Anar al contingut

Agència per a Assunts Culturals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Agència per a Assunts Culturals
Sèu de l'agència en Kyoto.
Edifici de les oficines en Tòquio, en 2005, en decoració kadomatsu.

La Agència per a Assunts Culturals (文化庁 bunkachō?) és un organisme especial del Ministeri d'Educació, Cultura, Deports, Ciència i Tecnologia (MEXT) de Japó. Va ser creat en 1968 per a promoure les arts i la cultura japonesa.

Des del 27 de març de 2023, l'agència conta en sèu principal en Kyoto.[1] Prèviament es trobava en el barri de Chiyoda. El Comissionat per a Assunts Culturals Shunichi Tokura dirigix l'agència des d'abril de 2021.

Història

El 30 de maig de 1950, el Ministeri d'Educació japonés va promulgar la Llei de protecció dels bens culturals (文化財保護法, bunkazai hogohō), que va entrar en vigor al més següent.[2][3]

Es va crear un nou servici: el Comité nacional para la protección de bienes culturales, encarregat de posar en marcha la nova política patrimonial de l'Estat, dirigit pel primer ministre de Japó de l'época, Shigeru Yoshida.[4] En 1968, el Ministeri d'Educació va dissoldre el Comité Nacional per a la Protecció dels Bens Culturals i va crear l'Agència per a Assunts Culturals.[5] com a resultat de la fusió de l'Oficina d'Assunts Culturals del Ministeri d'Educació i l'anterior Comissió per a la Protecció del Patrimoni. El seu primer comissionat va ser Hidemi Kon (15 de juny de 1968 – 1 de juliol de 1972).

Estructura administrativa

L'agència està composta per tres divisions principals: la secretaria, el departament d'Assunts Culturals i el departament de Patrimoni Cultural. El departament d'Assunts Culturals és responsable de la promoció de les arts, la cultura, les llengües de l'archipèlec i les tradicions religioses, mentres que el departament de Patrimoni Cultural gestiona la designació i l'administració dels bens culturals materials i immaterials (incloent els tesors nacionals), i la subvenció de restauracions.


L'agència també inclou l'Acadèmia de les Arts de Japó i vàries comissions especialisades per a portar a terme els estudis pertinents. L'Acadèmia honra a persones eminents de les arts i les lletres, nomenant-les membres i oferint 3,5 millons de yens en premis. Els premis s'otorguen en presència del emperador, qui personalment otorga el més alt reconeiximent, l'Orde de la Cultura. En 1989, per primera volta, dos dònes -una escritora i una dissenyadora de vestuari- varen ser nominades per a l'Orde del Mèrit Cultural, un atre honor oficial en el mateix premi monetari.

Tres institucions administratives independents també entren en el camp de l'agència: l'Institut Nacional de Patrimoni Cultural, que administra els quatre museus nacionals del país (Museu Nacional de Tòquio, Museu Nacional de Kyoto, Museu Nacional de Nara i Museu Nacional de Kyushu); els instituts nacionals d'investigació sobre el patrimoni de Tòquio i Nara i el Centre Internacional d'Investigació sobre el Patrimoni Cultural Immaterial de la Regió Àsia-Pacífic; els museus nacionals d'art (Museu Nacional d'Art Modern de Tòquio i el Museu d'Art Modern de Kyoto, el Museu Nacional d'Art Occidental, el Museu Nacional d'Art d'Osaka i el Centre Nacional de les Arts de Tòquio); el Consell de les Arts de Japó inclou els teatres nacionals (Teatre Nacional de Japó, Nou Teatre Nacional, Teatre Nacional de Nō, Teatre Nacional de Bunraku i Teatre Nacional de Okinawa).

Vore també

Referències

  1. ↑ Secretaria del comité per a la preparació i implementació del trasllat a Kyoto de l'Agència per a Assunts Culturals (文化庁京都移転準備実行委員会事務局). «文化庁京都移転について | 文化庁　京都へ：世界の文化首都・京都を目指して» (en ja). bunka-iten.kyoto. Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2023. Consultat el 2023-04-01.
  2. ↑ Ministeri d'Educació, Cultura, Deports, Ciència i Tecnologia. «文化財保護法（昭和二十五年法律第二百十四号）（抄）"Extracte del text de la llei sobre protecció de bens culturals, n.º 214, 1950)» (en japonés). mext.go.jp. Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2016. Consultat el 10 d'agost de 2018.
  3. ↑ Organisation mondiale de la propriété intellectuelle. «Japon. Loi sur la protection dones biens culturels (llei n.º 214 del 30 de maig de 1950, modificada per llei n.º 7 del 30 de març de 2007» (en francés). wipo.int. Consultat el 10 d'agost de 2018..
  4. ↑ Ministeri d'Educació, Cultura, Deports, Ciència i Tecnologia. «The Protection of Cultural Properties» (en anglés). mext.go.jp. Consultat el 10 d'agost de 2018..
  5. ↑ (1999) Els sciences du patrimoine, identifier, conserver, restaurer, Éditions Odile Jacob, p. 303. OCLC 935624207. ISBN 9782738106605..


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Agència_per_a_Assunts_Culturals&oldid=1461798»