Anar al contingut

Ϛ

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ϛ



Stigma (Ϛ, ϛ) (de στίγμα , lliteralment ‘picadura’ o ‘lastimadura’ en grec) era una antiga lligam del alfabet grec que representava el grup consonàntic [s̠t̪] i que es va conservar en l'escritura actual perque servix per a la numeració alfabètica milesia en el valor numèric de 6 (ϛ´).

Història

Contràriament a lo que sembla, la stigma no és una sigma final grega (ς): en efecte, és l'evolució de la lligam d'una sigma llunar (Ϲ) en tau (Τ) que, en principi, es traçava (ϹΤ) mentres que la sigma final és una sigma llunar dotada d'un gancho final pel moviment del cálamo (vore Variant contextual per a atres detalls). La lligam es va simplificar ràpidament en ⟨Ϛ⟩. Aixina, es podia escriure «ΚΟΝ'Stigma'ΑΝΤΙΝΟϹ» o «ΚΟΝ'Stigma'ΑΝΤΙΝΟϹ» para Enstantinos.

Stigma també es referia a la grafia cursiva de la lletra digamma. Esta denominació es va originar en una confusió moderna. La lligam στ no va aparéixer en l'época antiga i només es remonta als manuscrits posteriors de l'Edat Mija. En el Lexicon de Sófocles en grec bizantí, el qual comprén el periodo grec tardà fins al 1000, no hi ha mencions de la stigma ni com a lligam ni com a sifra.

Per una confusió en digamma (Ϝ, ϝ), que es traçava més simplement en un principi i després en l'escritura uncial (lletra que l'alfabet només conserva perque permetia escriure el número 6 (ϝ´), la stigma ( en un principi), d'us freqüent, va reemplaçar en l'Edat Mija, a la digamma original. En efecte, els dos caràcters es traçaven de manera molt semblant.

Variants epigràfiques

En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[1]

Us

Actualment, al ya no ser utilisada la stigma com a lligam, li la veu reemplaçada a sovint per les dos lletres sigma i tau escrites una al costat de l'atra: ϛ´ = στ´ = 6.

Un eixemple d'us conegut d'esta numeració és el Número de la Béstia, en el Apocalipsis de Sant Joan, a on apareix com χξς´ (ji, xi, stigma), que representa el valor siscents sesenta y seis.[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.
  2. ↑ Apocalipsis 13:18


Referències