Abella Buckfast

Abella Buckfast

Abelles Buckfast

La abella Buckfast és un híbrit obtingut de diferents cruzamientos de subespecies de l'abelles melíferas occidental (Apis mellifera). Esta raça obtinguda per selecció artificial és utilisada per apicultors de tot lo món.

El Germà Adán o Germà Adam, Karl Kehrle, a càrrec de l'apicultura de l'Abadia de Buckfast, Anglaterra, va realisar numerosos cruzamientos que varen donar lloc a esta abella resistents a malalties creant un vigoroso híbrit, conegut en l'actualitat com l'abella de Buckfast entre apicultors. Esta selecció, conté caràcters especialment de dos races, ligustica i mellifera. Este híbrit té genètica de Apis mellifera sahariensis i Apis mellifera carnica. En França, el 15 % dels apicultors utilisen abelles Buckfast, principalment en el nort i est. En Imkerfreund, es va comparar la Buckfast en Apis mellifera carnica sobre rendiment de collita, sent els resultats similars. Sent la invernada més fàcil en Apis mellifera carnica, pero es controla el enjambrazón en l'abella Buckfast. Numerosos treballs demostren que els creus de races han donat lloc a híbrits que produïxen entre un 20 i 30 % més que les abelles de llínees pures. La substitució natural de la reina és menor en els híbrits que en abelles de llínees pures.

En la producció de gelea real s'utilisen híbrits de A. m. caucasica x A. m. ligustica o de ligustica x caucasica. Hi ha apicultors que creuen abella Bucfast en races de Apis mellifera.

Cronologia de l'abella buckfast

• 1898. El 3 d'agost naix Karl Kehrle, futur Flare Adán, en Mittelbiberach [9°45′ I;48°5′ N], Alemània del Sur, prop del Llac de Constancio (66 km). Ya sent chiquet s'interessa per l'apicultura.
• 1910. Entra en el convent de l'Abadia Benidictina de Buckfast [50°29.425'N 3°46.629'W].
• 1913. La malaltia de l'acariosis, vinguda originàriament de l'Illa de Wight, alcança les regions del Regne Unit i diezma les poblacions d'abelles de la zona.
• 1915. El Flare Adán, per raons de salut, és elegit com a ajudant del Flare Columban en el colmenar del monasteri. En l'autumne, l'inspector d'apicultura del comtat preveu la total exterminació de les abelles per a la primavera següent.
• 1916. Inspirat per les seues pròpies observacions sobre la resistència de races estrangeres a la malaltia de la acariosis, imagina el primer esbós de lo que serà l'abella Buckfast. Efectivament, va ser una catàstrofe general. El colmenar del monasteri és devastat per l'acariosis. De quarantassís colónies, subsistixen setze: solament les colmenas de Apis mellifera carnica i de Apis mellifera ligustica. Totes les abelles indígenes desapareixen.
• 1917. Naiximent del cep Buckfast, producte del primer cruzamiento: abella parda ligustica per zángano de la desapareguda abella britànica. El colmenar de l'abadia conta cent colónies al final de l'autumne.
• 1919. El Flare Columban es retira i el Flare Adán es troba en tota la responsabilitat sobre el colmenar del convent l'1 de setembre.
• 1920. S'inspira en el llibre recent publicat del professor Ludwig Armbruster: Bienenzüchtungskunde, (1919). Primers intents de cruzamientos entre la F1 i Apis mellifera cypria.
• 1922. Es dona conte dels problemes de desviació de rumbo de les abelles causats per la disposició en llínea de les colmenas. Les colónies són dispostes en grups de quatre en eixides orientades cap als quatre punts cardinals.

