Anar al contingut

Aduana Marítima de Valéncia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Aduana Marítima de Valéncia

La Aduana Marítima de Valéncia és un edifici d'arquitectura clasicista que ha segut peça central en el desenroll del comerç marítim de la ciutat espanyola de Valéncia a lo llarc de la seua història.[1] La seua construcció va tindre un presupost de 1 600 000 pessetes, en l'Estat cobrint la mitat d'est monte i els interessos corresponents. Les obres varen estar a càrrec del constructor José Valera Giménez i baix la supervisió del ingenier de camins Federico Gómez de Membrillera,[1] qui també va ser el dissenyador dels tinglado modernistes del port que varen substituir a l'antic moll de fusta.[2]

Este edifici no només destaca per la seua rellevància funcional com a núcleu de la gestió aduanero i fiscal del tràfic del port de Valéncia, sino també pel seu significat arquitectònic, el qual s'ha convertit en un punt de referència cultural i turístic en Valéncia, simbolisant la rica història marítima i comercial de la ciutat.

En 2021, l'agència tributària va aprovar un presupost de 3 436 915 euros[3] per a portar a terme una reforma estructural, aixina com també de rehabilitació de l'edifici, per haver trobat deficiències i per haver quedat les seues instalacions obsoletes.[4]

Història

[editar | editar còdic]

Context històric

[editar | editar còdic]

Els sigles XIII al XV varen supondre per a Valéncia un periodo de creixent importància i expansió. La ciutat es va convertir en un centre comercial significatiu en el Mediterràneu, gràcies a la seua ubicació estratègica i al seu port eficient. Durant estos sigles, la ciutat no solament va aumentar la seua riquea i diversificació econòmica a través del comerç marítim, sino que també va establir importants conexions comercials en atres regions i va eixercitar un paper vital en la ret de comerç mediterràneu. Este periodo va assentar les bases per al posterior desenroll i prosperitat de Valéncia.[5]

El comerç marítim valencià, especialment en els sigles XVI i XVII, va ser influenciat significativament per l'infraestructura portuària i de transport. L'interacció de Valéncia en atres regions comercials, tant en el Mediterràneu com en l'Atlàntic, va jugar un paper important en la seua prosperitat. L'evolució del comerç d'importació i l'organisació del tràfic terrestre també varen ser elements clau en la dinàmica comercial de la regió. Este comerç va ser un factor determinant en el perfil econòmic i social de Valéncia a lo llarc d'estos sigles.[6]

Importància en el Comerç Marítim

[editar | editar còdic]

L'Aduana ha eixercitat un paper crucial en el control i regulació de les mercaderies que entren i ixen del port de Valéncia, sent un punt vital en l'infraestructura comercial i econòmica de la ciutat. L'història de l'Aduana en Valéncia es remonta a mitan d'el XVIII. La primera instalació aduanero, mencionada en 1845, estava ubicada prop de la porta de la Mar. Este lloc va servir com a centre administratiu i residencial per als caps de l'estat.[7]

Pero a mitan d'el XIX era palesa el mal estat de les instalacions. Pascual Madoz va descriure l'edifici de l'Aduana del Port de Valéncia com a “pobre i mesquí”, puix les seues instalacions eren insuficients. L'imperiosa necessitat de construir un edifici nou i millorat va fer que la Direcció general d'Aduana encarregara en 1897 un proyecte a l'arquitecte i ingenier Pedro García Fària.[1]

El disseny de l'actual edifici de l'Aduana Marítima va començar en 1925,[8] la construcció de l'edifici va començar en 1926 i es va inaugurar en 1933. Esta obra va ser inicialment dissenyada per Pedro García Fària i, despuix del seu decés, va ser completada per Enrique Viedma Vidal.[1] El proyecte va ser una resposta al creiximent i desenroll del port de Valéncia, i l'edifici va ser construït per a reemplaçar les instalacions aduanero obsoletes que ya no podien atendre les creixents necessitats comercials de la ciutat.[9]

Durant la Guerra Civil Espanyola, l'edifici va sofrir danys significatius pels bombardejos, especialment en 1937. Açò va dur a una reconstrucció parcial de l'edifici despuix de la guerra, mantenint la seua funcionalitat i preservant el seu valor arquitectònic.[9]

Descripció

[editar | editar còdic]

El conjunt de l'Aduana Marítima es compon de quatre edificis, tres d'ells units entre sí: l'edifici principal, la nau almagasén situada en paralel i al nort de l'edifici principal, el pabelló d'unió, que conecta abdós edificis; i finalment el laboratori, que ocupa un edifici exent situat a l'est.[9]

Edifici principal

[editar | editar còdic]

L'edifici principal, situat en la partix sur de la parcela i en la seua frontera principal mirant a la dàrsena, alberga la dependència Provincial d'Aduana i Imposts Especials, l'Aduana Marítima de Valéncia, Vigilància Aduanero, una vivenda adscrita a un funcionari de l'Aduana i el Colege Oficial d'Agents d'Aduana. Va ser inaugurat en 1933, i en aquell moment no solament acollia no solament la pròpia aduana, sino era la reasidencia d'alguns dels funcionaris destinats a la mateixa.[9]

