89 Herculis
| Constelació | Hércules |
| Ascensió recta α | 17h 55min 25,19s |
| Declinació δ | +26º 03’ 00,0’’ |
| Distància | 3196 anys llum (aprox) |
| Magnitut visual | +5,47 |
| Magnitut absoluta | –4,49 |
| Lluminositat | 7000 - 9000 sols (aprox) |
| Ràdio | 60 sols |
| Tipo espectral | F2Ibe |
| Velocitat radial | –28,5 km/s |
89 Herculis (89 Her / HD 163506 / HR 6685) és una estrela en la constelació d'Hércules de magnitut aparent +5,47.[1] La mida directa de la paralaje situa a 89 Herculis a una miqueta més de 3000 anys llum del sistema solar, pero els errors inherents a la pròpia mida fan que este valor no siga fiable. Llaugerament variable, en una oscilació en la seua lluentor de 0,2 magnituts, rep la denominació de variable V441 Herculis.[2]
89 Herculis és una supergigante groga de tipo espectral F2Ibe[1] en una lluminositat entre 7000 i 9000 voltes superior a la del Sol. És una font emissora de radiació infrarroja[3] provinent d'una envoltura gaseosa que rodeja a l'estrela. Esta envoltura, composta fonamentalment d'hidrogen pero rica en oxigen, té la seua vora interior a 100 UA de l'estrela, estant la seua vora exterior unes 100 voltes més alluntat. L'estrela, en un radi 60 voltes més gran que el ràdio solar, ha creat l'envoltura per mig d'un fort vent estelar i experimenta una contínua pèrdua de massa.[4]
89 Herculis es troba en les fases finals de la seua evolució estelar. Representa una etapa posterior a les variables Mira, i està en curs de deixar al descobert el seu núcleu desprenent-se de les seues capes exteriors per a formar una protonebulosa planetària. És l'única estrela d'estes característiques observable a simple vista. La contracció posterior de dit núcleu donarà lloc a una nana blanca.[4]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «89 Herculis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.