Δ13C
En geoquímica, paleoclimatología i paleoceanografía δ13C (pronunciat "delta c tretze") és una firma isotòpica, una mida de la proporció d'isòtops estables 13C: 12C, informada en partixes per mil (per mil, ‰).[1] La mida també s'usa àmpliament en arqueologia per a la reconstrucció de dietes passades, particularment per a vore si es varen consumir aliments marins o certs tipos de plantes.[2]
La definició és, en per mil:
- ‰
a on l'estàndart és un material de referència establit.
δ13C varia en el temps en funció de la productivitat, la firma de la font inorgànica, el sepeli de carbono orgànic i el tipo de vegetació. Els processos biològics ocupen preferentment l'isòtop de menor massa per mig de fraccionament cinètic. No obstant, alguns processos abióticos fan lo mateix, el metà dels respiraders hidrotermales pot agotar-se fins a en un 50%.[3]
Estàndart de referència
[editar | editar còdic]L'estàndart establit per al treball de carbono 13 va ser la Beelemita Pee Dee (PDB) i es va basar en un fòssil marí cretácico, Belemnitella americana, que provenia de la Formació Peedee en Carolina del Sur. Este material tenia una relació 13C:12C anómalamente alta (0.01118), i es va establir com un valor δ13C de zero. Ya que l'espècimen PDB original ya no està disponible, la seua relació 13C:12C es calcula actualment a partir d'un estàndart de carbonat àmpliament medit NBS-19, que té un valor δ13C de +1.95 ‰.[4] La relació 13C:12C de NBS-19 és [5] Per lo tant, la relació 13C:12C correcta de PDB derivada de NBS-19 deu ser . Tinga en conte que existix una relació PDB 13C:12C àmpliament utilisada pero incorrecta de 0.0112372, que és el resultat d'un error de signe en la interconversión entre estàndarts. L'us de l'estàndart PDB li dona a la majoria del material natural un δ13C negatiu.[6] Un material en una relació de 0.010743, per eixemple, tindria un valor δ13C de –39 ‰ de . Els estàndarts s'utilisen per a verificar la precisió de l'espectroscopía de masses; a mida que els estudis d'isòtops es varen fer més comuns, la demanda de l'estàndart va agotar l'oferta. Atres estàndarts calibrats en la mateixa relació, inclós un conegut com VPDB (per a "PDB de Viena"), han reemplaçat a l'original.[7] La relació 13C:12C per a VPDB, que l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) definix com a valor δ13C de zero és 0.01123720.[8]
Causes de les variacions de δ13C
[editar | editar còdic]El metà té una firma δ13C molt llaugera: metà biogénico de −60 ‰, metà termogénico −40 ‰. La lliberació de grans cantitats de clatrato de metà pot afectar els valors globals de δ13C, com en el màxim tèrmic paleoceno-eoceno.
Més comunament, la relació es veu afectada per les variacions en la productivitat primària i el sepeli orgànic. Els organismes prenen preferentment el 12C llauger i tenen una firma δ13C d'aproximadament −25 ‰, depenent del seu via metabòlica. Per lo tant, un aument en δ13C en fòssils marins és indicatiu d'un aument en l'abundància de vegetació.
Un aument en la productivitat primària causa un aument corresponent en els valors de δ13C a mida que més 12C està tancat en les plantes. Esta senyal també és funció de la cantitat de sepeli de carbono; Quan el carbono orgànic està enterrat, més 12C queda bloquejat del sistema en sediment que la relació de fondo.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Libes, Susan M. (1992). Introduction to Marine Biogeochemistry, 1st edition., New York: Wiley.
- ↑ “Stable isotope analyses in human nutritional ecology” . American Journal of Physical Anthropology 34 (S13): 283–321. doi:.
- ↑ McDermott, J.M., Seewald, J.S., German, C.R. and Sylva, S.P., 2015. Pathways for abiotic organic synthesis at submarine hydrothermal fields. Proceedings of the National Academy of Sciences, 112(25), pp.7668–7672.
- ↑ Brand, Willi A.. “Assessment of international reference materials for isotope-ràtio analysis (IUPAC Technical Report)” (en). Pure and Applied Chemistry 86 (3): 425–467. doi:. ISSN 1365-3075.
- ↑ Meija, Juris. “Isotopic compositions of the elements 2013 (IUPAC Technical Report)” (en). Pure and Applied Chemistry 88 (3): 293–306. doi:. ISSN 1365-3075.
- ↑ http://www.uga.edu/sisbl/stable.html#calib [1] archivat en Wayback Machine. Overview of Stable Isotope Research – The Stable Isotope/Soil Biology Laboratory of the University of Geòrgia Institute of Ecology
- ↑ Miller & Wheeler, Biological Oceanography, p. 186.
- ↑ www-pub.iaea.org/MTCD/publications/PDF/et_825_prn.pdf
- Este artícul conté una traducció derivada de «Δ13C» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.