ANDRILL
ANDRILL (ANtarctic DRILLing Project - en espanyol: Proyecte de Perforació Antàrtic)[1] és un proyecte científic de perforació en l'Antàrtida per a recolectar informació sobre periodos previs de calfament i refredat global. En el proyecte participen científics d'Alemània, Itàlia, Nova Zelandia, i els Estats Units. En els anys 2006 i 2007 en dos llocs, els membres del proyecte ANDRILL varen realisar perforació a través del gèl, l'aigua de mar, sediment i roques fins a alcançar profunditats de més d'1,200 m i varen obtindre un registre continu de mostres que comprenen des del present fins a fa uns 20 millons d'anys. El proyecte té la seua sèu en la base McMurdo en l'Antàrtida[2]
En analisar les mostres de sols obtingudes, els científics d'ANDRILL de diverses disciplines estan recolectant informació detallada sobre antics periodos de calfament i refredat global. Un objectiu important del proyecte és millorar de manera significativa la comprensió de l'impacte que l'Antàrtida té en les corrents dels oceans del món i l'atmòsfera per mig de la reconstrucció del comportament del gèl marí de l'Antàrtida, conyes de gèl, glaciars i corrents marines a lo llarc de decenes de millons d'anys.[3] Els resultats inicials mostren la presència de canvis ràpits i climes dramàticament diferents en distintes époques en el continent de l'extrem sur.[4]
El proyecte el cost del qual és de 30 millons de dólars ha alcançat el seu objectiu operacional d'obtindre una série contínua de mostres que comprenen els últims 17 millons d'anys, conseguint completar certs buits d'informació deixats per proyectes previs de perforació.[5] En utilisar el coneiximent adquirit a partir de proyectes anteriors de perforació de l'Antàrtida, ANDRILL va amprar tècniques noves per a alcançar profunditats récorts en els seus dos llocs de perforació. Entre les innovacions utilisades es conten un sistema de perforació en aigua calenta que va permetre una perforació més fàcil en el gèl i una canonada de perforació flexible que va permetre compensar oscilacions causades per les marees i corrents marines fortes.
El 16 de decembre de 2006, ANDRILL va quebrar el récort anterior de profunditat de 999.1 m alcançat en l'any 2000 pel buc Joides Resolution del Programa de Perforació Oceànic.[6][7] El récort alcançat per ANDRILL és de 1285 m i les mostres representen un temps geològic fins a fa uns 13 millons d'anys. En el 2007, en la perforació en la zona sur de l'estret McMurdo, els científics d'ANDRILL varen obtindre atres 1138 m de mostres. Un objectiu de la campanya de l'any 2006 va ser analisar un periodo de fa uns 3 a 5 millons d'anys durant el Plioceno, del com els científics sabien havia segut més càlit. L'expert en sedimentología va identificar més de 60 cicles en els quals capes de gèl o glaciars varen alvançar i es varen retirar en la zona del estret de McMurdo.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «What is ANDRILL?» (Web). Victòria University of Wellington, New Zealand. Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2008. Consultat el 12 de novembre de 2007.
- ↑ 2,0 2,1 «ANDRILL returns to Antarctica» (Web). News article. The Antarctic Sun. Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2007. Consultat el 12 de novembre de 2007.
- ↑ «Andrill From Greenhouse to Icehouse» (Web). A Science, Technology, Social Studies virtual field trip to Ross Isse Shelf, Antarctica. LEARNZ (New Zealand Ministry of Education). Archivat des d'el original, el 7 de març de 2008. Consultat el 12 de novembre de 2007.
- ↑ Quirin Scheirmeier, "Sediment cores reveal Antarctica's warmer past," Nature News, April 24, 2008.
- ↑ Alexandra Witze, "School of Roc," Nature (revista), v.446, no.7132, p. 129, March 8, 2007.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2011. Consultat el 27 de març de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «ANDRILL» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.