Apis mellifera ligustica

Apis mellifera ligustica

La abella italiana (Apis mellifera ligustica) és una subespecie d'abella domèstica nativa d'Itàlia des del sur dels Alps fins al nort de Sicília.

Orige

És originària de la part continental del sur dels Alps italians fins al nort de Sicília. La subespecie pot haver sobrevixcut l'última edat de gèl en Itàlia tal com les subespecies genèticament diferenciades de la península ibèrica i de l'Illa de Sicília. És la de major distribució geogràfica de totes les subespecies de Apis mellifera, per l'aprecie que li tenen els apicultorés, i ha demostrat adaptar-se a la majoria dels climes des del subtropical al templat, encara que és menys satisfactori el seu treball en les regions tropicals humides.

Les abelles italianes han evolucionat en el clima calorós del mediterràneu; poden soportar el dur hivern europeu i les fresques primaveres humides de les latitut més al nort. Consumixen bones reserves en l'hivern. La tendència a criar vesprada també en autumne aumenta el consum de mel.

Genètica

La variació genètica de les poblacions d'Itàlia continental Apis mellifera ligustica, i de Apis mellifera sicula de l'abella de Sicília va ser investigada genèticament per mig de marques en l'ADN mitocondrial. Apis mellifera ligustica té en el seu linaje dos components europeus (M i C), mentres que Apis mellifera sicula té un miotipo genètic africà "linaje tipo A". Es va comprovar l'orige híbrit d'abdós subespecies.

Es considerava que només la península ibèrica fora un refugi de les abelles de "linaje tipo M" durant l'última edat de gèl en el cuaternario. Hui sabem que la península itálica va eixercitar un paper similar. Junt en Apis mellifera macedonica, l'abella italiana és la representant de el "linaje genètic tipo C".