11.º Eixèrcit (Unió Soviètica)

El 11.º Eixèrcit de Treballadors i Llauradors de l'Eixèrcit Rojo (RKKA, del rus Рабоче-Крестьянская Красная Армия, Raboche-Krestianskaya Krasnaya Armia) va ser una unitat de nova creació en l'Eixèrcit Rojo. Durant la guerra civil russa va lluitar contra els Eixèrcits Blancs del eixèrcit voluntari del general Antón Denikin en la part occidental del Nort del Caucas. En abril de 1920 va entrar en Azerbaiyan. En maig de 1920 va actuar dins d'Iran, en Armènia en decembre de 1920 i finalment va invadir Geòrgia en febrer de 1921.

Història organisativa de l'unitat

Octubre de 1918-febrer de 1919

Va ser desplegada pels bolcheviques en octubre de 1918 com una subdivisió del Front Sur. Per la lluita i a les epidèmies, va perdre dos terços dels seus hòmens, sent dissolta en febrer de 1919, i els seus restants incorporats al 12.º eixèrcit. front sur (des del 8 de decembre de 1918, front caucaso el 3 d'octubre de 1918 fins al 13 de febrer de 1919 I. l Sorokin F. Fedko W. M. Kruse M K Levanvosky Membres del Soviet Militar són: N. A. Anissimov, J. N. Polujan, Mansurov, SD Odajuk JP Butjafin, OM lestshinsky

Març-juny de 1919

En març de 1919 novament s'organisa com a Eixèrcit independent desplegat en el teatre d'operacions del Front del Caucas.

Entre abril i maig de 1919 pren part en la lluita contra les tropes blanques que s'acostaven a Astracán, sent derrotades en juny.

11.º eixèrcit especial de 20 de març fins a 25 de juny de 1919 NA Shdanov Membres del Soviet Militar: A. Mechonosshin, SM Kierov, Pebble, SP Medvédev

Agost de 1919-maig de 1921

El 10.º eixèrcit defenia la ciutat d'Astracán en agost de 1919, i sobre estes tropes es forma novament l'11.º eixèrcit en el front oriental.

Traslladats al front sudoccidental, alcancen victòries en Zarytzyn i Bakú, a on els moviments insurgents bolcheviques eren molt forts.

Front sur, des del 15 d'octubre de 1920 front suroest, fins a l'1 6de giner de 1920 en el front del caucaso (des de 14 d'agost de 1919 a 29 de maig de 1921 V. P Raspopov JP Butyagin LA MEUA Levandovsky LA MEUA Vassilenko MK Levandovski (novament) A. L. Gekker Membres del Soviet Militar: VV Kubishev, SM Kirov, JP Butyagin, KA Mejonoshin, Sokolov, JI Vesnik, Lukin, BD Mijailov, Kvirkeliya, SS Eliava, P. I. Kushner.

Força i recursos de l'11.º eixèrcit

A setembre de 1920:

• 21.882 soldats d'infanteria
• 4.593 de cavalleria
• 137 d'artilleria
• 753 ametralladoras MGs
• 6 trens artillados
• 19 avions

Maig de 1921

Per a final de maig de 1921, l'11.º eixèrcit s'autodenomina el “Eixèrcit del Caucas”, integrat dins del “Front del Caucas”, i després va formar part del Districte Militar del Caucas Nort.

El cap del Comité Revolucionari Militar de l'11.º eixèrcit va ser Sergó Ordzhonikidze. Els líders militars de l'11.º eixèrcit en 1921 varen ser: V. P. Raspopov, J. P. Butyagin, M. I. Vasilenko, M. K. Levandovski i A. I. Gekker. Les decisions militars estaven supervisades pel Consell de Guerra de l'Eixèrcit. els seus membres en 1921 eren: Sergey Kirov, Valerian Kuybyshev, J. P. Butyagin, K. A. Mejonoshin, Sokolov, J. I. Vesnik, Lukin, B. D. Mijailov, Kvirkeliya, S. S. Eliava, J. I. Vesnik i P. I. Kushner.

Operacions Militars en el Caucas, febrer de 1920 – maig de 1921

Operacions en Azerbaiyan

Entre l'11 de 12 de febrer de 1920, l'illegal partit comuniste d'Azerbaiyan en Bakú rep armes i recaptes des de Krasnovosk, a l'atre costat de mar Caspio, per a organisar l'alçament, senyalat per a març-abril de 1920, en coordinació en el mando de l'11.º eixèrcit i com a forma de respal a les operacions militars d'est. El govern d'Azerbaiyan està en mans del Musavat. L'eixèrcit d'Azerbaiyan per a abril de 1920 té uns 30.000 hòmens, dels quals 20 000 estaven desplegats en el suroest del país lluitant contra les tropes de la República Armènia (Dashnaks), ya que des de març de 1920, el govern de la República d'Azerbaiyan està en guerra en Armènia. En Bakú estan acantonats 2.500 hòmens, i al sur de Derbent (sur de Daguestán, 3.000, estant el restant distribuïts en guarnicions locals.

