Ajuntament de Bremen
.jpg)
L'edifici del Ajuntament de Bremen (en alemà Bremer Rathaus) és un dels més importants eixemples de gòtic bàltic i renaixença del Weser en Europa. En l'any 2004 va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, junt en l'Estàtua de Rolando.[1] L'edifici és sèu del Senat, del president del Senat i de l'alcalde de la ciutat hanseática de Bremen.
Situació
L'ajuntament està localisat al costat nordest de la plaça del mercat (Marktplatz) en la part vella de la ciutat. En front, travessant la plaça, es troba l'edifici Schütting de l'associació de comerciants. Al surest es troba la Catedral de Bremen en les seues dos altes torres i al sul la Casa dels Ciutadans (Bremische Bürgerschaft). Al nort de l'edifici de l'ajuntament està l'iglésia de La nostra Volguda Senyora (Unser Lieben Frauen). Directament en frente de la frontera de l'ajuntament s'alça l'Estàtua de Rolando, el símbol de la llibertat de la ciutat. Al cantó nort es troba l'escultura de els músics de Bremen realisada per Gerhard Marcks.
Història
L'antic ajuntament
El primer ajuntament de Bremen hi havia estat situat en l'extrem sur de la poma entre Liebfrauenkirchhof (el cementeri de La nostra Volguda Senyora), Obernstraßi (el carrer principal) i Sögestraßi (el carrer dels porcs). En 1229, va ser mencionat com domus theatralis (casa de presentació), des de 1251 en repetides ocasions com domus consularis (casa dels regidors). Un arc a través de Sögestraßi i una reparació per un albañil sugerixen un edifici de pedra, i que ya existia abans de l'arribada de l'estil gòtic, va deure haver segut construït en estil romànic. Se supon que ans que la ciutat obtinguera l'emancipació de l'arzobispado, l'edifici servia com un tribunal de justícia i per lo tant tenia a lo manco un saló obert, ya que l'antiga llei sajona prohibia que els juïns se celebraren en habitacions tancades.[3] Una descripció exacta no està disponible, pero varis documents parlen sobre les tendes de roba en l'ajuntament. Descriuen localisacions sub (davall) de l'ajuntament i les oficines. Depenent de l'interpretació de "davall" com en el saló d'avall ... o davant del sòtol de ..., els documents sugerixen configuracions molt diferents de l'ajuntament i el seu entorn. Dos texts parlen d'una escala o escalinata externa de la casa en Liebfrauenkirchhof.
Despuix de la construcció del nou ajuntament (l'actual edifici), va ser llogat al gremi de tendir-vos, que ho varen usar com una tenda de cremadors. Finalment en 1598, es va vendre a dos propietaris particulars, que ho varen convertir o ho varen reemplaçar per les seues cases privades.
Edifici gòtic
Al voltant de 1400, en l'apogeu del desenroll de la ciutat, es va planejar un nou ajuntament. Este Altes Rathaus va ser construït entre 1405 i 1410 en estil gòtic en salons grans en tres nivells. Va estar una manifestació del poder dels ciutadans. Va ser edificat entre el palau de l'arquebisbe i la plaça del mercat. Els seus dos salons grans varen ser una miqueta més amplis que el saló gran del palau. Els responsables de la construcció varen ser l'alcalde Johann Hemeling, els regidors Friedrich Wigger i Hinrich von der Trupe, els qui varen contractar als mestres d'obres Salomon i Martin, lo mateix que als escultors de pedra Johannes i Henning. En este edifici es trobaven el "Saló Superior" (Obere Trobe), el "Saló Inferior" (Untere Trobe) i en el sòtol, com un tercer saló en mateixes dimensions, el celler municipal, el Ratskeller. En la frontera principal hi havia figures del emperador i dels sèt príncips electors. En les fronteres este i oest hi havia figures dels profetes i dels sabio. Aixina com quartos individuals en la partix nort que més vesprada varen ser canviats. Estava fortificado, va tindre dos adarves, un junt a les quatre aigües de la coberta i un sobre els arcs al costat dones mercat. És espai baix dels arcs era reservat a audiències judicials.
El saló superior estava lloc de reunions i festes grans. L'ajuntament mateix, cridat Wittheit, es trobava en un quarto, cridat Wittheitsstube, a la part atrassera del saló.
-
1596, ayiuntamiento (a la dreta) en finestres gòtiques -
1603, frontera al mercat en finestres grans rectangulars -
1641, frontera al mercat ya en pináculos de Renaixença
-
Ajuntament i plaça del mercat del surest en 1820
.jpg){kind=link}
Renovació en la Renaixença
En 1490 els arcs baix de la Wittheitsstube va ser substituït per una oficina. El seu portal estava la primera part d'estil de la Renaixença en l'edifici. En 1545 es va construir un anex més gran en tres pisos que tancava un nou lloc de la Wittheit, cridat „nye dornßen“ i va tindre al surest una frontera de Renaixença en un mirador.
