Acer spicatum

Acer spicatum (Acer spicatum)

Acer spicatum (el arce de montanya) és una espècie d'arce natiu del nordest d'Amèrica del Nort des de la regió de Saskatchewan de Terranova, fins al sur de Pennsilvània. També creix més al sur, en les altes montanyes Apalaches, al nort de Geòrgia (Estats Units).

Descripció

Es tracta d'un arbust caducifolio o chicotet arbre de fins a 3.8 m d'altura, formant una corona de propagació en un tronc curt i branques primes. Els fulls són oposts i simples, d'entre 6 i 10 cm de llarc i d'ample, en 3 o 5 lòbuls poc profunts i amples. Són grossos i irregularment dentados en una suau superfície de bell vert, i la seua part inferior peluda. Els fulls es tornen grogues lluenta a roig en autumne, sostingudes per brots prims per lo general més llarc que el full. La corfa és prima, grisa-marró, i suau al principi, pero cada volta més escamosas. El frut és un parell de Sàmares rojoses, de 2-3 cm de llarc, en venciment a finals d'estiu o començos d'autumne.

Hàbitat

Este arbre habita en el bosc humit, en sols rics i ben drenados en les ales rocoses i a lo llarc de les rieres. També creix en barrancs, penya-segats, boscs i pantàs. Durant la successió ecològica, esta espècie colonisa el sotobosque format per les espècies pionera ya mortes.

Usos

El seu Llacor és una font de sucre i es pot hervir per a fer aixarop de arce. La corfa conté taninos, que s'utilisen en el curtido del cuiro. Els pobles indígenes produïen infusions en ramitas jóvens per al tractament de l'irritament dels ulls, ademés feyen cataplasmas en rodajas de raïl cuita. També es diu que s'usa per a aliviar l'estrés en les dònes.

Taxonomia

Acer spicatum va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicat en Encyclopédie Méthodique, Botanique 2(1): 381. 1786.

Etimologia

Acer: nom genèric que procedix del llatí ǎcěr, -ĕris = (esmolat), referit a les puntes característiques dels fulls o a la durea de la fusta que, supostament, s'utilisaria per a fabricar llances. Ya citat en, entre uns atres, Plinio el Vell, 16, XXVI/XXVII, referint-se a unes quantes espècies d'Arce.

spicatum: epítet llatío que significa "en mechons".

Sinonímia

• Acer dedyle Maxim.
• Acer montanum W.T.Aiton
• Acer parviflorum Ehrh.
• Acer pumilum W.Bartram
• Acer spicatum f. roseocarpum A.I.Murray
• Acer spicatum f. rugosum Schwer.
• Acer striatum Du Roi

Bibliografia

1. Little, Elbert L.National Audubon Society Field Guide to North American Trees: Regió Oriental. Nova York: Alfred A. Knopf, Inc., 1980ISBN 0-394-50760-6.
2. Bailey, L.H. & I.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
4. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
6. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.

1. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
2. Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
3. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.

Enllaços externs

• USDA Plants Profile: Acer spicatum [2] archivat en Wayback Machine.
• borealforest.org [3] archivat en Wayback Machine.
• Shrubs of the Northwoods [4] archivat en Wayback Machine.
• Plants For A Future
• Acer spicatum images at bioimages.vanderbilt.edu
• Winter ANEU pictures