Abronia mitchelli
El dragoncito de la Serra Juárez (Abronia mitchelli) és una espècie de fardacho escamoso ánguido endèmic de Mèxic del gènero Abronia.[1][2] Va ser descrit pel herpetólogo nortamericà Jonathan Atwood Campell en 1982, a partir del holotip UTA R-10000, una femella adulta trobada el de setembre de 1974 en Cerro Pelón al costat nort de la Serra de Juárez.[1][3][4]
Esta espècie de dragoncito, junt en el dragoncito de Santa Rosa Comitán, es considerava una espècie "perduda", coneguda a partir d'un sol espècimen en la seua descripció oficial. No obstant, alguns autors com Tim Lindken et. al. les consideren com a espècies "redescubiertas", sabent-se d'a lo manco un albirament nou des de la seua descripció oficial.[4][5]
Es té registre d'una possible troballa d'un espècimen en coa en regeneració, fotografiat el 18 d'octubre de 2023.[6]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom d'específic de l'espècie, A. mitchelli, fa referència a Lyndon A. Mitchell, gerent de Conte d'Animals en el Departament de Reptils, en el Zoològic de Dallas i coautor de Jonathan Campbell, ademés de ser el recolector de l'holotip de l'espècie.[1][4][7]
Descripció
[editar | editar còdic]El dragoncito de la Serra Juárez és un fardacho ánguido de cos allargat, coa prensil i pates curtes.[2][3] El seu cap és triangular i aplanada esquena-lateralment.[1][2] Conta en un plec lateral ben desenrollat. L'únic eixemplar conegut i descrit oficialment és una femella adulta que presenta una llongitut d'morro-cloaca de 10,5 cm.[1][2][3]
Es distinguix dels demés membres del seu gènero per posseir les següents característiques de patrons d'escamación:[1][2][3][8]
Una escama cantal;
- Escama parietal sense contacte en les supraoculares miges;[8]
- Escama postmental simple, en fila lateral de escamas ventrales engrandides.
- Quatre escamas mentoneras o mentonales, característica compartida únicament en A. bogerti i A. leurolepis.[3]
Dos escamas occipitals.[8][3] Usualment els fardachos del gènero Abronia tenen un (caràcter primitiu en gerrhonotinos). Els herpetólogos Campbell i Frost en l'any de 1993 varen concloure que l'únic espècimen de A. mitchelli tenia dos occipitals de forma possiblement anómala.[3] Aixina i tot, hi ha espècies del gènero Abronia que conten fins a en 3 occipitals, com A. cuetzpali, A. mixteca i A. oaxacae.[8] Un renc de escamas entre les mencionades escamas occipitals i el primer renc travesser de escamas nucales; Sis rencs de escamas nucales travessers;
- 34 i 16 rencs de escamas travessers i llongitudinals dorsals respectivament;
- 12 rencs de escamas travessers ventrales;
- Escamas ventrales adjacents al plec lateral, de tamany similar al restant de les escamas ventrales.[8]
Coloració
[editar | editar còdic]En conservant, l'únic eixemplar conegut és de color marró oliva en taques obscures espayades irregularment, marques marrons en l'esquena i una gola i pancha de color gris en un to rosat matís. En vida, es va informar que l'eixemplar era gris verdoso motejat de negre.[1][2][8]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]A. mitchelli conta en una distribució molt menuda, trobant-se en l'estat mexicà d'Oaxaca. L'espècimen holotip de l'espècie va ser recolectat prop de la carretera mexicana 175, prop del Cerro Pelón al costat nort de la Serra Juárez, en Oaxaca, Mèxic, a una altitut de 2700 m s. n. m.[1][2][3] Compartix hàbitat en el dragoncito del mont Zempoaltepetl.[3]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Esta lagartija habita boscs mesófilos de montanya en pocs pins i numerosos arbres de fusta dura, principalment roures baixos i retortillats, afectats per forts vents predominants en el moment de la descripció de l'espècie.[1][3]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]El dragoncito de la Serra Juárez està "Subjecte a Norma Especial" en Mèxic, per la Norma Oficial-059.[9] Ademés, el bosc del Cerro Pelón en a on habita es troba protegit per la comunitat local de Comaltepeс.[2]
Amenaces
[editar | editar còdic]Les àrees a on habita el dragoncito de la Serra Juárez, es troben amenaçades per la tala, majorment illegal del seu hàbitat. Esta destrucció és irreversible i impacta negativament els boscs núvols d'Oaxaca.[3]
Es té evidència que els funcionaris que s'oponen a esta tala enfronten amenaces, incloent el risc d'assessinat per interessos madereros.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Herpetologica.38(3)
- 355–361.ISSN 0018-0831.Consultat el 2023-04-04.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 SEMARNAT, 2018. Programa d'Acció per a la Conservació de les Espècies Abronia (Abronia spp) en Mèxic. SEMARNAT/CONANP, Mèxic (Any d'edició 2018).
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 Consultat el 2025-01-01.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 . Consultat el 2022-01-05.
- ↑ Global Change Biology.30(1)ISSN 1354-1013.doi:10.1111/gcb.17107.Consultat el 2024-12-08.
- ↑ . Consultat el 2024-12-08.
- ↑ Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael(2011). The Eponym Dictionary of Reptils. Baltimore: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. ISBN 978-1-4214-0135-5. (Abronia mitchelli, p. 180).
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Sánchez-Herrera, O., Solano-Zavaleta, I., Rivera-Téllez, I. 2017. Guia d'Identificació dels Dragoncitos (lagartijas arborícolas, Abronia spp.) regulats per la CITES (PDF Navegable). CONABIO. Mèxic.
- ↑ MODIFICACIÓ de l'Anex Normatiu III, Llista d'espècies en risc de la Norma Oficial Mexicana NOM-059-SEMARNAT-2010, Protecció ambiental-Espècies natives de Mèxic de flora i fauna selvades. Categories de risc i especificacions per a la seua inclusió, exclusió o canvi. Llista d'espècies en risc. Publicat el 30 de decembre de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abronia mitchelli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.