• 1924. Està convençut de que les reines deuen dispondre d'un espai de posada suficient i sense barreres. Este estiu modifica la mitat de les seues colmenas en estructura British standard (dos cossos de dèu marcs), en dotze marcs Dadant.
• 1925. Instala la seua célebre estació de fecundació en Dartmoor. És un model d'aïllament que permet obtindre els cruzamientos selectius desijats. Funciona encara en l'actualitat. En juny i juliol, quan l'estació està totalment ocupada, es conten fins a 520 núcleus en mig marc Dadant. Estos núcleus són invernados en el lloc i se seguix un sever control sobre les reines abans d'introduir-les, en març, en les 320 colmenas de producció.
• 1930. Crea i desenrolla una nova combinació millor. Cruzament entre una reina francesa provinent del suroest de París, en els zánganos del cep de Buckfast. Esta combinació es considerarà més alvance molt important. En este moment, totes les seues colónies de producció estan en dotze marcs Dadant.
• 1940. Despuix de dèu anys de severa selecció, es decidix a introduir la nova combinació en el cep Buckfast. El cep Buckfast rep la nova combinació.
• 1948. Colaboració en el Dr. O. Mackenson, un dels descobridors de l'inseminació artificial en instrumental. L'inseminació instrumental és realisada en Buckfast en les reines seleccionades.
• 1950. Realisa el seu primer viage d'investigació per Europa: França, Suïssa, Àustria, Itàlia, Sicília i Alemània. L'observació de les abelles per tot el Vell Continent, del seu biòtop natural, i en el seu mig ambient original, aporta informació sobre les seues qualitats per a poder seleccionar en el lloc alguns espècimen que seran examinats en el clima de Dartmoor abans d'una incorporació (eventual) en el cep de Buckfast.
• 1952. Després a Israel, Argèlia, Jordània, Síria, Líbia, Chipre, Grècia, Creta, Eslovènia, i els Alps ligurinos. Cruzament en Apis mellifera cecropia.
• 1954. I després a Turquia i les illes Egeas.
• 1956. A l'antiga Yugoslàvia.
• 1958. Introduïx una nova combinació d'orige grec en el seu cep principal. El citat creuament resulta clarament menys agressiu i mostra un comportament d'eixam menys accentuat que el cep bàsic.
• 1959. Els viages continuen per Espanya i Portugal.
• 1960. L'Abella Buckfast és millorada en un nou cruzament entre Apis mellifera anatoliaca i cep buckfast, el qual serà estudiat durant molts anys.
• 1962. Viages a Marroc, Turquia, Grècia, antiga Yugoslàvia, Egipte i Líbia.
• 1964. És elegit com a membre del consell de la Associació d'Investigació sobre les Abelles (Bee Research Association futura IBRA).
• 1967. Incorpora al cep principal Buckfast una nova combinació d'orige anatolio. La citada combinació, més resistent i menys exigent és incorporada definitivament al cep Buckfast.
• 1971. El Flare Adán és nomenat Vicepresident de la IBRA (International Bee Research Association). El consell de la IBRA, que va ser qui li va elegir, senyala que ell no demana la seua admissió, provablement perque és un dels apicultors més coneguts del món.
• 1972. Els viages continuen en el regrés a Turquia, Grècia i a l'antiga Yugoslàvia.
• 1973. El 16 de juny, el Flare Adán rep el títul de Oficial de la Excelentísima Orde de l'Imperi Britànic: Order of the British Empire (OBE) en la Llista d'Honor del Natalici de la Reina.
• 1974. El 13 de maig, rep el Bundesverdienstkreuz en la República Federal d'Alemània.
• 1976-1977. Continua la busca en Marroc, i després en Grècia.
• 1982. Regrés a Grècia, a la península del mont Athos, La Montanya Sagrada. Començ de les proves en la nova i prometedora combinació de l'abella athos de la vella Macedònia.
• 1983. Viage a Grècia i l'illa de Creta.
• 1984. Viaja a EE. UU. per a controlar i corregir els emparejamientos de Buckfast que estaven fallant i possiblement divergint.

• 1987. El 2 d'octubre el Flare Adán és nomenat Doctor Honorari com a premi als seus servicis a l'apicultura per la Facultat d'Agricultura de l'Universitat de Upsala, Suècia. La notícia li aplega durant el seu viage per Àfrica en busca de l'abella Apis mellifera scutellata i l'abella Apis mellifera monticola (Montanyes del Kilimanjaro en Tanzània i Kènia). Este nomenament li commou profundament per ser para ell el reconeiximent oficial de la naturalea científica de la seua investigació.
• 1989. És nomenat Doctor Honorari en premi als seus servicis a l'apicultura per la Facultat d'Agricultura de l'Universitat de Exeter (Devon, Regne Unit).
• 1992. El 2 de febrer, dimissió imposta del nou abat David Charlesworthm qui es nega a concedir el nomenament d'un nou assistent tècnic, Michael van der Zee. La producció de mel és tan pobra que el Flare Adán es priva de la seua cullerada de mel diària. Profundament afligit, este home de 94 anys passa l'estiu i l'autumne en el seu lloc de naiximent, Mittelbiberach, en la seua neboda Maria Kehrle. La producció del colmenar és deplorable: unes 3000 lliures per les 320 colmenas de producció.
• 1993. Fidel a les seues obligacions monásticas, el Flare Adán, el membre més antic de la comunitat monástica, no només de Buckfast sino de tota l'Orde de Sant Benito (O.S.B.) torna a l'Abadia de Buckfast per a una clara vida d'aïllament, en l'indiferència dels atres monges. La responsabilitat d'un dels bancs genètics d'abelles més importants pansa al Flare Leo, abat retirat, de 70 anys, sense cap coneiximent sobre el conte de les abelles.

El treball recau en Peter Donovan, antic ajudant del Flare Adán. Inquietut entre numerosos apicultors de Buckfast.

• 1995. El Flare Adán es retira, seguix dèbil pero molt alerta. Ya no està a càrrec de l'apicultura de l'Abadia de Buckfast. Viu tranquilament en un asil, molt prop, carrer avall. El colmenar de l'abadia és dirigit per Peter Donovan, que encara que no és un monge, ha treballat en les abelles de Buckfast des de fa 40 anys com a director del colmenar del Flare Adán. Peter ha demanat ajuda a alguns apicultors locals en els treballs de rutina per a la temporada següent. [de Glyn Davies, Ashburton, Devon, UK].
• 1996. Peter Donovan, qui va treballar prop del Flare Adán en l'Abadia de Buckfast, passa el mensage a través de la ret: el Flare Adán ha fallit el 1 de setembre, a l'edat de 98 anys. El seu Abella obrera, carregada en els gens que va incorporar, aixina com els seus métodos, sobreviuran les seues recomanacions.
• 1996. 7 de setembre. L'Iglésia de l'Abadia de Buckfast repleta, va dir un últim adeu al Flare Adán. Tots els participants en el funeral varen estar presents per a oferir el seu respecte a una de les més grans personalitats de l'història de l'apicultura.