Ailanthus altissima
.jpg)
Ailanthus altissima, el ailanto, arbre del cel, arbre dels deus, malhuele o fals zumaque, és un arbre ornamental molt utilisat en jardins públics en el sur d'Europa, originari de China. De creiximent ràpit, és molt resistent a la contaminació.
Descripció
[editar | editar còdic]Alcança una talla de 17 fins a 27 metros. Pot aplegar a viure de 40 a 50 anys. És de full caduc.
El tronc és de corfa grisa i badat, en tons castanys en eixemplars de major edat. Posseïx fulls composts de huit parells de foliolos, largamente pecioladas; desprenen l'olor desagradable que caracterisa a esta espècie. El frut és una sàmara que es dispersa de forma molt eficient; mantenint-se moltes voltes en a l'arbre quan ha perdut ya tot el full, en espera de raches de vent.
Es va introduir des de China a mitan de el XVIII, pel seu creiximent ràpit, i seguint la moda chinenca de l'época, en l'intenció de repoblar els monts, no obstant, la mala calitat de la fusta i els seus desfavorables característiques varen fer fracassar el proyecte.
És un bon colonisador d'espais degradats (solars, descampats), creixent inclús entre el balasto del tendit ferroviari.
Espècie invasora
[editar | editar còdic]En Espanya, i moltes atres àrees com Austràlia, Estats Units o el sur d'Europa, s'ha convertit en una espècie selvada invasora pel seu ràpit creiximent i la seua capacitat per a prosperar en qualsevol lloc, formant denses arboledas en els màrgens de les carreteres. Pel seu potencial colonisador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[1]
Les característiques bioecológicas de l'espècie la convertixen en altament invasora: és resistent a la contaminació i a gran part d'inclemències ambientals, produïx una enorme cantitat de fruts cada any, i té una gran capacitat de rebrot. Ademés, afecta de forma directa a l'organisació i al funcionament de l'ecosistema en el que s'instaura, ya que reduïx la cobertura vegetal de l'estrat herbàceu per la proyecció d'ombra i la lliberació de substàncies alelopáticas a través de les seues raïls, incrementa la cobertura de l'estrat arbòreu, reduïx la biodiversitat i la riquea d'espècies i incrementa la dominancia en favor de sí mateixa.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ailanthus altissima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.