Erodium ciconium

Les agulles, cigonyes o alfileres (Erodium ciconium) són una espècie herbàcea i perenne pertanyent a la família de les geraniàcees.
Descripció
És l'espècie que té els alfileres més llarcs, foliosa en la base, asprosa o hirsuta en els brots. Flores en grups de tres o quatre, finals i laterals, sobre pedúnculs llarcs, radials, de color púrpura i en pèls, en un verticilo en bràctees groguenques, els pedúnculs drets en la floració, inclinats en la fructificació. La flor d'1,5 cm de diàmetro poc més o menys, hermafrodita, en cinc pétals de color lila o violeta i tres nervis de color púrpura, de llongitut similar als sàpia-hos, en l'àpiç sinuado o apuntat, cauen pronte, pero solen conservar-se en el pic del frut, cinc sàpia-hos verda groguencs en puntes vellosas, teñir de púrpura en les vores, a lo manco els exteriors, es conserven en el frut, dèu estams colocats en dos círculs al voltant dels estils, en pelillos, els cinc interiors llarcs i en anteres de color taronja sobre els estigmes, els cinc exteriors més curts i estèrils.
El frut dins dels cinc sàpia-hos, en forma de porrita, de 10 mm de llongitut. Quan el pic madura i s'obri en cinc agujitas, estes es enrollan com un tirabuzón que fa d'hèliç per a transportar-se. El pic alcança els 10 cm de llongitut.
Fulles bipinnadas, vellosa, en lòbuls eixamplant-se cap a la part inferior dels tallos, també allargant-se els pecíols, en pelussa. Tallos rígits, purpúreos, en pèls blancs i glandulosos, llarcs i visibles, ixen radialment d'una raïl forta i profunda i entre numerosos fulls en peciol llarc.[1]
Distribució i hàbitat
En tot el Mediterràneu. Falta en Portugal.[2] En la península ibèrica en Castella i Lleó. Preferix terreny remogut, en vinyes, adiles, vores, junt a tàpies tant en luagares humits com a secs. Florix en primavera i estiu.
Taxonomia
Erodium ciconium va ser descrita per [(L.) L'Hér. i publicat en Hortus Kewensis; or, a catalogue . . . 2: 415. 1789.[3]
- Citologia
Número de cromosomes de Erodium ciconium (Fam. Geraniaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=18[4]
- Sinonímia
- Erodium brevicaule Bertol.
- Erodium longirostrum Formánek
- Erodium sennenii Bianor
- Erodium turcmenum (Litv.) Graub.
- Geranium ciconium L.
- Geranium viscosum Mill.[5]
Noms comuns
En Espanya: abujas de cigonya, abujón, agulla de pastor, agulles de cigonya, agulles de pastor (3), alfelitero, alfilel, alfiler de Venus, alfiler de pastor, alfilercillo, alfileres (6), alfileres de bruixa, alfileres de cuco, alfileres de tàpia, alfileretas, alfilerillo de la reina, alfilerillos (2), alfileritos, alfilerón, alfileteros (2), jarafuelle, peinetas (2), perejilón, piadera (2), pic de cigonya, pic de cigonya, pic de cigonya (12), pic de grulla, picos de cigonya, peu de cigonya, peu de perdiu, rellonges (4), requexones, rostre de cigonya (2), segadores, ungles de gat, yerba del pico. (el número entre paréntesis indica les espècies que duen el mateix nom en Espanya).[6]
Referències
- ↑ Bruno Gómez, J. (2002). La flor del Páramo V, Catàlec Ilustrat, #León:Institut Lleonés de Cultura. ISBN 84-95702-18-5.
- ↑ Blamey, Marjorie (2008). Flores selvats del Mediterràneu, Barcelona:Omega. ISBN 978-84-282-1450-6.
- ↑ «Erodium ciconium». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 d'abril de 2014.
- ↑ Contribution à l'étude caryosystématique du genre Erodium L'Hér. II Guittonneau, G. (1965) Bull. Soc. Bot. France 112: 25-32
- ↑ Erodium ciconium en The Plant List
- ↑ «Erodium ciconium». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 30 d'abril de 2014.
Bibliografia
- Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erodium ciconium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.