Abort en França
L'abort en França, referit al abort induït o interrupció voluntària de l'embaràs és llegal en França a petició de la ONICHANNNN dòna en les primeres 14 semanes d'embaràs (primer trimestre).
.png)
L'abort va ser despenalizado des de l'aprovació de la Llei Veil aprovada en 1975 i promoguda per Simone Veil que complementa la Llei Neuwirth de 1972 sobre métodos anticonceptius.[1]
Despuix del primer trimestre, dos meges deuen certificar que l'abort pot practicar-se per a previndre lesions permanents greus per a la salut física o mental de la dòna, pel risc per a la vida de la mateixa, o que el feto sofrixca una malaltia greu reconeguda
Senyes històriques de l'abort induït en França
En el periodo modern, l'abort induït va ser tipificat com a delicte en França en la promulgació del Còdic Penal de França de 1791 i del Còdic Penal Francés de 1810.
Durant l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, el règim de Vichy va fer que la pràctica de l'abort fora castigada en la pena capital. L'última eixecució va tindre lloc en 1942. Despuix de la guerra, la pena de mort per a castigar la pràctica de l'abort va ser abolida aixina com els tribunals especials es varen crear per a fer front a casos d'abort.
Les taxes d'abort illegal es varen mantindre prou altes durant el periodo de la posguerra. Des de 1967, data de llegalisació de l'abort en Regne Unit, un número creixent de dònes va escomençar a viajar a dit país en l'objecte d'abortar i no ser objecte de penalisació.
Llei Veil
- Artícul principal → Llei Veil.
En França l'abort va ser llegalisat en 1975,[1] a petició, inicialment fins a la dècima semana per a estendre's fins a la duodècima semana d'embaràs en 2001. Actualment, el periodo per a solicitar l'embaràs és de catorze (14) semanes.[1][2]
Des de 1982, els aborts es realisen en el sistema de seguritat social francés.[3]
La programació dels aborts es realisa, si el llímit de 12 semanes ho permet, una semana despuix de la petició de la dòna, en cas d'estar propenc el llímit eixe periodo pot acurtar-se.
Despuix de la duodècima semana, dos meges deuen certificar que la salut de la dòna està en perill o hi ha una alta provabilitat de que el feto sofrixca una greu malaltia no curable, de lo contrari, l'abort es considera illegal. Des de 1994, la llei francesa exigix que els centres de diagnòstic multidisciplinario certifiquen quin els defectes de naiximent són lo suficientment greus com per a fer l'abort despuix de les 12 semanes.[4]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 WebDoc IEP : Texte intégral de la loi Veil de 1975
- ↑ Code de la santé publique
- ↑ Loi n°82-1172 du 31 décembre 1982 RELATIVE A LA COUVERTURE DES FRAIS AFFERENTS A L'INTERRUPTION VOLONTAIRE DE GROSSESSE NON THERAPEUTIQUE ET AUX MODALITES DE FINANCEMENT DE CETTE MESURE
- ↑ Code de la santé publique L2213-1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aborto en Francia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.