Abadia de Scone

Reconstrucció de l'abadia de Scone Abbey

Rèplica moderna de la pedra de Scone prop del lloc de l'abadia

Sagell de l'abadia de Scone.

L'abadia de Scone (en inglés: Scone Abbey) (originalment priorat de Scone) va ser una casa de canonges agustinos ubicada en Scone, Perthshire (Gowrie), Escòcia. De l'abadia, hui desapareguda, no queda cap restant de dita abadia sobre el nivell del sol, ya que el seu lloc ha segut ocupat pel palau de Scone, del XIX. Les dates de fundació del priorat de Scone varien entre 1114 d. C. i 1122 d. C. No obstant, els historiadors han cregut durant molt temps que, abans d'eixa época, Scone havia segut el centre del cult cristià migeval primerenc dels culdees (Céli Done, que, en irlandés migeval, significa 'Companyers de Deu'). Se sap molt poc sobre els culdees, pero es creu que varen poder haver resat en Scone des de l'any 700 d. C. Estudis arqueològics realisats en 2007 sugerixen que Scone va ser un lloc de gran importància inclús abans de l'any 841 d. C., quan Kenneth MacAlpin va dur a Scone la pedra de Scone (o pedra del Destí), la relíquia i pedra de coronació més preciosa d'Escòcia durant l'Edat Mija.

Durant sigles, l'abadia va albergar la pedra de Scone, sobre la que es varen coronar els primers reis d'Escòcia. Roberto Bruce va ser coronat en Scone en 1306 i l'última coronació va ser la de Carlos II, qui va acceptar la corona escocesa en 1651. La pedra de Scone es troba actualment en el Museu de Perth.

En el despulle de la "pedra de Scone", traslladada a l'abadia de Westminster per Eduardo I d'Anglaterra en 1296, i en el trasllat de la capital escocesa a Edimburc, l'abadia va ser perdent importància, fins que durant la Reforma religiosa escocesa iniciada per John Knox va ser transformada en propietat secular i otorgada al comte de Gowrie, primer, despuix al vescomte de Stormont i al comte de Mansfield despuix.

Vore també

• Scone (Escòcia)
• Palau de Scone
• Pedra de Scone
• Perth (Escòcia)

Referències

</noinclude>