Anar al contingut

Aeroplà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Avión (desambiguación).
Un Boeing 747, comunament cridat «Jumbo», de la companyia Air Índia, avió de passagers més gran del món fins al 2005, quan va ser ingressat l'Airbus A380.
Biplano Boeing-Stearman Modele 75.

Un aeroplà[1] (del francés avion i este com a forma aumentativa del llatí <cite>avis</cite>, au),[2] també denominat aeroplano (del francés aéroplane),[3] és un aerodino d'ala fixa, o aeronau en major densitat que l'aire, dotat d'ales i un espai de càrrega, i capaç de volar impulsat per un o més motors. Els aeroplanos inclouen als monoplanos, els biplanos i els triplanos. Els aeroplanos sense motor es denominen planejadors o velers, i han segut usats des dels inicis de l'aviació, per a la cridada aviació deportiva, i inclús per al transport de tropes durant la Segona Guerra Mundial.

Segons la definició de l'AERO, és un «aerodino propulsado per motor, que deu la seua sustentació en vol principalment a reaccions aerodinàmiques eixercides sobre superfícies que permaneixen fixes en determinades condicions de vol».[4]

Poden classificar-se pel seu us com a avions civils (que poden ser de carrega, passagers|transport de passagers, entrenament, sanitaris, contra incendis, privats, etc.) i avions militars (càrrega, transport de tropes, caces, bomba rderos, de reconeiximent o espies, de reabastecimiento en vol, etc.).

També poden classificar-se en funció de la seua planta motriu: avions propulsados per motors a pistó, motors a reacció (turborreactor, turborreactor de doble fluix, turbohélice, etc.) o propulsors (eixides).

El seu principi de funcionament es basa en la força aerodinàmica que es genera sobre les ales, en sentit ascendent, cridada sustentació. Esta s'origina per la diferència de pressiones entre la part superior i inferior de l'ala, produïda per la forma del perfil alar.


Història

Air Force One sobrevolant el mont Rushmore.
Artícul principal → Historia de la aviación.
Vol dels germans Wright en 1903
Douglas DC-3 de 1935, un dels avions més produïts.
Bell X-1 de 1947, el primer avió supersònic.
Lockheed SR-71 de 1964
Antonov An-225 de 1988
F-22 Raptor volant a velocitat supersònica. L'invenció del motor a reacció durant la Segona Guerra Mundial va revolucionar l'aviació.

El somi de volar es remonta a la prehistòria. Moltes llegendes i mits de l'antiguetat conten històries de vols com el cas grec del vol d'Ícaro. En el XI el monge, astrònom i matemàtic Eilmer de Malmesbury es va convertir en un dels primers sers humans de l'història en realisar un intent sério per volar .[5]Leonardo da Vinci, entre uns atres inventors visionaris, va dissenyar un avió, en el XV. En el primer vol realisat pel ser humà per François de Rozier i el marqués de Arlandes (en 1783) en un aparat més llauger que l'aire, un globo de paper construït pels germans Montgolfier, ple d'aire calent, el major desafiu va passar a ser la construcció d'una màquina més pesada que l'aire, capaç d'alçar vol pels seus propis mijos.

Anys d'investigacions per moltes persones ansioses de conseguir eixa valentia, varen generar resultats dèbils i llents, pero continuats. El 28 d'agost de 1883, John Joseph Montgomery va ser la primera persona en realisar un vol controlat en una màquina més pesada que l'aire, un planejador. Atres investigadors que varen fer vols semblants en aquella época varen ser Otto Lilienthal, Percy Pilcher i Octave Chanute.

[[Geor ge Cayley]], que va assentar les bases de l'aerodinàmica, ya construïa i feya volar prototips d'aeronaus d'ala fixa des de 1803, i va conseguir construir un exitós planejador en capacitat per a transportar passagers en 1853, encara que degut a que no posseïa motors no podia ser calificat de «avió».

