Anar al contingut

Albizia julibrissin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
arbre de la seda (Albizia julibrissin)


El arbre de la seda,[1] acacia de flors sedosas,[2] mimosa,[3] acacia taperera[3] acacia de Pèrsia[3] o acacia de Constantinopla (Albizia julibrissin); encara que no és una verdadera Acacia, sino una espècie d'un gènero pròxim (Albizia), pertanyent a la mateixa subfamília Mimosoideae, dins de la família Fabaceae.

Descripció

[editar | editar còdic]
Cabezuela en antesis incipient, en la flor central més precoç i gran.



Arbre caducifolio que pot aplegar als 15 m d'altura, en copa ampla i oberta i de ramitas, raquis i inflorescència tomentosos. La corfa és de color gris obscur i torna a color verdoso en ralles verticals a mida que envellix. Les fulls, d'estipulas caduques més chicotetes que els folíols, són bipinnadas, de 20-45 cm de llarc i 12-25 cm d'ample, dividida en 6-12 parells de pinnas, cada u en 20-30 parells de folíols oblongos, d'1-1,5 cm de llarc i 2-4 mm ample, en el nervi principal molt desplaçat cap a dalt (casi confòs en la vora) i les seues peciolulos implantats en la superfície superior del raquis secundari, per a facilitar el tancament de dits folíols en absència de llum. Inflorescèncias de caps globosas dispostes en panículas terminals de florés, insertades en un receptàcul subesférico, en cáliz tubular pubescente d'uns 3 mm discretament penta-lobulado, i en corola també pubescente sub-centimétrica en 5 lòbuls deltoides d'1,5 mm. Una o més flors del centre de la cabezuela floral -generalment solament una- tenen el cáliz i el tubo estaminal prou més grans, i descollen clarament de l'inflorescència; ademés el seu antesis és més precoç que la de les restants. Els filaments dels estams, que són exertos i soldats en la seua base, són de color rosa-violáceo en la seua part apical, de 2-3cm i en anteras diminutes. El frut és una llegum glabra i comprimida, sense tabics, de 10-15 per 1-3 cm, verts al principi i de color pardo i en textura membranácea en madurar, en dehiscencia elàstica -la qual cosa fa que les llavors siguen expulsades a certa distància de l'arbre[4]-, en llavors alguna cosa aplanadas de color marró obscur en la madurea, de forma ovoide, dispostes de forma travessera perpendicular a l'eix d'allargament del llegum, en funícul filiforme naixent de la sutura externa del frut, alguna cosa retortillat en el seu extrem distal, extremadament fràgil, d'implantació alguna cosa desplaçada lateralment respecte al àpiç de la llavor i en clara llínea fisural. Dites llavors poden alcançar un número de 35-40 en cada llegum, encara que usualment no passen de 10-15. [5][4]

Distribució

[editar | editar còdic]

És originària del surest i este d'Àsia, des de l'est d'Iran fins a China i Coreja.[6]

A mitan del sigle XVIII, es va introduir en Europa a on està àmpliament cultivada com a arbre ornamental, tant en ambient urbà com en zones ajardinades.

En la naturalea, l'arbre tendix a créixer en planuras seques, en els valls d'arena, i les terres altes.


Es troba extensament per la geografia espanyola; des de Girona fins a Càdis creixen eixemplars de Albizia julibrissin.[7]

S'ha convertit en una espècie invasora en Japó i en els Estats Units; en este últim molt estés des del sur de Nova York, Nova Jersey, i al oest de Connecticut a Misuri i Illinois i al sur de la Florida i Texas. També es cultiva en Califòrnia i Oregó, pero allí no són invasivas.CR

Usos

[editar | editar còdic]

La corfa s'usa per a curar feridas i com antihelmíntica. Les llavors s'usen com a aliment per al ganado i la fauna selvada, i les flors, dolçament perfumadas, són una font de néctar per a les abellas.

