Anar al contingut

ARSAT-2

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
ARSAT-2

El ARSAT-2 és un satèlit de comunicacions geostacionario íntegrament dissenyat, construït i ensajat per l'empresa argentina INVAP,[1] el qual és operat per la companyia ARSAT, també estatal i argentina. Va ser llançat el 30 de setembre de 2015 i està localisat en el slot geoestacionario en la llongitut 81 ° oest. La seua cobertura serà tant Sudamérica com a gran part d'Amèrica del Nort.[2]

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
ARSAT-2 durant el seu embalage cap a Kourou.
Erro al crear miniatura:
Maqueta del satèlit.

Originalment el llançament estava programat per a la segona mitat de 2013.[3] En febrer de 2014 va finalisar l'acoplat dels mòduls de servici i comunicacions.[4]

El llançament del satèlit va contar en el respal d'un broker internacional, el contracte del qual de segur es va firmar en abril de 2014, junt en el del satèlit ARSAT-1.[5] En agost del mateix any varen començar els ensajos en el Centre d'Ensajos d'Alta Tecnologia.[6][7]


Per a juny de 2015, ya s'havia completat la construcció del satèlit de comunicacions, i es trobava transitant el periodo de proves en Sant Carlos de Bariloche. Va ser traslladat a la Guyana Francesa en agost del mateix any i llançat el 30 de setembre de 2015 a bordo d'un Ariane 5 des del Port espacial de Kourou.[8][9][10][11]

Tant com el ARSAT-1 com en el ARSAT-2, el govern d'Argentina va apuntar, segons fonts oficials, a l'aforro d'uns de 25 millons de dólars anuals en despeses a empreses de telecomunicacions estrangeres. Ademés va permetre que el país no perguera les posicions orbitales 72 i 81, que li va assignar l'Unió Internacional de Telecomunicacions, ya que el Regne Unit aspirava a eixe slot geoestacionario. Estes enfoquen des d'Estats Units fins a les Illes Malvines.[12][13][14]

L'11 de juny de 2015, la Secretaria de Comunicacions d'Argentina va autorisar a l'empresa Arsat a ubicar al satèlit ARSAT-2 en la posició orbital de 81° Oest, que té cobertura des d'Amèrica del Nort fins a l'illa Gran de Terra del Fòc.[14]


A mitan de 2016, el satèlit va començar a operar sent utilisat per una companyia de televisió per cable i Amèrica Mòvil.[15] També es va sumar el Grup Clarín i la senyal de TyC Sports.[16]

Característiques

[editar | editar còdic]

El ARSAT-2 està equipat en 26 transpondedores en la banda Ku i 10 en banda C per a proporcionar una àmplia gama de servicis de telecomunicaciós, tals com la transmissió de senyes, Internet i televisió, sobretot en el continent americà, des d'Argentina fins a Canadà.[17] El satèlit té una massa de llançament de 2900 kg i la seua vida útil estimada és de 15 anys.

Va ser construït en conjunt en l'ARSAT-1 i compartix moltes de les seues característiques de construcció, pero transportant un major número de transpondedores. El govern de l'época publicitó els llançaments com de satèlits enterament nacionals, difonent que el 50 % del satèlit està fet en peces de fabricació argentina, lo que seria un percentage similar al que tenen els satèlits geoestacionaris fabricats en França, un dels països en major experiència en el rubro.[18] Esta afirmació va ser posada en dubte per la prensa estrangera, concretament el diari espanyol "El País", que es va referir al ARSAT-1, irònicament, com "el satèlit 100 % argentí que es va fabricar en Europa".[19] Atres càlculs varen concloure que més del 60% dels components claus -propulsió, càrrega útil, sensors, antenes- eren importats, i inclús dins del 30% que correspon a l'aporte nacional, molts equips (panels solars, computadores, chips resistents a la radiació) també eren d'orige estranger.[20]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Satèlits ARSAT». INVAP. Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2014. Consultat el 11 de febrer de 2012.
  2. ↑ «Mapes de cobertura dels satèlits ARSAT-2 i ARSAT-3». Sitie web oficial de ARSAT. Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2014. Consultat el 30 d'agost de 2014.
  3. ↑ «El satèlit argentí Arsat-2 serà posat en òrbita per una eixida europea». La Veu. Consultat el 30 d'agost de 2014.
  4. ↑ «El satèlit ARSAT-2 va ser acoplat en èxit». InfoNews. Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2014. Consultat el 30 d'agost de 2014.
  5. ↑ «“És un gran reconeiximent”». Pàgina/12. Consultat el 30 d'agost de 2014.
  6. ↑ «Els satèlits Arsat-1 i Arsat-2 varen complir les seues proves en èxit». Ministeri de Planificació. Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2014. Consultat el 30 d'agost de 2014.
  7. ↑ «Conta regresiva per al llançament del ArSat-1». La Nació (Argentina). Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2014. Consultat el 16 d'octubre de 2014.
  8. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 1 d'octubre de 2015. Consultat el 30 de setembre de 2015.
  9. ↑ «Ultimen els detalls de llançament del Arsat 2 per a setembre». LRA Radi Nacional.
  10. ↑ «El satèlit de comunicacions Arsat 2 ya està construït». Diari Registrat. Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2015. Consultat el 7 de juny de 2015.
  11. ↑ «El satèlit argentí Arsat-1, llest per a ser llançat a l'espai exterior». La Nació (Argentina). Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2017. Consultat el 30 d'agost de 2014.
  12. ↑ «Mirá el llançament del primer satèlit argentí ARSAT1». MinutoUno.
  13. ↑ «[1]», El Món. Consultat el 20 d'octubre de 2014.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Un nou alvanç del satèlit argentí Arsat 2». Infonews.
  15. ↑ «Arsat 2 va començar a operar i ya s'ocupa el 30% de la seua capacitat». Clarín. Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2016. Consultat el 23 de juliol de 2016.
  16. ↑ «El satèlit estatal Arsat-2 serà usat pel Grup Clarín i TyC». Corrents Notícies. Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2016. Consultat el 23 de juliol de 2016.
  17. ↑ «SatBeams – Satellite Details – ARSAT 2».
  18. ↑ «El 50 per cent del satèlit està fet en peces de fabricació nacional» (en espanyol). Télam S.E.. Consultat el 25 de setembre de 2015. «El nivell de participació dels components argentins en els satèlits ARSAT-1 i ARSAT-2 està en l'orde del 50 per cent, segons varen confirmar el president de ARSAT, Matías Bianchi, i el cap del proyecte satelital de la companyia constructora Invap, l'ingeniera electrònica, Ana Caumo. "En França, un dels països en major experiència en la construcció de satèlits, també està en eixe percentage", va aclarir Bianchi, qui va manifestar l'intenció de que en els pròxims satèlits "tot el disseny de la càrrega útil estiga a càrrec de l'Argentina", ademés dels components.»
  19. ↑ «[2]». Consultat el 20 d'octubre de 2014. «la gran majoria dels components físics de el ARSAT-1 han segut fabricats fòra d'Argentina»
  20. ↑ «[3]». Consultat el 12 de maig de 2025.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=ARSAT-2&oldid=1351276»