Els bolcheviques tenen èxit en la lluita contra l'eixèrcit azerbayaní, en l'intervenció d'una chicoteta flota organisada pels soviètics. El 27/28 d'abril de 1920 s'inicia l'alçament en Bakú, estant algunes de les unitats acantonades en Bakú recolzant a l'alçament, les quals lluiten contra unes atres intentant sofocar-ho, fidels als Musavat. El Comité revolucionari Militar de Bakú solicita ajuda a M. Vasilenko, comandant de l'11.º eixèrcit. En 11.º eixèrcit continua l'alvanç, alvançant-se forces manades per M Jefremov, recolzades en 4 trens artillados, alcança Bakú el 28 d'abril. Un dia despuix entres la cavalleria de l'11.º eixèrcit en Bakú, proclamant-se el 28 d'abril de 1920 la República Soviètica d'Azerbaiyan. A finals d'abril de 1920, i despuix de durs combats pel control de la ciutat, s'afiança el control de les afores de la ciutat de Bakú.

El 3 de maig de 1920 desembarca la flota del Volga/Casio en Lenkoran, prop de la frontera iraní, alcançant el 5 de maig de 1920 un tren artillado la frontera georgiana. Una part de les forces armades del Musavat entreguen les armes a l'11.º eixèrcit, mentres que l'atra, marcha a la clandestinitat, i que en respal de georgians, armenis (Dashnaks) i mencheviques, inicien una guerra de guerrilles en el surest, contra les forces de l'11.º eixèrcit.

Per a assegurar-se Bakú, va ser necessari la pren d'Enseli (Pahlevi) en el nort de Pèrsia, derrotant la flota de Denikin, eliminant qualsevol base d'atac en la mar Caspio, que poguera obrir un front en la retaguàrdia del Eixèrcit Rojo. En l'operació d'Enseli, portada a terme el 17 de maig/18 de maig de 1920, desembarquen tropes de l'eixèrcit roig en 3 torpederos, 2 cañoneras, 3 navío i alguns transport de tropes atacant la base naval blanca, capturant els seus barcos, 10 travessies auxiliars i 7 barcos de transport i 50 canons, que són traslladats junt en atres materials de guerra cap a Bakú. Pel resultat de l'acció, les forces roges obliguen a les unitats britàniques a intervindre en la lluita, acantonant-se estos en Enseli.

Assegurat Azerbaiyan, consolida la base per a atacar les capitals de les atres dos repúbliques (Tiflis en Geòrgia, i Ereván en Armènia).

Tractat en Geòrgia

La nova República Soviètica d'Azerbaiyan conclou un tractat en Geòrgia el 7 de maig de 1920, delimitant les fronteres, solicitant al govern de Geòrgia la detenció de les tropes que fugen de Denikin, la lliberació dels comunistes detinguts i la llegalisació del partit comuniste restaurada. El representant rus en Tbilisi va ser Sergey Kirov, supervisant la conclusió del tractat.

Lluita entre Armènia i Azerbaiyan

Al mateix temps de la firma del tractat entre Geòrgia i Azerbaiyan, en maig de 1920, l'illegalisat partit comuniste armeni, inicia un alçament contra el govern armeni (Dashnak) en la ciutat d'Aleksandropol (Leninakan), i que s'estén sobre Kars, Sarikamish, Karavansarai, Deli i Shan. Les tropes dashnaks sofoquen ràpidament a les débilmente armades tropes insurgents. El 28 de maig de 1920 es funda el Comité de Defensa de la República Soviètica d'Azerbaiyan. A finals de maig/principis de juny de 1920, recolzats pels georgians mencheviques i els dashnaks, en Ganja (Kirovabad), en el noroest i el surest d'Azerbaiyan s'inicia una insurrecció contra el règim soviètic d'Azerbaiyan i l'Eixèrcit Rojo. Els insurrectos varen formar grups de batalla de fins a 3,000 hòmens, operant principalment en valls i montanyes remotes. Les unitats de l'11.º eixèrcit, despleguen una considerable força en la lluita contra l'insurrecció, causant severes pèrdues a estos grups. El 30 de setembre de 1920 es firma un tractat d'assistència econòmica i militar entre la Rússia Soviètica i la República Soviètica d'Azerbaiyan.

Escalada de tensió política en Armènia en autumne de 1920

El 24 de setembre de 1920 marchen tropes de la República Democràtica d'Armènia, internant-se en l'Anatolia oriental, iniciant-se la Guerra Turc-Armènia. Els combats es desenrollen fins al 2 de decembre de 1920, sofrint els Dashnaks grans pèrdues, tenint que retrocedir a les posicions inicials. Els turcs, per la seua banda, en una clara operació de conquista militar, ocupen Alexandropol. Els dashnaks tenen que lluitar el 2 de decembre de 1920 en la defensa d'Ereván, tenint com a conseqüència acceptar la cessió dels territoris de Kars i Sarikamis. Els turcs varen desplegar gran cantitat de tropes en la seua lluita contra Armènia, mentres que l'eixèrcit professional armeni solament contava en 1500 efectius equipats únicament en armes llaugeres.

