Abadia de Pomposa

Abadia de Pomposa

Iglésia de l'abadia de Pomposa.

L'abadia de Pomposa, situada en el municipi de Codigoro, en la província de Ferrara, és una abadia del IX.

Història

Es tenen notícies d'una abadia benedictina a partir del IX, pero provablement el lloc ya havia segut ocupat dos o tres sigles abans. L'actual va ser consagrada en l'any 1026 per l'abad Guido. En la basílica, el cridat mestre Mazulo va afegir el nàrtex en tres grans arcs.

Fins al XIV, l'abadia aünava una série de propietats disseminades per tota Itàlia gràcies a les donacions. Després va sofrir un llent decliu per factors geogràfics i ambientals com la malaria per les contínues inundacions de la zona.

Va tindre gran importància per a la conservació i difusió de la cultura durant l'Edat Mija gràcies als monges amanuenses que varen residir en ella. En este monasteri, el monge Guido d'Arezzo va inventar les notes musicals modernes. Des de finals del XIX pertany a l'estat italià.

Monuments

Interior de l'iglésia.

La basílica, d'estil semblant a la de Rávena, va ser construïda entre els sigles VII i IX; va ser després allargada i se li va afegir un pòrtic adornat en frisos. Consta de tres naus; les parets hi ha frescas del XIV de l'escola boloñesa, i en l'àbsit, atres deguts a Vitale dona Bologna.

A gran altura en relació en el restant de l'edifici, està el campanar (48 metros) construït en l'any 1063 en estil lombardo i recorda al de l'Abadia de Sant Mercuriale en Forlí. Gràcies a una placa escrita es coneix el nom de l'arquitecte, Deusdedit. Procedint des de la base fins a la part més alta del campanar les finestres aumenten de número i es fan més àmplies seguint una tendència clàssica d'aquell periodo, aplicada per a allaugerar el pes de la torre i propagar millor el sò de les campanes.

Del monasteri queda la sala capitular, adornada en fresca d'inicis del XIV realisats per un alumne directe de Giotto; el refectorio, que en les parets té un cicle de fresca atribuïdes al Mestre de la Capella de Sant Nicolás (que, segons els historiadors Roberto Longhi i Federico Zeri seria el pintor de Rímini Giovanni Baronzio). Notable també és el Palazzo della Ragione, un eixemple dels característics Palazzos della Ragione del nort d'Itàlia.