Musa textilis
El abacá (Musa textilis) és una planta herbàcea de gran porte, de la família de les musáceas, nativa de les Filipines. La seua altura pot alcançar els 5 metros i creix en llocs càlits i plujosos. És prou semblada al banana(Musa × paradisiaca), que pertany al mateix gènero, pero es diferencia d'este en que els seus fruts no són comestibles i en tindre un fullage més empinat i angost. Ademés, és el seu fibra la que li conferix una especial valia econòmica, per la seua utilitat per a l'indústria textil.[1]
Indústria textil
[editar | editar còdic]La seua fibra (producte també conegut com cànem de Manila)[2] és molt apreciada per la seua gran resistència i durabilitat. Es compon principalment de celulosa, lignina i pectina. A partir del segon any, comença a produir-la. Esta és obtinguda en el talle i la llongitut dels seus filaments oscila d'un a quatre metros. La seua recolecció és cada tres a sis mesos.
La fibra de abacá és utilisada principalment per a produir paper i textils no teixits para diversos usos com a bosses de té, paper moneda, paper d'envoldre, sobres (els cridats sobres de Manila) i filtres. També s'utilisa en la fabricació de cordajes, capells i en combinació en polímero en l'indústria d'automòvils.[3]
En l'elaboració de vetes, el abacá és usat de preferència a qualsevol atra fibra; perque, ademés de la seua enorme resistència a la tensió, difícilment es deteriora per l'acció de l'aigua dolça o salada i d'atres elements naturals, com el vent i el sol.[4]
Història
[editar | editar còdic]En l'época de les exploracions, els europeus varen entrar en contacte per primera volta en la fibra de abacá quan Fernando Magallanes, al servici de la Corona de Castella, va desembarcar en Filipines en 1521. Ya en eixe moment, els natius la cultivaven i l'utilisaven per a confeccionar teles. Durant la governació espanyola, a este tipo de teixit se li denominava medriñaque.[5]
Per la seua calitat i també afamado com a cànem de Manila, es va utilisar en el cordaje dels galeones que es construïen usualment en les drassanes de Cavite en la baïa de Manila. Estos galeones varen cobrir la ruta Manila-Acapulco, denominada el Galeón de Manila, entre 1565 i 1815, convertint-se aixina en la llínea naviera més antiga de l'història.[6]
En 1897, Filipines exportava casi 100.000 tonellades de abacá,[7] i era un dels tres cultius comercials més importants, junt en el tabac i el sucre.[8] De fet, des de 1850 fins a finals de el XIX, el sucre i el abacá es varen alternar com a principal cultiu d'exportació de Filipines.[8] Este comerç de el XIX va ser predominantment en els Estats Units i la fabricació de cordaje es realisava principalment en Nova Anglaterra, encara que en el temps la fabricació es va traslladar a Filipines.[8]
Excloent Filipines, el abacá es va cultivar a gran escala en Sumatra en 1925 baix domini neerlandés, en haver observat el seu cultiu en Filipines per a la seua utilisació en cordelería des de el XIX, seguit de plantacions en América Central en 1929 patrocinades pel Departament d'Agricultura dels Estats Units.[9] També va ser cultivat en Índia i Guam.[10] La plantació comercial va començar en 1930 en el Borneo Septentrional britànic; al començ de la Segona Guerra Mundial, l'oferta de abacá de Filipines va ser eliminada pels japonesos.[9]
A principis de la década de 1900, un tren unia Danao en Argao, transportant abacá filipí des de les plantacions a la ciutat de Cebú per a la seua exportació.[11] El tren i les vies férrees varen ser destruïts durant la Segona Guerra Mundial; no obstant, les plantacions de abacá continuen i ara es transporten a Cebú per carretera.[12]
Despuix de la guerra, el Departament d'Agricultura dels Estats Units va iniciar la producció en Panamà, Costa Rica, Hondures i Guatemala.[10] En l'actualitat, el abacá es produïx principalment en Filipines i Equador.[13] Filipines produïx entre el 85%[14] i el 95%[10] del abacá mundial, i la seua producció ampra a 1,5 millons de persones. La producció ha disminuït per diverses malalties virals.[14]
Vore també
[editar | editar còdic]- Any Internacional de les Fibres Naturals
- Batik
- Fibra natural
- Sobre de manila
- Plantes i animals domesticats de Austronesia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Musa textilis Abaca PFAF Plant Database». pfaf.org. Consultat el 2025-06-18.
- ↑ H. J. Jacquemin. Tractat pràctic de les construccions metàliques. 1947. Aumoniers del treball. Institut Industrial professional. Charleroi-Nort.
- ↑ «Energy Absorption of an Abaca-Polyester Composite Material in Simulated Impact Tests».ESPOCH Congresses: The Ecuadorian Journal of S.T.I.A.M..2(4)
- 1044–1059.ISSN 2789-5009.doi:10.18502/espoch.v2i4.11726.Consultat el 2026-05-30.
- ↑ «Musa textilis» (en és-mx). iNaturalist Mexico. Consultat el 2025-06-18.
- ↑ Blair, Emma (1906). [1], Arthur H. Clark Company.
- ↑ Guampedia (ed.): «La Nao de China: The Spanish Treasure Fleet System» (en en). Consultat el 3 de giner de 2021.
- ↑ Worcester, Dean C. (1899). [2], Nova York: The Macmillan Company, p. 506.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Seekins, Donald M. (1993). Ronald I. Dolan (ed.). [3], Washington DC: United States Government Printing Office. ISBN 0-8444-0748-8.
- ↑ 9,0 9,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 10,0 10,1 10,2 (2005) , Nova York: Routledge. ISBN 0-415-92746-3.
- ↑ «What happened to Cebu's old train?». Everything Cebu. Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2021. Consultat el 3 de giner de 2021.
- ↑ «The Sugbo railway». RAFI. Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2016. Consultat el 3 de giner de 2021.
- ↑ «Future Fibres: Abaca» (en en). Consultat el 3 de giner de 2021.
- ↑ 14,0 14,1 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«(Research) Plant Molecular Biology and Plant Virology». Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2013. Consultat el 3 de giner de 2021.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Musa textilis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Musa textilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.