Anar al contingut

Acacia tortilis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
acacia de copa plana (Acacia tortilis)


L'acacia de copa plana (Acacia tortilis) és un arbre espinós de la família de les fabàcees.


Descripció

Arbre espinós, caducifoli i hermafrodita, com les demés espècies del gènero en la regió, de fins a 14 m d'altura i de porte més o menys aparasolado. Tronc ben definit, recte o una miqueta tortuoso, de fins a un metro de diàmetro, en corfa que es desprén en escates allargades. Branques esteses molt ramificades. Espines en parelles, rectes. Fulles alternes, bipinnadas. Inflorescència aixella en capítuls globosos., grocs o blanc-groguencs, solitaris o en chicotets grups. Càliç campanular. Corola tubular-campanular groguenca. Estams molt numerosos. El frut és una llegum allargada. Llavors pardo-negruzcas. Florix al final de l'estiu i a voltes també en hivern.

Distribució i hàbitat

L'espècie apareix ací i allà per tota Àfrica i suroest d'Àsia. Viu en planures, pendents suaus i depressió del terreny en zones semidesértiques i desèrtiques de clima no molt extrem. En els massiços montanyosos saharians puja fins als 2000 m.

Diversitat

Arbre de fins a 15 m d'alt, en copa aplanada extensa. Ramitas jóvens pubescents. Pecíols i ráquides dels fulls pubescents. Baïnes 4-9 mm d'ample, glabres o casi, i eglandulares. La subsp. heteracantha es presenta en el sur d'Angola, Namíbia, Botswana, Zimbàbue, Moçambic, Suràfrica i Swazilàndia. Ross (1979) referix la presència d'intermijos ocasionals entre la subsp. heteracantha i la subsp. spirocarpa, pero fa notar que la gran majoria dels espècimen poden ser ubicats sense dificultats en una o en l'atra subespècie.[1]

Viu especialment en el Sahara i el Sahel, des de l'Atlàntic fins al Mediterràneu surest i el Mar Roja (Egipte, Sudan, Somàlia, Kènia). En el nort d'Àfrica pot aplegar a ser tan abundant que forma boscs més o menys densos al sur de l'Anti-Atles que quan són molt clars configuren una característica sabana sahariana. En Tunis existix un històric bosc de Acacia tortilis (Forssk.) Hayne subsp. raddiana (Savi) Brenan en Bou-Hedma, hui Parc nacional, la vegetació associada del qual és de caràcter típicament mediterrànea, no sahariana.[2]

Arbre de 2–21 m d'altura, en copa esclafada estesa. Ramitas jóvens en pubescència densa. Pecíols i ráquides dels fulls en pubescència densa. Baïnes 6–13 mm d'ample, densament tomentelosas o pubescents en pèls curts dispersos o curvos, principalment fins a 0,75 mm de llarc; a voltes són també presents pèls més llarcs dispersos. Presència de numeroses glàndules rojós obscures entre el pèl i visibles en lent de mà.

La subsp. spirocarpa var. spirocarpa està restringida a l'est d'Àfrica, trobant-se en Sudan, Etiopia, Somàlia, Uganda, Kènia, Tanzània, Malaui, Moçambic, Zimbabue i Botswana. Sobre la presència de la subsp. spirocarpa en Namíbia/suroest d'Àfrica, vore més avant la var. crinita.


En general la var. spirocarpa és fàcilment reconeixible i no és molt variable. No obstant, alguns espècimen en Kew, de Kènia i Tanzània, tenen baines glandulars, pero en pèls molt dispersos, mostrant per lo tant les mateixes tendències de la subsp. heteracantha. Ademés, algunes mostres de Kènia (Pratt s.n., Pratt K 559) són notables en tindre baines casi dretes, ni espiralades ni retortillades. Es requerix més informació sobre esta variació. [1]

  • Acacia tortilis subsp. spirocarpa var. crinita Chiov. (1916)

Similar a la var. spirocarpa, pero les baines més o menys revestides densament per pèls blanquecinos llarcs dispersos, de 0,75-3 mm de llarc, a banda de pèls més curts i glàndules.

La var. crinita ha segut trobada en Somàlia, Kènia i Tanzània. Matèria de la subsp. spirocarpa originari de Namíbia/suroest d'Àfrica pot possiblement referir-se també a la var. crinita (vore Ross, 1979).

Alguns espècimen en el Real Jardí Botànic de Kew, de la R. A. del Yemen (Wood 3090, 3134, 3248) són molt similars a la var. crinita en els seus baines en pèls densament dispersos, pero les baines carixen de glàndules. L'evidència és insuficient com per a tindre una opinió segura, pero és possible que estes mostres siguen de la subsp. tortilis mostrant els seus pèls llarcs sobre les baines similar a les de la var. crinita, i d'allí, possiblement, una atra varietat més de la subsp. tortilis.

Toxicitat

Les espècies del gènero Acacia poden contindre derivats de la dimetiltriptamina i glucòsits cianogènics en els fulls, les llavors i la corfa, l'ingestió de la qual pot supondre un risc per a la salut.[4]

Taxonomia

Acacia tortilis va ser descrita per (Forssk.) Hayne i publicat en Getreue Darstellung und Beschreibung der in der Arzneykunde Gebräuchlichen Gewächse 10: pl. 31. 1825.[5]

Etimologia

Vore: Acacia: Etimologia

tortilis: epítet llatí que significa "en fulls retortillats".[6]

Varietats
Sinonímia
  • Mimosa tortilis Forssk.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Brenan J.P.M. «Acacia albida, A. senegal, A. nilotica i A. tortilis». Manual sobre la taxonomia d'algunes espècies de Acacia. FAO Departament d'Agricultura.
  2. ↑ Toll García, J. (2001). Guia dels arbres i arbusts del nort d'Àfrica, Madrit:Agència Espanyola de Cooperació Internacional del MAE. ISBN 84-7232-878-3.
  3. ↑ ILDIS Legumes of the World
  4. ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5): 2663.doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
  5. ↑ «Acacia tortilis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de novembre de 2012.
  6. ↑ En Epítets Botànics
  7. ↑ Acacia tortilis en PlantList