Agregats de nanobarras de diamant
Els agregats de nanobarras de diamant o ADNRs pels seus inicials en anglés (Aggregated Diamond NanoRods), són una forma nanocristalina de diamant, coneguda també com nanodiamante o hiperdiamante. En un treball de l'any 2003 s'ha demostrat de manera convincent que el nanodiamante pot ser produït comprimint grafit, i en el mateix treball, es va trobar que resulta molt més dure que el diamant corrent, lo que ho convertix en el material més dur conegut.cita requerida Temps més tart va ser també produït per la compressió de buckminsterfullereno, confirmant-se que es tracta del material més dur i el menys compresible de tots els coneguts. En un mòdul de compresibilidad isotermal de 491 Gigapascales, mentres que el diamant convencional posseïx un mòdul de 442-446 GPa; estos resultats varen ser inferidos a partir de senyes de difracció de rajos X, els quals ademés indiquen que els ADNRs són 0,3% més densos que els diamants comuns.
El mateix grup descriuria més tart als ADNRs com "posseïdors d'una durea i un Mòdul de Young comparables als del diamant natural, pero en una resistència al desgast superior".
Una superfície de diamant pur <111> (normal a la diagonal major de la gaveta) posseïx una durea en un valor de 167±6 GPa en ser rayada en una punta de nanodiamante, mentres que una mostra de nanodiamante posseïx un valor de 310 GPa en ser rayada en una punta del mateix material. No obstant, l'ensaig únicament funciona de manera adequada quan la punta d'ensaig es troba confeccionada en un material més dur que el de la mostra a ser ensajada. Açò significa que el verdader valor per al nanodiamante provablement siga una miqueta menor a 310 GPa.
Els ADNRs són produïts per compressió de pols de fullerita, una de les formes sòlides del alótropo de carbono conegut com fullereno, per mig de dos métodos més o menys similars. Un dels métodos fa us d'una cela d'enclusa de diamant aplicant una pressió de 37 GPa, pero sense aplicació de calor. En l'atre método, la fullerita és comprimida a baixes pressions (2–20 GPa) i després calfada a temperatures en el ranc dels 300–2500 K.
El material es troba format per una série de nanobarras de diamant interconectadas, cada una d'estes barres posseïx un diàmetro d'entre 5 i 20 nanómetros i una llongitut entorn al micrómetro.
Materials d'extrema durea, de lo que en retrospectiva semblen haver segut nanodiamantes ya havien segut reportats en els anys 1990.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Agregados de nanobarras de diamante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.