Anar al contingut

AOL Instant Messenger

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a AIM vore American Indian Movement.


AIM (America-On-line Instant Messenger) va ser un client de mensageria instantànea d'America On line. Denominat habitualment Instant Messenger la popularitat de la ferramenta variava, i solia ubicar-se en el tercer lloc d'us, despuix del Windows Live Messenger de Microsoft i del Yahoo! Messenger de Yahoo!. No obstant, els responsables de la companyia asseguraven tindre 44,8 millons de visites cada més, 5 millons més que els programes de Yahoo! i Microsoft.

En juny de 2015, AOL va ser adquirida per Verizon Communications.[1][2] En juny de 2017, Verizon va combinar AOL i Yahoo en la seua subsidiària Verizon Mija (formalment Oath Inc). Finalment la companyia va suspendre AIM com a servici el 15 de decembre de 2017.[3]

Història

En maig de 1997, AIM es va llançar sense cerimònies com una descàrrega independent per a Microsoft Windows.[4] AIM va ser una extensió dels «mensages en llínea» de la plataforma original escrita en PL/1 en un ordenador Stratus per Dave Brown. En un moment donat, el software tenia la major quota del mercat de mensageria instantànea en Norteamérica, especialment en Estats Units (en un 52 % del total registrat en 2006).[5] Açò no inclou atres programes de mensageria instantànea relacionats en AOL o desenrollats per esta, com ICQ i iChat.

Durant el seu apogeu, els seus principals competidors eren ICQ (que AOL va adquirir en 1998), Yahoo! Messenger i MSN Messenger. AOL va mantindre una rivalitat o «guerra de chats» en PowWow i Microsoft, que va escomençar en 1999. Microsoft va intentar en vàries ocasions iniciar sessió simultàneament en els seus propis servidors de protocol i en els d'AIM. AOL no estava contenta en açò i va escomençar a bloquejar l'accés de MSN Messenger a AIM.[6][7] Açò va dur a moltes empreses a impugnar la fusió d'AOL i Clave Warner per motius de comportament antimonopolístico, lo que va donar lloc a la formació de la OpenNet Coalition.[8]

Les versions mòvils oficials d'AIM varen aparéixer ya en 2001 en Palm VOS a través de l'aplicació AOL.[9] Les aplicacions de tercers varen permetre el seu us en 2002 per a Sidekick.[10] En 2003 es va anunciar una versió per a Symbian VOS,[11] de la mateixa manera que unes atres per a BlackBerry[12] i Windows Mobile.

Despuix de 2012, el software client oficial independent d'AIM incloïa anuncis i estava disponible per a Microsoft Windows, Windows Mobile, Classic Mac VOS, macOS, Android, iOS i BlackBerry VOS.[13]

Disminució de l'us i fi de la vida útil del producte

Despuix d'alcançar la seua màxima popularitat entre 1999 i 2005, AIM va escomençar a perdre molt llentament la seua base d'usuaris actius diaris, primer en l'adopció generalisada dels mensages de text SMS en Estats Units durant eixe mateix periodo i, posteriorment, en el ràpit auge de Gmail i l'introducció en 2005 de la seua funció de chat en temps real integrada, Google Talk. En 2011, aplicacions com Apple iMessage, aplicacions de mensageria de rets socials com Facebook Messenger i aplicacions de mensageria per a mòvils com WhatsApp havien reduït considerablement la base d'usuaris d'AIM i atres competidors de la seua generació centrats en els ordenadors de sobretaula. AOL va intentar competir afegint funcions com l'integració en Google Talk i la possibilitat d'enviar i rebre mensages de text SMS entre AIM i qualsevol número de mòvil.[14]

A pesar d'això, una font va informar en juny de 2011 que la quota de mercat d'AOL Instant Messenger s'havia desplomat fins al 0,73 %.[15] No obstant, esta sifra solament reflectia les aplicacions de mensageria instantànea instalades, i no els usuaris actius. Els ingeniers responsables d'AIM varen afirmar que no havien pogut convéncer a la direcció d'AOL de que el futur estava en la gratuïtat.[4]

El 3 de març de 2012, AOL va despedir a la major part del personal de desenroll d'AIM, pero va mantindre el servici actiu i va seguir prestant assistència tècnica.[16] El 6 d'octubre de 2017, es va anunciar que el servici AIM se suspendria per complet el 15 de decembre d'eixe any;[17][18][19] no obstant, un equip de desenroll sense ànim de lucre conegut com Wildman Productions va posar en marcha un servidor per a versions antigues d'AOL Instant Messenger, conegut com AIM Phoenix.[20]

El "Running Man"

El logotipo de AIM se presentó en diciembre de 2011, sustituyendo a la anterior mascota «running man».

