Albalat (Càceres)

Plantilla:Ficha de be d'interés cultural Madina Albalat és un jaciment arqueològic espanyol de la província de Càceres, situat en el terme municipal de Romangordo. D'orige àrap, despuix de la conquista cristiana de el XIII va donar nom a la campana de Albalat, el territori de la qual comprenia els actuals municipis de Cases de Miravete, Higuera de Albalat i Romangordo.

En 2009, un proyecte multidisciplinar dirigit per l'arqueòloga Sophie Gilotte (CNRS UMR 5648 Histoire, Archéologie, Littéraures dones mondes chrétiens et musulmans médievaux, Lió) va començar l'estudi del jaciment per mig d'excavacions arqueològiques sistemàtiques, contant en la colaboració de numerosos especialistes i voluntaris.

Des de 2011 està inclós en la llista roja de patrimoni en perill d'Hispania Nostra.

Història

El jaciment de Albalat és una fortificació d'época musulmana instalada sobre una plataforma que domina la ribera esquerra del riu Tajo, delimitada cap a est i oest per barrancs poc profunts. En el X és coneguda com Maj dat al-Bal t, o el vau de la via. El nom de Albalat (forma moderna de l'àrap al-Balat ), topònim que apareix en la segona mitat de el X, evidenciant el seu víncul en una via de comunicació (Balat) i un pas que seria controlat des del terrat en la ribera esquerra del Tajo a on es troba el jaciment arqueològic.

al-Idrisi ampra térmens diferents per a designar les ) y un paso que sería controlado desde la terraza en la ribera izquierda del Tajo donde se encuentra el yacimiento arqueológico.

al-Idrisi emplea términos diferentes para designar las (ciutats, plural de (ciudades, plural de ), lo que permet obtindre una jerarquia implícita dels centres urbans: qā'anada), lo que permite obtener una jerarquía implícita de los centros urbanos: madīnat al-mulk, madīna, madīna-qarya, madīna-Ḥiṣn, mādina-qal'a, madīna-beleu-qal'a, madīna-ma'qil-Ḥiṣn, madīna-ma'qil, madina-Ḥiṣn a Albalāt, Alcántara, Baena, B.l.šāna, Cabra, Lorca i Mula. El terme . Así por ejemplo se refiere como que és el que s'aplica a Albalat, finalment fa referència a un lloc fortificado d'importància variable, d'un simple espolón a una ciutat, pero lloc que estructura el poblament de les afores. a Albalāt, Alcántara, Baena, B.l.šāna, Cabra, Lorca y Mula. El término designa al mateix temps castell en el sentit material del terme, pero també el conjunt territorial que d'ell depén. És este últim terme el que ha cridat més l'atenció dels historiadors . En l'obra consagrada als que es el que se aplica a Albalat, finalmente hace referencia a un lugar fortificado de importancia variable, de un simple espolón a una ciudad, pero lugar que estructura el poblamiento de los alrededores. ( singular designa a la vez castillo en el sentido material del término, pero también el conjunto territorial que de él depende. Es este último término el que ha llamado más la atención de los historiadores . En la obra consagrada a los ) del surest del-Ándalus està demostrat que si ( singular és la paraula que principalment designa al castell, este últim pot aparéixer baix la forma ma'qil) del sureste de al-Ándalus está demostrado que si qașaba es la palabra que principalmente designa al castillo, este último puede aparecer bajo la forma qal'a, qașr. Sembla per tant ilusorio front a esta diversitat terminólogica, voler donar a cada paraula un sentit precís. Per la seua situació, Albalat es convertix en un enclavament d'importància estratègica, controlant un pas de la frontera i sent un punt de partida per a les expedicions militars, per estes raons es convertix en un objectiu militar des de finals del s. XI. Madina Albalat forma partix de la frontera del Tajo, controlant el pas entre Talavera de la Reina i Alcántara. Per esta raó es convertix en objectiu dels eixèrcits almorávides els qui recuperen entre 1112-1119/20 esta fortificació de ribera fins a la seua destrucció supostament a mans de les milícies, de Salamanca i Àvila en 1142.