Els extractes en dosis altes de A. julibrissin s'ha trobat que posseïxen efectes antidepressius en rates, molt provablement mediats pel receptor 5-HT1A.[8] En la medicina tradicional chinenca Albizzia julibrissin (合欢花He Huan Hua) s'utilisa per a alimentar el cor i calmar el esperit.[9][10]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Albizia julibrissin va ser descrita per Antonio Durazzini i publicat en Magazzino toscano 3(4): 11, 1772.[11]

Etimologia
Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

que va anar el primer en introduir-la en Europa feya els anys 1740 des de Constantinopla.

  • julibrissin: epítet que és una corrupció del persa Gul-i Abrisham (گل ابریشم) que significa "arbre de seda", per les seues flors ("Gul" گل és "flor" i "Abrisham" ابریشم significa "seda".
Varietats

Hi ha dos varietats acceptades, els atres tàxons infraespecíficos descrits són meres #sinonímia de l'espècie, o be d'atres espècies de Albizia:

  • Albizia julibrissin var. julibrissin - La varietat típica, descrita anteriorment.
  • Albizia julibrissin var. mollis. Diferix en els brots que són densament pubescentes.
Sinonímia
  • Acacia julibrissin (Durazz.) Willd.
  • Acacia nemu Willd.
  • Albizia nemu (Willd.) Benth.
  • Albizzia julibrissin Durazz.
  • Feuilleea julibrissin (Durazz.) Kuntze
  • Mimosa arborea Forssk.
  • Mimosa julibrissin (Durazz.) Scop.
  • Mimosa speciosa Thunb.
  • Sericandra julibrissin (Durazz.) Raf.[12][13][14][15]

Nom comú

[editar | editar còdic]

Acacia de Constantinopla, Albizia, Arbre de la seda, Parasol de la China, Arbre de Constantinopla, Acacia de Pèrsia, Acacia taperera.[16]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Albizia julibrissin Durazz., Acacia de Constantinopla (Flora mundial Plantes de la flora mundial)» (en és). Plntnet. Consultat el 2025-10-03.
  4. ↑ 4,0 4,1 A. julibrissin en Chloris chilensis
  5. ↑ Flora of Chinenca pro partix
  6. ↑ Albizia julibrissin en O.S. National Plant Germplasm System
  7. ↑ http://fichas.infojardin.com/arboles/albizia-julibrissin-acacia-constantinopla.htm
  8. ↑ “Antidepressant-like effects of Albizzia julibrissin in mice: Involvement of the 5-HT1A receptor system” (2007). Pharmacology, Biochemistry, and Behavior 87 (1): 41–7. doi:10.1016/j.pbb.2007.03.018. PMID 17477962.
  9. ↑ Albizza (合歡皮) Acupuncture and Chinese Medicine
  10. ↑ COSTA, Paulo Pedro P. R. Plantes calmants, história i composição química. Acupuntura, ciência i profissão April 2012 (pt)
  11. ↑ «Albizia julibrissin». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 d'agost de 2012.
  12. ↑ Albizia julibrissin en PlantList
  13. ↑ Albizia julibrissin en ILDIS
  14. ↑ Sinònims en Catalogue of life [1]
  15. ↑ Albizia julibrissin en USDA-GRIN Taxonomy for Plants, National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland, 2018
  16. ↑ Infojardín

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Bailey, L. H. & I. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  2. Britton, N. L. & J. N. Rose. 1928. Mimosaceae. 23(1): 1–76. In N. Amer. Fl.. New York Botanical Garden, Bronx.
  3. Burkart, A. 1979. Leguminosas, Mimosoideas. 1(LEGU): 1–299. In R. Reitz Fl. Il. Catarin.. Herbário "Barbarosa Rodrigues", Itajaí, Brasil.
  4. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  5. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  6. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  7. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  8. Isely, D. 1990. Leguminosae (Fabaceae). 3(2): xix, 1–258. In Vasc. Fl. S.I. O. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  9. Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
  10. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  11. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  12. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Albizia_julibrissin&oldid=576224»