Va ser alcançat per alguns impactes del bombardeig del port per l'aviació italiana en 1937. Es va reconstruir parcialment despuix de la guerra civil, seguint en us.[9]

Es tracta d'un edifici d'estil historicista, situat sobre el linde sur de la parcela, que presenta tres altures clarament jerarquizades. La construcció utilisa l'orde jónico en la seua composició, a doble altura, sobre zócalo almohadillado en la planta baixa. La frontera està arrematada per dos torreones de planta quadrada en abdós flancs i un pòrtic central clasicista que senyala l'accés principal. La planta baixa presenta buits de mig punt en clau i un zócalo de pedra. La planta baixa presenta finestres de mig punt en clau i un zócalo de pedra. En la primera planta, les finestres són adintelades i arrematades en frontón, llevat en les torres i el cos central, a on s'utilisen arcs de mig punt. Totes les finestres d'esta planta conten en balaustrada. En la segona planta, les finestres són adintelades i recercades. L'antepecho de la coberta, que provablement es va afegir posteriorment, es va transformar per a incloure casetones visibles des de l'exterior.[9]

La nau almagasén

[editar | editar còdic]

L'emplaçament de la nau almagasén ho ocupava inicialment un tinglado destinat a almagasén, construït entre 1926 i 1933 i que va ser destruït pels bombardejos de l'aviació italiana entre 1937 i 1939. L'edifici actual es va construir en 1946, i en 1987 es va afegir una entreplanta. És d'estil industrial. Alberga diversos servicis del complex, com els d'informàtica, el grup de transformació elèctric del conjunt, almagasens i, en la primera planta, l'archiu.[9]

El pabelló d'unió

[editar | editar còdic]

Este pabelló, que conecta el cos principal en la nau almagasén, també va resultar destruït pels bombardejos italians de 1937. L'actual edifici, que substituïx a atres dos que varen existir en anterioritat, es va edificar en 1991. Està dedicat a albergar servicis varis, com a netea, sals de reunions o el quarto de màquines del sistema de climatisació. La seua superfície és d'aproximadament 286 m² distribuïts en dos plantes.[9]

Laboratori

[editar | editar còdic]

El laboratori aduanero es va inaugurar en 1927.[8] L'edifici és independent dels del restant del complex i es troba a l'est dels mateixos. És d'estil historicista. La seua superfície és de 252 m² distribuïts en dos plantes. L'us d'este edifici sempre ha segut el mateix, laboratori d'aduana.[9]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «valenciaport. com/wp-content/uploads/Exposicion-La-Darsena-historica-1. pdf La Dàrsena Històrica del Port de Valéncia:Progrés i Modernitat». Autoritat Portuària de Valéncia. Consultat el 29 de novembre de 2023.
  2. «gva. es/documents/166658342/174103750/Ejemplar+31-02/41115489-00da-4a06-aaaa-5568e9cacc3e Revista general d'informació i documentació, vol. 32, n. 2 (2021)». Universitat de Saragossa. Consultat el 29 de novembre de 2023.
  3. «es/wps/portal/! ut/p/b0/04_Sj9CPykssy0xPLMnMz0vMAfIjU1JTC3Iy87KtUlJLEnNyUuNzMpMzSxKTgQr0w_Wj9KMyU1zLcvQjLcL9QgxTEz3yXM1yC40MSysykhLDAm1t9Qtycx0ByT6QZw!!/ Direcció general de l'Agència Estatal d'Administració Tributària». Govern d'Espanya. Consultat el 29 de novembre de 2023.
  4. «com/la-agencia-tributaria-reforma-su-edificio-aduanero-en-valéncia-con-3-millones-de-euros L'Agència Tributària reforma el seu edifici aduanero en Valéncia en 4 millons d'euros». Valéncia Plaça. Consultat el 28 de novembre de 2023.
  5. JESÚS ÁNGEL SOLÓRZANO TELECHEA. «revistas. csic. es/index. php/estudiosmedievals/article/view/881/891 INTEGRACIÓ ECONÒMICA, COMPETÈNCIA I JERARQUIZACIÓN DELOS PORTS ATLÀNTICS DEL NORT D'ESPANYA (SIGLE XIII-XV)».
  6. Enrique Giménez López. «ua. es/dspace/bitstream/10045/5012/1/RHM_06-07_10. pdf DOS DÉCADES D'ESTUDIS SOBRE EL COMERÇ VALENCIÀ EN L'EDAT MODERNA».
  7. «com/la-aduana-de-valéncia-en-1845/ L'aduana de Valéncia en 1845».
  8. 8,0 8,1 «uv. es/uvweb/instituto-universitario-historia-medicina-ciencia-lopez-pinero/es/personatges-espais-ciencia/ciencia-puerto-valéncia-1286015058712/Entrevista. html? id=1286027786010 La ciència en el Port de Valéncia». Universitat de Valéncia. Consultat el 29 de decembre de 2023.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}. Ajuntament de Valéncia (ed.): «edu. gva. es/recursos/planeamientos/4024/20/1/348. pdf Revisió Simplificada del Pla General de Valéncia. Catàlec General de Bens i Espais Protegits». Archivat des d'el edu. gva. es/recursos/planeamientos/4024/20/1/348. pdf original, el 3 de juliol de 2013.