Estos moviments militars demostren el context d'ofensives bèliques i la fragilitat i inestabilitat de la frontera (Alfonso VI conquista Toledo, Talavera de la Reina i Còria, fundació de Plasencia en 1087), situació geo-política d'ofensives – contra ofensives que modifica el modo de poblament del nort d'Extremadura fins a la conquista definitiva dels territoris per Fernando III en 1230. A partir de la seua destrucció en 1142, Albalat va ser integrat en les possessions reals, abans de ser entregat, a finals de el XII, a l'Orde de Trujillo (1195). Este fracàs de recuperació es va poder deure a la pèrdua del seu valor estratègic, pel fracàs dels intents de repoblament i la falta de recursos humans en un context de pressions militars per part del califa Almohade Abu Yúsuf Yaacub al-Mansur qui en 1196 recupera tot esta regió. En Albala com se cita en texts de el XV estava un dels punts de pontazgo per a l'ovelles mesteñas, que passarien segurament pel pont de la Moradura.

La seua situació sobre un dels únics punts que permetien creuar el riu Tajo va impedir que caiguera per a sempre en l'oblit. Les respostes a les grans enquestes portades a terme des de el XVI, com l'inacabada de Fernando Colón

queda una vila despoblada vora del camí que es diu Vila Vella (un atre nom donat a Albalat), Colón, 1988

o la desenrollada alguns sigles despuix per Pascual Madoz

junt al Tajo el hereteu cridada Vila-vella, que conserva trossos de muralla antiga i torreones», Madoz, 1845-1850, t. 12

atesten esta memòria, aixina com l'estat de les ruïnes. El nom de Albalat va perdurar també en les barques (barques de Albalat), utilisades a lo llarc de l'Edat Mija i en diversos moments de l'época moderna per a creuar el Tajo, aixina com en la federació d'un conjunt de pobles (Campana de Albalat) formada en la Baixa Edat Mija.

A mitan de el XIX el despoblado apareix descrit en el primer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

ALBALAT: desp. en la prov. de Càceres, part. jud. de Navalmoral de la Mata, térm. de Romangordo, d'a on dist. 1/4 de leg. Estava sit. en terreny quebrat, pero fèrtil, á 1/2 leg. de la márg. izq. de el Tajo; pertanyia á la dioc. de Plasencia i Estat de Capella, i era la matriu dels pobles que encara hui componen el conc. de la Campana de Albalat. Solament es conserven alguns fonaments i menuts restants dels seus ant. edificis.

(Madoz, 1845, p. 285)

Proyecte Arqueològic

L'importància d'este enclavament han convertit Albalat en el centre d'investigació pel Proyecte Arqueològic Madinat Albalat que té l'objectiu a través d'estudis multidisciplinar de conéixer la realitat material de l'impacte de la frontera i de les diverses activitats que eren realisades en estos enclavaments de caràcter militar. Aixina com comprendre a escala més àmplia el periodo islàmic poc conegut en els territoris extremenys. El proyecte arqueològic a lo llarc de les 10 campanyes, iniciades en 2009 i desenrollades tots els estius, ha tret a la llum estructures i la forma de poblament corresponent a l'última fase d'ocupació de Madina Albalat.

Gràcies al Proyecte arqueològic s'ha pogut conéixer el procés d'abandó que va sofrir el jaciment despuix de la seua destrucció, que nos informa de que Albalat no va sofrir una reocupaació despuix de la destrucció per les milícies.

Sobre els vestigis arqueològics superficials del jaciment, destaca el seu recint murario conservat (arrasat en el seu costat nort) i 12 torres quadrangulars defensives. El recint de forma trapezoidal irregular que comprén un àrea intramuros de prop de 2,5 ha. Dels estudis sobre la muralla s'han pogut reconéixer 3 fases diferents, en aparejos diferenciats numeroses reparacions i reformes, infiere una ocupació àmplia i complexa en tres grans ampliacions en busca de major gruixa i protecció, aixina com més monumentalitat.

Més allà del recint tancat, s'han documentat estructures extra murs, com la maqbara o necròpolis, a 100 m a l'oest del poblament, en una banda de terra formada pel Tajo i la riera de la Gola de la Canaleja. A pesar de que en 1945 varen aparéixer dos epitafis datats en el s. XI, la necròpolis no es va descobrir completament fins a 2001 pel descens de les aigües dels embassaments del riu Tajo. No obstant va ser impossible d'excavar per la ràpida pujada dels nivells d'aigua, i pel generalisat i inconscient espoli que va sofrir la necròpolis impedint qualsevol estudi que poguera realisar-se, perdent-se una important forta d'informació per al coneiximent d'este jaciment. En 2008 varen tornar a descendir les aigües apareixent vestigis d'un arraval en cases i un hamman pràcticament complete que va ser excavat i documentat.

