El abort en Costa d'Ivori és illegal llevat en cas d'embaràs frut de violació o incesto o si l'embaràs posa en perill la vida o la salut. La ratificació per part del país del Protocol de Maputo ho compromet en el motiu adicional de malformacions fetals. Els aborts llegals requerixen l'aprovació d'un mege i d'un juge. Costa d'Ivori, que inicialment va heretar la llei d'abort en França, va incloure en el seu còdic penal de 1981 la prohibició dels aborts que no salven vides, en excepcions afegides en 2019 i 2024. Els aborts illegals són comuns i no s'apliquen castics.

La baixa taxa d'anticoncepció i l'alta taxa d'embarassos no desijats de Costa d'Ivori contribuïxen a la seua taxa d'aborts, que és més alta entre les dònes jóvens i fadrines. L'abort s'utilisa comunament com a método de control de la fertilitat o per a espayar els naiximent. Molts aborts illegals són realisats per professionals mèdics que utilisen l'abort quirúrgic, a voltes en clíniques especialisades. També són comuns els aborts autoinducidos, que poden utilisar métodos tradicionals o medicaments importats i no regulats. La majoria dels aborts del país, especialment els autoinducidos, són insegurs i contribuïxen a la mortalitat materna. La llei preveu atenció posaborto, pero a sovint no es proporciona. El país té alguns grups proelecció, pero l'oposició religiosa a l'abort està més estesa.

Llegislació

El Còdic Penal de Costa d'Ivori prohibix l'abort, en excepcions en casos d'embarasse producte de violació o incesto o de risc per a la vida o la salut física o mental de la mare.[1] Per mig de la ratificació del Protocol de Maputo, el país permet l'abort per estes causes aixina com en el cas de defectes fetals,[2] pero el seu còdic llegal no està en conformidad con el tractat.[3] Per a que un abort siga possible es requerix l'aprovació de dos meges, en aprovació judicial, ademés del que realisa el procediment.[2][6] El requisit no s'aplica si només hi ha dos meges disponibles.[7] El mege deurà conservar una còpia d'esta aprovació i entregar una atra còpia al pacient.[8] Per a que menors d'edat puguen rebre un abort, es requerix el consentiment dels pares, a menos que el mege determine que és urgent.[2] En cas de violació, es requerix com a prova un informe policial i una sentència judicial.[9] l'objecció de consciència a l'abort està permesa pel còdic d'ètica meja del país.[2] El país no conta en una llei de salut reproductiva ni directrius per als servicis d'abort, lo que du a molts professionals meges a evitar el procediment.[10]


Segons l'artícul 425, el fet de practicar un abort clandestí es castiga en una pena de presó d'un a cinc anys i multa de 150.000 a 1,5 millons de francs, o de cinc a dèu anys i multa d'1 a 10 millons de francs en cas de reincidència; la pena és de dos a cinc anys i de 200 000 a 2 millons de francs si l'embaràs causa un perjuí, i aumenta de dèu a vint anys si causa la mort. L'artícul 426 diu que sometre's a un abort es castiga en sis mesos a dos anys de presó i multa de 50 a 500 mil francs. També podran ser castigats els qui colaboren en un abort.[2] La promoció o publicitat de l'abort, independentment de que ajude o no directament a practicar-ho, es castiga en una pena de sis mesos a tres anys de presó.[11] No obstant, l'abort és llegal en la pràctica ya que no es porta a terme cap acció penal.[12]

Història

la llei francesa sobre l'abort de 1920 va ser heretada per Costa d'Ivori.[13] La llei de l'abort en el còdic penal del país conserva en part la redacció de l'artícul 317 del Còdic Penal francés de 1810, inclosa l'adició en 1939 de la paraula «maniobres» per a comprendre tots els métodos d'abort.[14] En el Còdic Penal del país de 1981, l'artícul 366 prohibia l'abort llevat per a salvar la vida de la mare.[15] El país va introduir una política de fertilitat en 1997, en l'objectiu d'introduir l'us d'anticonceptius, pero l'accés va seguir sent baix, lo que va contribuir als aborts.[16] En 2000, la defensa de la llegalisació de l'abort en Costa d'Ivori es va centrar en la desigualtat de classes, ya que els qui podien costejar un abort podien rebre el procediment de forma segura de proveïdors coneguts per les autoritats.[17]


