Anar al contingut

Abell 39

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Abell 39

Abell 39 és una nebulosa planetària en la constelació d'Hércules. El seu nom prové del número d'entrada (39) del catàlec de grans nebuloses descobertes per George Ogden Abell en 1966. Es troba a uns 7000 anys llum de distància de la Terra.[1]

En un diàmetro d'uns 5 anys llum, Abell 39 és una de les esferes més grans de nostra galàxia; la gruixa de l'envoltura esfèrica és de 0,33 anys llum. Estudis de la nebulosa indiquen que Abell 39 conté només la mitat d'oxigen que l'existent en el Sol.[2] l'estrela central, de magnitut 15,7, està evolucionant cap a una nana blanca calenta.[3] El seu temperatura efectiva és de 150 000 K i té una massa aproximada de 0,6 masses solars. Actualment es desconeix perqué es troba desplaçada 0,1 anys llum respecte al centre de la nebulosa.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Planetary nebula Abell 39. [1] archivat en Wayback Machine. NOAO Image Gallery.
  2. 2,0 2,1 Abell 39. [2] archivat en Wayback Machine. The internet Encyclopedia of Science.
  3. Spherical Planetary Nebula Abell 39. APOD (NASA).