AOC Médoc
Médoc és una AOC de vi en la regió vinícola de Bordeus en el suroest de França, en la vora esquerra del estuari de la Gironda que cobrix la secció septentrional de la franca vitícola a lo llarc de la península de Médoc. La zona rep a voltes el nom de Bas-Médoc ("Baix Médoc"), encara que este terme no es permet en les etiquetes.[1] En poques excepcions solament es produïx vino tinto, i cap vi blanc té dret a cridar-se Médoc.[2]
El terme Médoc s'usa a sovint en un sentit geogràfic per a referir-se a la totalitat de la vora esquerra, i com es va definir pel decret original del Institut National dones Appellations d'Origine (INAO) de 14 de novembre de 1936,[3] la denominació pot aplicar-se a tot el vi produït en la zona prescrita de la península pero açò és una pràctica rara en finques dins de la sub-denominació de Médoc posat que es percep un prestigi inferior. De manera efectiva comprén el terç nort de la península de Médoc, definit per una frontera que va des de Saint-Yzans i Saint-Germain-d'Esteuil (en la vora septentrional de l'AOC Haut-Médoc i AOC Saint-Estèphe) en el sur, a Soulac-sur-Mer en el nort, encara que l'activitat vitícola acaba prop de Vensac.[4] En setze municipis es produïx va vindre exclusivament Médoc, i Bégadan, Saint-Christoly, Ordonnac, Saint-Yzans i Saint-Germain-d'Esteuil han gojat històricament d'una reputació del mateix nivell que el septentrional Haut-Médoc.[4]
Té les següents subregions:AOC Haut-Médoc, AOC Margaux, AOC Listrac-Médoc, AOC Moulis-en-Médoc, AOC Saint-Julien, AOC Pauillac i AOC Saint-Estèphe.
Les varietats usades són: Cabernet Sauvignon, Merlot, Petit Verdot, Malbec, Cabernet Franc i Carménère. Produïx unes 38,700.000 botelles[5] Hui en dia és una zona predominantment de cooperatives, i cap de les finques es varen incloure en la Classificació Oficial del Vi de Bordeus de 1855, encara que alguns s'han inclós en la classificació Cru Bourgeois.
AOC Médoc
L'àrea cobrix al voltant de 5.700 hectàrees de vinyes declarades, lo que constituïx un 34,5 % del total de Médoc, produint anualment una mija de 300.000 hectolitros de vi.
Els sols són grava del Garona, dels Pirineus i pedra calcàrea arcillosa en una variació de caràcter extremada. Hi ha freqüents àrees de sols que retenen l'humitat, rics en argila, pesats, més adequats per al cultiu del raïm merlot que cabernet sauvignon, i vinyes menys denses més al sur, entremesclats en atres formes d'agricultura.[1]
De les varietats de raïm permeses per el INAO en el Médoc, 50% de la zona agrícola està plantada en cabernet sauvignon i merlot, i en menor mida petit verdot i malbec (cridada localment "Cot"). També es permet dins de les normes de la AOC les varietats cabernet franc i carménère.[2]
Les normes de la INAO exigixen una série de requisits, entre ells màxima cull base de 50 hectolitros per hectàrea, i un mínim de graduació alcohòlica de 10%.[5]
Les normes també exclouen activitat vitícola en els municipis de Carcans, Hourtin, Brach, Salaunes, Lacanau, Li Temple, Li Porge, i en "terra de torrentada recent i arena que queda en subsol impermeables".[5]
Finques
De les 584 propietats vitícoles de Haut-Médoc, 239 són cellers independents i 345 són cooperatives vinícoles. Quatre de cada cinc cooperatives pertanyen al grup Unimédoc que assegura l'envelliment, embotellat i la comercialisació.[5]
| Cru Bourgeois[n. 1] | ||
|---|---|---|
| Château de By | Château La Cardonne | Château Castéra |
| Château La Clare | Château Greysac | Château Laujac |
| Château Livran | Château Loudenne | Château de Monthil |
| Château els Ormes-Sorbet | Château Patache-d'Aux | Château Potensac |
| Château Plagnac | Château Preuillac | Château Saint-Bonnet |
| Château Saint-Saturnin | Château Sestignan | Château Sigognac |
| Château La Tour de By | Château Li Tertre-Caussan | Château La Tour Haut-Caussan |
| Château La Tour-Saint-Bonnet | Château La Valière | Vieux Château Landon |
Notes i referències
- ↑ Cru Bourgeois com a terme de classificació des de 1932, va ser anulat en 2007,[6] i es preveu la seua reintroducció en 2009.[7]
- General
- Médoc [1] archivat en Wayback Machine. Bordeaux.com, Li Conseil Interprofessionnel du Vin de Bordeaux (CIVB)
- Médoc [2] archivat en Wayback Machine. AOC decree, INAO (en francés)
- Notes al
peu
- ↑ 1,0 1,1 «Médoc, Médoc».
- ↑ 2,0 2,1 Lichine, Alexis (1967). Alexis Lichine's Encyclopedia of Wines and Spirits, Londres: Cassell & Company Ltd., pp. 347-353.
- ↑ Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. «Lisbon Express - (AO 108) MÉDOC». lisbon-express.wipo.int. Consultat el 2023-09-19.
- ↑ 4,0 4,1 Peppercorn, David (2003). Bordeaux, Londres: Mitchell Beazley, pp. 284-302. ISBN 1-84000-927-6.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Médoc dossier». Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2005.
- ↑ «Cru Bourgeois classification officially over». Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2008.
- ↑ «Cru Bourgeois revived». Archivat des d'el original, el 2 de març de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «AOC Médoc» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.