El primer avió pròpiament dit va ser creat per Clément Ader, qui el 9 d'octubre de 1890 conseguix desapegar i volar Plantilla:Unidad en el seu Éole. Posteriorment repetix l'ardit en l'Avió II que vola Plantilla:Unidad en 1892 i l'Avió III que en 1897 vola una distància de més de Plantilla:Unidad. El vol del Éole va ser el primer vol autopropulsado de l'història de la humanitat, i és considerat com la data d'inici de l'aviació en Europa.

Segons la Federació Aeronàutica Internacional (FAI), el 17 de decembre de 1903, els germans Wright varen realisar «el primer vol sostingut i controlat d'un aerodino impulsat per un motor»[6] durant 12 segons i en el que varen recórrer uns Plantilla:Unidad.[7]

Uns anys més tart, el 23 de novembre de 1906, el brasiler Sants Dumont va ser el primer home en desapegar a bordo d'un avió impulsat per un motor aeronàutic, establint aixina el primer récort mundial reconegut pel Aéro-Club de France[8] en volar Plantilla:Unidad en menys de Plantilla:Unidad.[9] Va volar una altura de 2 a 3 metros del sol en el seu 14-bis, en el camp de Bagatelle en París.[10] Sants Dumont va ser aixina la primera persona en realisar un vol en una aeronau més pesada que l'aire per mijos propis.

En 1911 apareix el primer hidroavió creat pel nortamericà Glenn H. Curtiss; en 1913 el primer cuatrimotor, el «Li Grand», dissenyat pel rus Ígor Sikorski i en 1912, Juan Guillermo Villasana crea l'hèliç Anáhuac, fabricada de fusta.[11]

Despuix de la Primera Guerra Mundial, els ingeniers varen entendre, que el rendiment de l'hèliç tenia el seu llímit i varen començar a buscar un nou método de propulsió per a alcançar majors velocitats. En 1930, Frank Whittle patenta els seus primers motors de turbina de compressor centrífugo i Hans von Ohain fa lo propi en 1935 en els seus motors de compressor axial de turbina. En Alemània, el 27 d'agost de 1939 desapega el Heinkel He 178 que montava un motor de Ohain, realisant el primer vol a reacció pura de l'història.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «avión2». RAE.
  3. ↑ «aeroplano». RAE.
  4. ↑ Organización de Aviación Civil Internacional (julio de 2006 (décima edición)). «1. Definiciones y reglamento general relativo al otorgamiento de licencias. Punto 1.1.- Definiciones», Anexo 1 al Convenio sobre Aviación Civil Internacional - Licencias al personal, Montréal: Organización de Aviación Civil Internacional - Document Sales Unit. ISBN 92-9194-756-3.
  5. ↑ Woosnam, Maxwell (1986). Eilmer, The Flight and The Comet (en inglés), Malmesbury, Reino Unido: Friends of Malmesbury Abbey. ISBN 0-9513798-0-1.
  6. ↑ «FAI News: «100 Years Ago, the Dream of Icarus Became Reality»» (en inglés). Archivat des de l'original, el 13 de enero de 2011. Consultat el 5 de diciembre de 2013.
  7. ↑ «Telegrama de Orville Wright (Kitty Hawk, Carolina del Norte) a su padre, en el que anuncia cuatro vuelos exitosos, 17 de diciembre de 1903». World Digital Library (17 de diciembre de 1903). Consultat el 5 de diciembre de 2013.
  8. ↑ (en francés) «1906 - 2006 Santos Dumont: un vol centenaire.»
  9. ↑ (en anglés) Jones, Ernest. [h ttp://earlyaviators.com/edumonb.htm «Sants Dumont in France 1906–1916: The Very Earliest Early Birds.»]
    • Archivat el 16 de març de 2016 archivat en Wayback Machine. earlyaviators.com, 25 de decembre de 2006.] Consultat el 5 de decembre de 2013.
  10. ↑ (en inglés) «A Century of Sporting Achievements»
  11. ↑ La aviación en la ciudad de Pachuca SeGob.

Enllaços externs