Agricultura biointensiva
La agricultura biointensiva és un método d'horticultura intensiva, sostenible i ecològica aplicable al cultiu d'aliments en superfícies no molt extenses (horts). Va ser formulat per John Jeavons en 1971 i ha segut popularisat i empleat fins a en 152 països.[1]
És un método de cultiu ecològic puix no ampra maquinària agrícola ni agroquímicos derivats del petròleu. Per a conseguir una producció intensiva s'utilisa un método de sembra propenca ordenant les plantes de manera hexagonal conseguint un rendiment de fins a un 400% sobre l'agricultura convencional en regates. Tot açò a costa de crear un llit de terra profunda de 60cm per mig d'una doble excavació per a provocar una menor competència entre plantes veïnes puix les raïls tindrien un desenroll vertical.[1][2] En tindre una sembra propenca també s'impedix la insolació del llit de cultiu ajudant fins a un aforro del 66% de l'aigua de rec en grans i fins a un 88% en hortalices, preservant un microclima apropiat.[1][2] Per a generar també un microclima adequat és important que l'àrea de la superfície del llit de cultiu no siga menor a un metro quadrat. Una atra característica és l'ocupació d'un 60% de l'àrea de cultiu en plantes destinades a generar compost.[1][2] El compost seria el substitut orgànic equivalent als abonaments i fertilisants derivats del petròleu. També s'ampra l'associació de diferents tipos de plantes en un cultiu donat (alelopatía) per a controlar plagues i per a que estos no competixquen pels mateixos tipos de nutrients.[1][2] Una atra estratègia formulada d'esta tècnica és la rotació de cultius para no agotar els nutrients del sol.[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Agricultura biointensiva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.