El proyecte d'excavacions en l'interior del recint amurallado es va iniciar en l'objectiu de conéixer la realitat de l'ocupació interna de la medina murada, en la finalitat de conéixer els espais més susceptibles de resultats es varen realisar una série de prospeccions geofísicas per a determinar la localisació dels sondejos. Estos sondejos varen ser excavats per mig de la metodologia d'àrea oberta, conformant actualment 3 sectors en un espai obert de més de 1000 m².

L'estratigrafia del jaciment ha evidenciat el final d'ocupació corresponent en un final violent a mitan de el XII, este fi de poblament es relaciona a l'aparició de numerosos contexts d'incendi d'espais domèstics, proyectils de javalina i arc, aixina com el consum de jóvens équidos alguna cosa poc freqüent pels costs d'este animal. Gràcies a estes solsides súbites de techumbres de teixixques i terra, s'han pogut conservar importants conjunts de material arqueològic intactes (ceràmica, fauna, llavors, vidre, etc.) Els espais domèstics excavats, reflectixen l'estructura típica de casa andalusí per a estes cronologia sent vertebrades per un va partir central obert i pavimentado en grans lajas irregulars de pissarra. A este espai central s'òbrin el restant d'estàncies de diferent forma, tamany i us. S'han identificat espais dedicats a usos concrets com les cuines en llars formades per estructures de rajoles encastrar en el sol i latrines en pou negre associat. La casa més destacada del jaciment es troba en el sondeig 1, destaca pel seu tamany, el seu pati central en cisterna per a captació i almagasenament d'aigües, latrina, cuina i un habitació principal marcada per una arcada de rajoles a on es va trobar una ocultació de 8 dírhams d'or d'época almorávide.

Esta ocultació junt a material ceràmic de calitat (ataiforés, flasco de perfum, os treballat, etc.) nos demostra certa rellevància de Madina Albalat a nivell econòmic. Els sondejos 2 i 3 es componen d'edificis yuxtaposts, a on s'han pogut documentar una zona de tallers metalúrgics en dos forges i nivells rics en carbons, escorias i batituras característiques del treball de depuració, elaboració i reciclage del metal. Aixina com instrumental de treball com a martell i falca. La seua funció seria per a l'elaboració i manteniment d'objectes de ferro d'us quotidià en el jaciment. No coneixem totes les àrees de producció locals (llevat les forges) pero es pot inferir pel material que partix seria produït a nivell local.

Estudis multidisciplinar, com els estudis zooarqueológicos de J.A. Garrido García, han revelat el consum alimentici dels pobladors. Destacant el consum d'ovelles i cabres (llana, llet i carn), i menys presència de bóvidos (més usats per al treball agrícola), presència d'animals de caça com el conill, la llebre, perdius i cérvidos. A pesar de la seua rodalia al riu apareix poc peix i tortugues possiblement per la dificultat de conservar i reconéixer els restants d'estes espècies.

S'ha pogut conéixer de la mateixa manera el procés d'abandó que va sofrir el jaciment despuix d'esta ocupació, que nos informa de que les zones excavades fins a dia de hui no varen sofrir una reocupaació despuix de la destrucció per les milícies en 1142. Es coneix en 1195 la donació real de la Vila i Castell de Albalat a l'orde de Trujillo. Esta falta d'ocupació possiblement va ser per la pèrdua del seu valor estratègic, pel fracàs dels intents de repoblament, associat a problemes llogístics com a falta de recursos humans en un context de pressions militars per part del califa almohade Abu Yúsuf Yaacub al-Mansur qui en 1196 recupera tot esta regió.

Bibliografia

• Gilotte, S.: "El dia despuix, Albalat i l'imperi africà", Estudis sobre el Regne Aftasí, coord. per Juan Zozaya Stabel-Hansen, Guillermo S. Kurtz Schaefer, Badajoz, 2014, p. 259-276
• Gilotte, S.:"La frontière à l’époque almoravide : li cas d’Albalat", catalogue de l’exposition li Maroc médiéval. Un empire de l'Afrique à l'Espagne, Musée du Louvre-Hazan, Paris, 2014, p. 182-184.
• Gilotte, S.:"Albalat, « ville et forteresse » almoravide", Dossiers d’archéologie. Li Maroc médiéval. Un empire de l’Afrique à l’Espagne, nº365, septembre/octobre 2014, p. 22-27.
• Gilotte, S.: "El jaciment de Albalat en el context del poblament medieval en el nort d'Extremadura", Frontera inferior del-Andalus / coord. per Bruno Franco Moreno, Miguel Alba, Santiago Feijoo, 2011, ISBN 978-84-615-6551-1, págs. 147-164
• (1845) «Albalat», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit.