Albariño
L'albariño () és una varietat de raïm de Galícia,[1] més concretament de la província de Pontevedra, a on s'usa per a fer vi blanc. La seua festa, que congrega a més de cent mil persones, se celebra en Cambados, el primer dumenge d'agost.[2]
Història
Evidències científiques semblen indicar que la varietat és originària de Galícia.[3] Un recent estudi, que inclou les llavors de jaciments arqueològics de Galícia i varietats de raïm actuals, senyala la proximitat morfométrica existent entre les pepites del Albariño en les trobades en el jaciment de les salines romanes d'O Areal (Vigo) del III-IV d. C. Este treball permet alvançar el hipòtesis de que el albariño hauria segut una varietat de raïm que es genera a partir del cultiu de varietats selvades locals o de la seua hibridació en varietats domèstiques en el Noroest Ibèric en época romana .[4] Fins a recentment, existia la llegenda de que el raïm albariño va ser duta a Galícia pels monges de l'Orde del Císter en el XII[3] com defenia pel gastrónomo i escritor Álvaro Cunqueiro. L'orde havia segut fundada en 1090 en l'abadia de Citeux, en la Côte d'Or de Borgoña. Eixos monges, que provenien de regions vitivinícolas de França, haurien plantat vinyes en les valls del Camí de Santiago.
El pas d'una varietat tradicional de consum local a un vi comercial es deu, entre uns atres, a la valorisació promoguda per Jesús Requena,[5][6] fitopatólogo, enólogo, i funcionari del ministeri d'agricultura que en la década de 1970 va iniciar la revolució en la plantació de vinyes i elaboració de albariño. En els anys 90 el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) va estudiar els clons de albariño que hi havia en tota la geografia gallega, contabilisant mig centenar en més de 200 anys d'antiguetat.[7] En 1993 el CSIC va plantar 11 dels millors clons en la parcela de la Missió Biològica de Galícia. L'estudi va demostrar les diferències en producció, calitat del raïm, calitat del most i sensibilitat a les malalties de la vinya de cada u. En la década de 2000 els treballs varen contar en l'ajuda de la Diputació de Pontevedra i de cellers com Terras Gauda.[8] En 2012 la Missió Biològica de Galícia, el CSIC i el Consell Regulador Rigues Baixas varen firmar un acort per a comercialisar els cinc primers clons de albariño certificats.[7]
Viticultura
La seua época de desborre és precoç i la seua época de maduració és tardana. S'usa per a elaborar vins monovarietales o vins de mescla. És una vinya de vigor mig i porte entre semierguido i horisontal. La seua fertilitat és prou elevada. Requerix de terrenys frescs. La conducció del seu creiximent es realisa recolzada en emparrado o en cordonera. És poc sensible a la botrytis, molt sensible al oídio i prou resistent al mildiu.[9]
Referències
- ↑ «Aixina es descubriu a orixe galega do albariño» (en gl-es). Boisimo (2020-07-21). Consultat el 2022-05-01.
- ↑ «FESTA DO ALBARIÑO | Concello de Cambados» (en gl-es). Archivat des de l'original, el 25 de maig de 2022. Consultat el 2022-05-01.
- ↑ 3,0 3,1 «Història: Albariño: un vi en llegenda», Vanitatis, El Confidencial, 2 d'agost de 2011.
- ↑ https://doi.org/10.1111/ajgw.12439
- ↑ «L'inventor de l'albariño», Hui, 20 d'agost de 2020. Consultat el 25 de novembre de 2022.
- ↑ «Jesús Requena, pare de l'albariño, i l'embaixador de Japó, Cabaleiros», La Veu de Galícia, 24 de juliol de 2014. Consultat el 25 de novembre de 2022.
- ↑ 7,0 7,1 Elisa Lois. «El sector de l'abariño toca sostre i factura més de 100 millons», El País, 28 de febrer de 2015.
- ↑ A. Aguirre de Càrcer. «El ADN de l'albariño», ABC de Sevilla, 2 d'octubre de 2004.
- ↑ «Albariño». Ministeri d'Agricultura d'Espanya. Consultat el 23 de maig de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Albariño» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.