Aigyr-Zhal 2
Aigyr-Zhal 2 és un jaciment històric situat en la ciutat de Naryn, en el territori de l'Universitat d'Àsia Central (UCA), en Kirguizistan. Forma part d'un jaciment major i més complex, Aigyr-Zhal. Està datat entre el Mesolítico i l'Edat Mija. Aigyr-Zhal és l'únic jaciment del Tian Shan que té proves d'ocupació humana des del Mesolítico (XII mileni a. C.) fins al periodo Túrquico (XIII).[2] Va ser descobert per primera volta en 1953 per Akhmat Kibirov.[3] No obstant, durant l'época soviètica el jaciment va ser parcialment destruït, per lo que va ser impossible investigar-ho durant molt temps. Solament en 2012 va ser investigat per primera volta per l'equip arqueològic de Kubat Tabaldiev. La llongitut d'Aigyr-Zhal 2 és de 300 metros, mentres que l'esgambi és de 100 metros, i l'altura del lloc és de 2026 metros sobre el nivell de l'mar. Des de 2002, tot el complex d'Aigyr-Zhal figura en la llista d'Importància Nacional de Kirguizistan.
Metodologia
Durant les excavacions es varen utilisar diferents métodos per a la troballa d'artefactes:
- Neteja
- El cuadriculado és un sistema de llínees perpendiculars i punts equidistants per a formar un rectàngul o quadrat que s'utilisa com a marc de referència per a la localisació en un jaciment arqueològic.
- Excavar utilisant equips com a pala i paleta.
L'erejat és el tamizado del sol i els sediment excavats a través d'una malla, per a recuperar artefactes que no es varen trobar en l'excavació.[4] La flotació és un método per a recuperar artefactes que no es varen trobar en l'excavació.
- La flotació és un método per a recuperar artefactes molt chicotets de sediment d'excavació utilisant aigua.[5]
- Fotografiar artefactes i atres troballes
- Estació total és l'instrument s'utilisa per a medir la distància inclinada de l'objecte a l'instrument, ànguls horisontals i ànguls verticals.[6]
- Cartografia
- Catalogació de senyes
Excavacions arqueològiques
Les primeres excavacions arqueològiques d'Aigyr-Zhal 2 varen escomençar en 2012 de la mà de Kubat Tabaldiev i atres arqueòlecs. Va ser invitat per representants de l'Universitat d'Àsia Central, que varen trobar ossos humans durant la construcció de la carretera situada junt al jaciment.[7] Durant les seues excavacions va trobar molts túmulos funeraris que es remonten a l'Edat de Bronze fins a l'época túrquica. Despuix de les troballes de ferramentes de pedra, va invitar a una atra arqueòloga, Aida Abdykanova. Gràcies a ella va ser possible trobar una atra capa cultural que es remonta a l'Edat Mesolítica (13100-13850 BP).
Des de 2012, les excavacions arqueològiques del jaciment tenen lloc cada any.
En 2013 varen continuar les excavacions de l'equip arqueològic format per estudiants del departament d'antropologia de l'Universitat Americana d'Àsia Central (AUCA) baix la direcció d'Aida Abdykanova. Durant les investigacions, l'equip va trobar un túmulo en restants humans datats entre l'Edat de Ferro i el periodo Saka ((VIII-(III).[8]
En 2014, l'equip arqueològic i els estudiants d'AUCA varen continuar les excavacions dels anys anteriors. Al mateix temps, estudiants de l'Universitat Nacional Jusup Balasagyn varen participar també en el procés d'excavació. Durant eixos anys d'excavació es varen trobar molts materials orgànics i inorgànics en el territori del jaciment Aigyr-Zhal 2. En 2014 els arqueòlecs varen obrir l'Àrea # 1, pero esta àrea no va ser molt ben estudiada en 2014, perque solament es varen excavar 8m2, pero en 2015 i en 2016 es varen continuar els treballs d'excavació en eixa àrea. En 2015 es va ampliar la zona i es varen estudiar 39m2. En 2016 es varen estudiar 13m2 més. En 2017 es varen realisar 2 trams, el primer tram va ser de 87m2 i el segon tram va ser de 16m2. En 2018 el propòsit era profundisar i estudiar ya més oberts 103m2.[9]
En 2016 es varen trobar molts materials diferents. La troballa més important va ser l'estructura similar a una paret. La suposició més provable de lo que pot ser és una paret. No obstant, en 2018 despuix de trobar una miqueta de sal en la part superior de l'estructura similar a una paret, apareix una atra suposició de que pot ser una riera també.
En 2017, es va decidir continuar excavant les àrees anteriors que es varen excavar en 2016, inclosa l'estructura similar a una paret, en la finalitat de revelar la seua forma. Ademés, es varen trobar varis pous rituals de l'Edat del Ferro, l'Edat Mesolítica i l'Edat del Bronze. En tots ells hi havia restants de foguers, com a carbó, cendra i ceràmica. Una atra troballa interessant va ser una estructura de pedra junt a la que hi havia ossos humans. Lo més provable és que es tractara d'un túmulo funerari, la forma de sabata indica que provablement fora un túmulo funerari de l'Era Hunnic.[10]
En 2018, l'equip arqueològic format per estudiants d'AUCA i l'Universitat d'Indiana baix A. Abdykanova i A. Pybern va continuar l'excavació d'Aigyr-Zhal 2. En la fossa ritual datada en l'Edat del Ferro es varen trobar fragments de carbó, ceràmica i restants de barcos. Ademés, es varen trobar escates de peix, closques, ferramentes microlítiques i núcleus. La troballa més interessant va ser un conte d'or, supostament partix d'un collar. Es va trobar a l'oest de l'estructura de pedra en el lloc a on es varen trobar restants humans en 2017 i 2018. Despuix de l'anàlisis dels ossos humans es va confirmar el sexe d'una persona enterrada allí: dòna.[9]
Referències
- ↑ “Els orígens genómicos de les mòmies de la Conca del Tarim de l'Edat del Bronze” (en) (Novembre 2021). Nature 599 (7884): 256-261. ISSN 1476-4687.
- ↑ “Ecologia i subsistència en el jaciment mesolítico i de l'Edat de Bronze d'Aigyrzhal-2, vall de Naryn, Kirguizistan” . Quaternary International 437: 35-49.
- ↑ «Археология И История Централъной Азии» (PDF). Consultat el 27 de decembre de 2018.
- ↑ «Archaeology Wordsmith».
- ↑ K. Kris Hirst. «¿Qué és el método de flotació en arqueologia, i és segur?».
- ↑ Vidyakar, Vasanth. «¿Qué és l'estació total?».
- ↑ «На окраине города Нарын на территории УЦА обнаружены археологические памятники бронзового века / ДЕМ - Кыргызстандын жашоо деми».
- ↑ Abdykanova, А., Mahamad Mir, В., Askar, А. (2017). Breu informe preliminar sobre les excavacions del jaciment AGZ-2.
- ↑ 9,0 9,1 Mahamad Mir, В., Askar, А. (2018). Informe sobre les excavacions del jaciment AGZ-2.
- ↑ Abdykanova, А., Mahamad Mir, В., Askar, А. (2017). Breu informe preliminar sobre les excavacions del jaciment AGZ-2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aigyr-Zhal 2» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.