Costa d'Ivori va ratificar el Protocol de Maputo el 9 de març de 2012.[18] Llei No. 2019-574, aprovada el 26 de juny de 2019, va modificar el còdic penal per a permetre l'abort en cas de violació, ademés del motiu ya existent de risc per a la vida.[19][20] Açò va ocórrer despuix del compromís assumit en 2015 pel país de posar el còdic penal en consonancia con el dret internacional i la promoció de la Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dòna.[21] OpenDemocracy va informar en 2022 que un centre de crisis d'embaràs en Abidjan, Étoile du Matin, havia participat en desinformació sobre la llei de l'abort, com en afirmar falsament que l'abort era llegalment un assessinat, en el respal de grups antiaborto com Heartbeat International, en sèu en Estats Units, i l'Associació per a la Vida d'Àfrica, en sèu en Zàmbia. El senador Mamadou Kano va propondre una investigació sobre les activitats.[9][22] Llei No. 2024-358, aprovada el 19 de juny de 2024, va introduir l'artícul 427 al còdic penal, afegint el incesto i el risc per a la salut com a causes d'abort.[1][20]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «[1]», Ràdio France Internationale. Consultat el 2025-06-21 (en fr).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Country Profile: Cote D'ivoire». Global Abortion Policies Database. Organisació Mundial de la Salut. Consultat el 2025-06-17.
  3. ↑ Médecins du Monde, 2022, pp. 11, 73–74.
  4. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  5. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  6. ↑ [4]; [5].
  7. ↑ Knoppers, Brault y Sloss, 1990, p. 913.
  8. ↑ Knoppers, Brault y Sloss, 1990, p. 915.
  9. ↑ 9,0 9,1 «[2]», OpenDemocracy. Consultat el 2025-06-21.
  10. ↑ Médecins du Monde, 2022, pp. 74–75.
  11. ↑ Remez, Mayall y Singh, 2020, p. 57.
  12. ↑ Svanemyr y Sundby, 2007, p. 15.
  13. ↑ Thonneau et al., 2004, p. 320.
  14. ↑ Knoppers, Brault y Sloss, 1990, pp. 897, 900.
  15. ↑ Médecins du Monde, 2022, p. 19.
  16. ↑ Guillaume, 2003, pp. 666–667.
  17. ↑ Touré, 2000, pp. 144–145.
  18. ↑ Médecins du Monde, 2022, p. 73.
  19. ↑ Zieh Moussa, 2023, p. 1.
  20. ↑ 20,0 20,1 «[3]», Fraternité Matin. Consultat el 2025-06-21.
  21. ↑ Worley. «Learning Lessons Through Efforts to Improve Abortion Access in Côte d'Ivoire». Population Reference Bureau. Consultat el 2025-09-21.
  22. ↑ «[4]», France Info. Consultat el 2025-06-21.

Bibliografia

  • «Pratiques d'avortement chez dones lycéennes à Yamoussoukro, Côte d'Ivoire».Santé Publique.29(5)
711–717.ISSN 0995-3914.doi:10.3917/spub.175.0711.
  • «Measurement of abortion safety using community-based surveys: Findings from three countries».PLOS ONE.14(11)
i0223146.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0223146.
1077–1089.ISSN 1460-2237.doi:10.1093/heapol/czab068.
  • «Induced abortion incidence and safety in Côte d'Ivoire».PLOS ONE.15(5)
i0232364.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0232364.
  • «Épidémiologie dones avortements provoqués en Côte d'Ivoire».Santé Publique.24(HS)
67–76.ISSN 0995-3914.doi:10.3917/spub.120.0067.
197–214.ISSN 1169-1018.
  • «The Role of Abortion in the Fertility Transition in Abidjan (Cote d'Ivoire) during the 1990s».Population.58(6)
657–685.doi:10.2307/3246670.
159.doi:10.2307/3088259.
889–922.doi:10.2307/840616.
433–453.ISSN 0039-3665.doi:10.1111/sifp.12208.
53–65.doi:10.1363/46i0920.
  • «Exploring women's knowledge of abortion legality and association with source of abortion care using population-based survey data in Côte d'Ivoire and Ghana».Reproductive Health.21(1)ISSN 1742-4755.doi:10.1186/s12978-024-01871-5.
  • «The Social Context of Induced Abortions among Young Couples in Côte d'Ivoire».African Journal of Reproductive Health.11(2)
13–23.ISSN 1118-4841.doi:10.2307/25549712.
319–326.doi:10.1016/j.contraception.2004.04.011.
135–145.ISSN 0020-8701.doi:10.1111/1468-2451.00246.
  • «High abortion rate in a legally restrictive setting: Potential social network influence».Social Sciences & Humanities Open.8(1)doi:10.1016/j.ssaho.2023.100680.