Adulació
La adulació[1] o lisonja és una alabanza exagerada i interessada, feta en estudi de lo que es creu que pot afalagar a l'atre, en propòsit de guanyar-se la seua voluntat per a fins interessats.
L'adulació és tan antiga com el món i eixemple evident d'ella en temps moderns és la célebre frase de Luis XIV «L'État, c'est moi» («L'estat soc yo»), frut de les més desatinadas adulació dels cortesanos i de no pocs lliterats de la seua época, fins a l'extrem de que l'Acadèmia va propondre un concurs per a premiar al que desenrollara millor la tesis «¿Quin és la més admirable de les virtuts de Luis XIV?» que el rei va tindre el bon sentit de manar retirar.
L'adulació aixina rodeja als monarques com s'utilisa pels demagogos per a el seu medro personal. No deu confondre's l'adulació en l'aplaudiment al verdader mèrit ni en la galantería.
Iconografia
L'adulació es representa en forma d'una dòna vestida elegantment que toca una flauta i està rodejada d'abelles, productores de mel i que estan rodejades d'aguijones i un mancha per a significar que apaga la llum de la raó i encén el fòc de les passions. Una atra de les seues representacions és en la qual un home besa els peus de l'atre per al seu benefici.
Vore també