La mascota d'AIM va ser dissenyada per JoRoan Lazaro i es va implementar en la primera versió en 1997. Es tractava d'una figura groga pareguda a un ninot de palitos, a sovint cridada «Running Man». La popularitat d'AIM a finals de la década de 1990 i en la década de 2000 va fer que «Running Man» es convertira en una marca familiar en Internet. Despuix de més de 14 anys, l'icònic logotip va desaparéixer com a part del canvi d'image d'AIM en 2011. No obstant, en agost de 2013, el «Running Man» va retornar.[21] Es va utilisar per a atres servicis d'AOL, com AOL Top Speed, i encara apareix en un tema d'AOL Mail.

En 2014, un editor de Complex ho va calificar com a «símbol d'Estats Units».[22] En abril de 2015, el Running Man va aparéixer oficialment en la Marató de Londres d'Virgin, vestit per una persona per a l'organisació benèfica Free The Children, associada en AOL.[23]

Referències

  1. ↑ «Verizon to buy AOL for $4.4B; AOL shares soar».CNBC.Consultat el 20 d'abril de 2019.
  2. ↑ «Verizon completes $4.4B acquisition of AOL» (en anglés). Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2015. Consultat el 20 d'abril de 2019.
  3. ↑ «Our Yellow Running Man is Ready to Retire» (en anglés). Consultat el 20 d'abril de 2019.
  4. ↑ 4,0 4,1 «The Rise and Fall of AIM, the Breakthrough AOL Never Wanted» (en en). Mashable. Consultat el 2026-01-27.
  5. ↑ «IM Market Share» (en en). www. bigblueball. com. Archivat des d'el original, el 2010-10-30. Consultat el 2026-01-27.
  6. ↑ «Inside Microsoft’s ‘90s chat war with AOL» (en en-us). The Verge. Consultat el 2026-01-27.
  7. ↑ «Chat Wars | David Auerbach» (en en-us). n+1. Consultat el 2026-01-27.
  8. ↑ «AOL & Partners Announce Formation of OpenNet Coalition» (en en-us). HPCwire. Consultat el 2026-01-27.
  9. ↑ «Palm introduïxes new m105 PDA» (en en). Macworld. Consultat el 2026-01-27.
  10. ↑ «Mobile IM Clients: Sidekick, Heli Ocean, BlackBerry, iPhone, And More» (en en-us). BGR. Consultat el 2026-01-27.
  11. ↑ «AOL and Symbian cosy up» (en en). ZDNET. Consultat el 2026-01-27.
  12. ↑ «Get your official BlackBerry IM clients now, if you dare» (en en-us). Engadget. Consultat el 2026-01-27.
  13. ↑ «Instant Messenger – AIM – Instant Message Your AIM and Facebook Chat Buddies for Free». products. aim. com. Archivat des d'el original, el 2010-07-01. Consultat el 2026-01-27.
  14. ↑ «[1]». Consultat el 2026-01-27 (en en-US).
  15. ↑ «Wayback Machine». www. opswat. com. Archivat des d'el original, el 2013-01-02. Consultat el 2026-01-27.
  16. ↑ «AIM Is (Unofficially) Dead (Updated)» (en en-us). Gizmodo. Consultat el 2026-01-27.
  17. ↑ «AIM will be discontinued on December 15, 2017» (en en). https://help. aol. com/. Archivat des d'el original, el 2017-10-06. Consultat el 2026-01-27.
  18. ↑ «AOL INSTANT MESSENGER (AIM)» (en en). Tumblr. Archivat des d'el original, el 7 de decembre de 2025. Consultat el 2026-01-27.
  19. ↑ «RIP AIM: AOL Instant Messenger dies in December» (en en-us). USA TODAY. Consultat el 2026-01-27.
  20. ↑ «AOL's instant messenger is back: Meet AIM Phoenix» (en en-us). USA TODAY. Consultat el 2026-01-27.
  21. ↑ «The Story Behind AOL's Iconic Yellow Running Man» (en en). The Atlantic. Consultat el 2026-01-27.
  22. ↑ «[2]». Consultat el 2026-01-27 (en en).
  23. ↑ «[3]». Consultat el 2026-01-27.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=AOL_Instant_Messenger&oldid=1423263»