitgerberianum Miq.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ USDA (1994)
- ↑ Ali (1973)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 ILDIS (2005)
- ↑ Brown (1997)
- ↑ Schetini de Azevedo et al. (2006)
- ↑ Duke (2008)
- ↑ Lowry et al. (1994)
- ↑ Rätsch (2004)
- ↑ USDA (1994), ILDIS (2005)
- ↑ «Albizia lebbeck». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 d'agost de 2012.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Albizia lebbeck List of Chemicals (Dr. Duke's Databases)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Albizia lebbeck» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.