Abadia de Saint-Hilaire
L'abadia de Saint-Hilaire és una antiga abadia benedictina fortificada situada en Saint-Hilaire en l'Aude (França), entre les localitats de Limoux i Carcassona en la zona del Carcassès. Fundada a finals del VIII, en el X i per voluntat dels comtes de Carcassona, l'abadia va ser dedicada a Saint Hilaire (San Hilario), primer bisbe de Carcassona.


El monasteri va ser pròsper fins al XIII, pero les devastació a causa de la guerra dels Cent Anys, la pesta negra i els periodos de fam varen incidir negativament en ella i varen propiciar el seu decliu. No obstant, la producció tradicional vinícola de la regió i abadia va derivar que, el 1531, els monges de Saint-Hilaire descobriren el primer vi efervescente del món: el blanquette de Limoux.
Història
En el VII, sobre una capella construïda en el sigle anterior baix orde de Saint Hilaire, primer bisbe de Carcassona que evangelizó la regió del Carcassès, s'edifica una iglésia, primer pas en lo que seria posteriorment l'abadia mencionada per primera volta en l'any 825, baix advocació de Saint Sernin, primer bisbe de Toulouse.
Un sigle més tart, concretament en el 22 de febrer de l'any 970, es descobrixen en ella els restants del primer bisbe de Carcassona i constructor de la primera capella. Els comtes de Carcassona, Roger I i la seua esposa Adelaida de Gavaldà soliciten a l'orde de Sant Benito que es convertixquen en els seus benefactors, una carta de Luis I el Piadós autorisa als monges a elegir al seu abad, al mateix temps que passa a patrocini de Saint Hilaire.
Fins al XII, l'Abadia es beneficia de la protecció dels comtes de Carcassona i numerosos membres de la família Trencavel són enterrats en ella. Paralelament adquirix gran importància en tota la regió multiplicant-se les donacions. Durant la creuada contra els albigenses, els monges són acusats d'heregia i entregats als dominicos. El monasteri és devastat i donat, junt a les seues terres a la comunitat de germans predicadores del monasteri de Prouille fins a l'any 1246, que el rei de França Luis IX intervé demanant al senescal de Carcassona tornar les terres a l'abad de Saint- Hilaire. L'abadia sofrix les conseqüències de la devastació anterior i s'afona part del travessia, sent restaurat entre 1237 i 1260.
En la primera mitat del XIV es construïx el claustre pero immediatament escomença a sofrir etapes de dificultats econòmiques al no ser suficients els ingressos per a mantindre als 29 monges que albergava en eixe moment, reduint-se en l'any 1344 el número a 20 per orde del bisbat de Carcassona. Les dificultats es varen acréixer els sigles següents en les epidèmies de pesta i la guerra dels Cent anys, que obliga a aumentar les fortificacions comportant més despeses. És durant este periodo que els monges de Saint-Hilaire crearien el Blanquette de Limoux, en 1531, en els cellers adjunts de l'abadia.
En el XVI el monasteri se somet al in commendam, traspassant els seus bens a particulars, pero açò no soluciona la decadència econòmica i, en 1758, el bisbe de Carcassona dicta un decret suprimint els oficis claustrals i places monacals, passant a ser iglésia parroquial. A finals del XVIII l'abadia és venuda.
Arquitectura
L'iglésia abadial va ser edificada en el XII encara que no va ser acabada, construint-se un mur de pedra com a frontera occidental. Consta d'un àbsit semicircular en el qual es troben tres vidrieres possiblement del XIX. la nau està constituïda per tres regressos d'ogiva que daten del XIII.
Bibliografia i referències
- Rolf Prenen, Espéraza (1996) El romànic. Arquitectura, escultura, pintura. Colónia: Könemann ISBN 3-89508-547-2
- Service du patrimonie et du Pays Cathare. Conceil Général de l'Aude (2002) Saint-Hilaire, Sant-Ilari, Doc.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abadía de Saint-Hilaire» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.