Al fi del XVI el Senat de la ciutat va decidir que la sòbria frontera de l'edifici gòtic, no complia més els seus propòsits de representació, per lo que es va ordenar una remodelació. Es va contractar al mestre d'obres Lüder von Bentheim i d'acort en els seus plans, l'ajuntament va ser renovat. Com a primer pas, en 1596 les dèu finestres del saló superior varen ser engrandides i varen rebre contorns rectangulars. Despuix el mestre va presentar i va realisar el seu gran pla; en 1608 la part central va ser demolida i fins a 1612 es va construir en un mirador de finestrals de cristal, arrematat en pináculo flamenc. La frontera principal, en estil renaixentiste de la regió del Weser, mostra l'influència holandesa d'arquitectes com Hans Vredeman de Vries, Hendrick Goltzius i Jacob Floris. La frontera està ricament decorada en figures, relleus, cossos, caps, àngels i animals fabulosos. En el gran mirador es construïx un quarto més ric, cridat la Güldenkammer (Cambra Dorada), i dalt la cambra del (antic) archiu.
Periodo barroc
Entre 1682 i 1683 la vella cancelleria va ser substituïda per una cancelleria més gran. Despuix de més de 60 anys de guerres i crisis, Bremen no era més rica. Es va utilisar el vell portal de 1590 i ademés es va recórrer a una solució que casi prefigura el funcionalisme modern, en grans cintes horisontals de finestres i a penes decoració. Part d'estes adició del costat noroest, en el Nou (tercer) Wittheitsstube i hui el buró de la ciutat del Ratskeller, es conserven fins al dia de hui.
En la mediatisació i secularisació del Imperi Romà Germànic en 1803, la ciutat lliure de Bremen va guanyar el palau de l'arquebisbe, que fins a llavors era extra-territorial. S'utilisava com a oficina i entre 1819 i 1908 va transformar a un edifici modest més noble de classicisme suau. Este Stadthaus, situat junt a l'ajuntament, va servir per a funcions adicionals de l'administració de la ciutat i per les primeres décades també contenia dos oficis de correus, el dels correus Bremenses i el dels correus de Prusia.
En 1826 en l'edifici mateix de l'ajuntament es varen descobrir perillosos síntomes de solsida. La frontera contigua al mercat va ser rehabilitada conservant l'aspecte històric, pero la frontera de 1545 va ser substituïda per una frontera simple mentres que la frontera de 1683 va perdre la cinta de finestres del pis de dalt i en ella el seu caràcter únic.
Ya en les últimes décades del XIX els nous rics de l'industrialisació varen despreciar el Stadthaus. El creiximent de les necessitats administratives va fer que s'edificaren oficines en atres llocs. La ciutat volia substituir el Stadthaus per un edifici en noves sales representatives. En 1904 es va obrir un concurs arquitectònic per a incorporar este edifici en forma harmònica a l'ajuntament. En 1907 un segon concurs, una miqueta més reduït, va ser guanyat per l'arquitecte muniqués Gabriel von Seidl. En 1909 el Stadthaus, l'oficina de 1545 i més que la mitat de l'oficina de 1682/83 varen ser demolits i en el seu lloc es va incorporar un edifici tres voltes major al Altes Rathaus. Este nou edifici, en sostre de coure i en l'estil neorrenacentista, és conegut com el Neues Rathaus. En la part històrica la Camera Dorada va ser renovat en pintures modernistes
L'ajuntament va sobreviure a la Segona Guerra Mundial, que va destruir el 60% de la ciutat de Bremen, solament en danys menors. Açò es va deure al amurallamiento de la frontera per a protegir-la de les bombes i gràcies a valerosos bombers que varen ser apostats en l'edifici durant els bombardejos.
L'última restauració de l'edifici va tindre lloc en 2003. El treball més imminent consistirà en la rehabilitació urgent de la coberta de coure.
Galeria
-
Saló Superior
-
Saló Superior en les dos cambres del mirador
-
Pintura de 1532 en el Saló Superior
-
Saló Inferior
-
Celler municipal (Ratskeller) baix del Saló Inferior
-
Una sala en el Nou Rathaus de 1909/1913
Referències
- ↑ «Town Hall and Roland on the Marketplace of Bremen». UNESCO Culture Sector. Consultat el 9 de giner de 2013.
- ↑ Dibuixat següent a la mapa d'Hogenberg, que té moltes equivocacions topogràfiques.
- ↑ Bremisches Jahrbuch, 5. Band (1870), F. Donandt: Der bremische Civilprocess im XIV. Jahrhundert (en brema.suub.uni-bremen.de)
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ajuntament de Bremen.- Pàgina web oficial de l'ajuntament
- Llistat en la pàgina dels Patrimonis de la Humanitat de l'Unesco
- Vídeo i senyes
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ayuntamiento de Bremen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.