Com a conseqüència d'esta guerra, la situació social i política dels armenis en la Anatolia es torna molt precària, desencadenant-se diversos pogroms en innumerables víctimes armènies.

Alçament bolchevique en Armènia contra els Dashnaks

L'11.º eixèrcit del Eixèrcit Rojo entrant en Ereván en 1920.

Aprofitant la conjuntura bèlica entre Turquia i la República d'Armènia, l'illegalisat partit comuniste armeni, en el respal del Buró del Caucas del Partit Comuniste de Rússia, inicia un alçament. Des de la nit del 28 i el 29 de novembre de 1920, es proclama la República Socialista Soviètica d'Armènia. No obstant, les autoritats de Moscou varen ordenar a l'eixèrcit detindre les operacions en la regió. En este breu lapsus, l'Eixèrcit Rojo va ajudar als comunistes armenis en la seua lluita contra el govern armeni en la regió d'Ereván. En l'estiu de 1920, en Azerbaiyan es forma el “Regiment Especial Armeni”, que es dirigix a Ereván, prenent-ho el 4 de decembre de 1920, desintegrant-se l'eixèrcit de la República Democràtica d'Armènia (Dashnaks), passant-se a les files soviètiques una part d'eixes forces. El restant de les forces, es retiren a les montanyes. Aprofitant que l'11.º eixèrcit estava en les accions bèliques en Geòrgia, els Dashnaks reprenen breument Ereván en febrer de 1921. La lluita es va prolongar fins a l'estiu de 1921 en les montanyes d'Armènia.

Conflicte en Geòrgia

En estiu de 1920 hi ha una escalada de tensió que termina en la ruptura del tractat firmat el 7 de maig de 1920, en el que es feya un front comú Geòrgia, Armènia i Azerbaiyan contra l'Eixèrcit Rojo, en el respal d'armes i pertrechos enviats pel general blanc Wrangel des de la seua base en Crimea. Per la seua banda, els britànics negocien en el Govern georgià el reconeiximent de l'ocupació britànica de Batumi a canvi del reconeiximent internacional de la República Democràtica de Geòrgia, alcançant l'acort el 27 de giner de 1921, reconeixent-la l'Entente.

Encara Geòrgia sense resoldre els conflictes fronteriços de la frontera sur en Armènia o est en Azerbaiyan (Zakatali), els turcs alvancen al sur a lo llarc de la frontera en Pèrsia, atacant Armènia i Azerbaiyan, i al nort entre Batumi i el riu Araxes contra Geòrgia, movilisant a 23.500 hòmens, i sent detingut per una guarnició de 7300 hòmens, de la milícia popular, la “Guàrdia Nacional Georgiana”, que havia segut organisada ràpidament pels mencheviques georgians entorn a les bases del seu partit.

Durant l'11 i 12 de febrer de 1921, les forces del partit comuniste inicien un alçament en Iorital, en la frontera entre Armènia i Geòrgia. El 7 de febrer de 1921, el Comité Revolucionari encapçalat per Filip Yeseyevich Marcharadse i Ivan (“Mamiya”) Dmitrievich Orajelashvili, demanen respal a l'11.º eixèrcit, marchant este en direcció Tiflis a lo llarc de la llínea del ferrocarril Ganja-Tiflis i de la llínea Tarakis-Tiflis. Una part de l'eixèrcit es dirigix en l'este a Zakatali. Un tercer front s'obri en Geòrgia en l'entrada d'una tercera força soviètica pel nort, que es dirigix a Kutaisi. Part de les tropes del govern Georgiano es passen a l'Eixèrcit Rojo, encara que la Guàrdia Nacional Georgiana oferix una dura resistència, volant ponts i instalacions ferroviàries. Les forces georgianas inicien la retirada cap a l'oest, sent ocupada la ciutat de Tiflis el 25 de febrer de 1921 per l'11.º eixèrcit, proclamant-se el mateix dia la República Socialista Soviètica de Geòrgia.

L'11.º eixèrcit pren l'iniciativa militar

A principis de març de 1921, continua la resistència en Batumi, Gori i Kutaísi, que són preses el 10 de març de 1921 per l'11.º eixèrcit i partisanos, abandonant el govern georgià el país. En paralel, alvança el 9.º eixèrcit roig baix el mando de V. C. Ter a lo llarc de la costa del mar Negra, prenent Sujumi el 4 de març de 1921. El 16 de març de 1921 Rússia i Turquia firmen el tractat de delimitació de fronteres, ocupant la ciutat de Batumi l'11.º eixèrcit el 18 de març de 1921, desocupada prèviament per l'eixèrcit turc l'11 de març. Per eixe tractat, se cedix Kars i les seues afores, zona que de fet ya havien ocupat militarment en l'anterior guerra turc Armènia. El 21 de maig de 1921 el govern de Rússia firma un tractat militar en la República Socialista Soviètica de Geòrgia.