Śuri
Śuri (en etrusc: 𐌉𐌛𐌖𐌑, transliterado: Śuri o Śur; en latín: Soranus, romanizado: Sorano) va ser una divinitat ctònica de la religió etrusca associada al inframón, l'adivinaació, el fòc ritual i la purificació. El seu principal centre de cult documentat va ser el santuari de Pyrgi, a on era venerat junt a la deesa Cavatha, mentres que en el mont Soratte va ser identificat en el deu falisco Soranus, el cult del qual era atés pel colege sacerdotal dels Hirpi Sorani, célebre pels seus rituals de caminar sobre brases.[1][2]
Les fonts clàssiques varen identificar a Soranus en Apolo —invocat per Virgilio com Apollo Soranus o Apollo Soractis— i en Dis Pater, com a resultat de la interpretatio romana. Des dels treballs de Giovanni Colonna, la majoria dels especialistes considera que el Soranus falisco representa l'adaptació itálica de Śuri, encara que la reconstrucció de la seua teónimo, alguns aspectes del seu cult i l'alcanç d'estes identificacions continuen sent objecte de debat acadèmic.[3][4]
Nom
Les inscripcions etrusques documenten les formes Śur i Śuri, considerades generalment variants del mateix teónimo, mentres que les fonts faliscas i llatines ampren les formes Soranus i, en menor freqüència, Sorano. La majoria dels investigadors interpreta estes denominacions com a adaptacions llingüístiques d'una mateixa divinitat dins de les distintes tradicions religioses de l'Itàlia central.[5][6]
En la lliteratura llatina el deu apareix també baix les denominacions Apollo Soranus i Apollo Soractis, resultat de la interpretatio romana que va identificar a Soranus en Apolo. Estes expressions constituïxen advocacions o identificacions cultuales pròpies d'época romana i no formen part de la nomenclatura etrusca original.[3]
Història de l'investigació
L'existència i naturalea de Śuri han segut objecte d'un prolongat debat historiográfico. Encara que les fonts clàssiques mencionaven al deu falisco Soranus, venerat en el mont Soratte, l'identificació d'una divinitat etrusca relacionada en ell es va construir gradualment a partir de l'estudi de les inscripcions etrusques i de les troballes arqueològiques de Pyrgi.[7]
Primeres interpretacions
La primera peça que va despertar l'interés dels erudits va ser una sors de bronze trobada abans de 1733 en la localitat de Cipollara, entre Tuscania i Viterbo. Durant els sigles XVIII i XIX diversos autors varen intentar interpretar la paraula śuri, encara que sense reconéixer encara el nom d'una divinitat. Luigi Lanzi la va relacionar en el significat de «poste» o «estaca», mentres que Francesco Orioli va propondre una conexió en l'antic nom de Viterbo. En 1894, Elia Lattes va ser el primer en identificar-la com el nom d'una divinitat masculina i en posar-l'en relació en el Soranus venerat en el mont Soratte.[8]
Durant bona part de el XX va predominar, no obstant, l'interpretació de Śuri com una divinitat femenina o inclús com un sustantiu comú, degut principalment a la llectura de diverses inscripcions fragmentarias i a la dificultat d'identificar en certea el cult documentat en Pyrgi.[9]
La reconstrucció de Giovanni Colonna
A partir de la década de 1970, el etruscólogo Giovanni Colonna va propondre reconstruir a Śur/Śuri com una important divinitat ctònica de l'Etruria meridional. Basant-se en la sors de Cipollara i, sobretot, en les inscripcions i troballes arqueològiques de Pyrgi, va identificar a Śuri en el Soranus de les fonts faliscas i llatines i va reconstruir un cult compartit en Cavatha. Aixina mateix va defendre que el teónimo derivava d'una raïl etrusca relacionada en el concepte de «negre», interpretació que va desenrollar en diversos estudis posteriors.[1]
La proposta de Colonna va modificar de forma decisiva l'interpretació del cult de Pyrgi i constituïx la base de la major part dels estudis posteriors sobre Śuri.[10]
La revisió de Karolina Sekita
En 2020, Karolina Sekita va qüestionar varis aspectes de la reconstrucció de Colonna. Va sostindre que el nominatiu Śuri no està atestat de forma inequívoca en les inscripcions etrusques i va propondre interpretar śuris com un sustantiu comú, en lloc del nom d'una divinitat. Les seues conclusions varen reobrir el debat sobre l'interpretació de les evidències epigràfiques de Pyrgi, encara que no han segut acceptades de forma general.[11]
La síntesis de Laura Ambrosini
La revisió més recent de l'estat de la qüestió va ser publicada per Laura Ambrosini en 2025 en el Lessico delle divinità etrusche. Despuix de revisar conjuntament les fonts arqueològiques, epigràfiques i lliteràries, l'autora conclou que el hipòtesis de Colonna continua sent l'explicació més sòlida del conjunt de les evidències, encara que reconeix que varis aspectes de la naturalea, el teónimo i l'iconografia de Śuri permaneixen oberts a l'investigació.[4]
Vore també
- Religió etrusca
- Mitologia etrusca
- Cavatha
- Hirpi Sorani
- Pyrgi
- Mont Soratte
- Apolo
- Dis Pater
- Aita (mitologia)
- Vejove
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Colonna, Giovanni(2007).«L'Apollo vaig donar Pyrgi, Śur/Śuri («il Nero») i l'Apollo Sourios».Studi Etruschi.73: 101-134.
- ↑ Vaig donar Fazio, Massimiliano(2013).«Gli Hirpi del Soratte».Tra Roma i l'Etruria. Cultura, identità i territori dei Falisci.Quasar.: 231-264.
- ↑ 3,0 3,1 Rissanen, Mika(2012).«The Hirpi Sorani and the Wolf Cults of Central Italy».Arctos.46: 115-135.
- ↑ 4,0 4,1 Ambrosini, Laura(2025).«Śuri».«Aiser. Lessico delle divinità etrusche».: 53-69.
- ↑ Ambrosini, Laura(2025).«Śuri».«Aiser. Lessico delle divinità etrusche».: 53-57.
- ↑ Colonna, Giovanni(2007).«L'Apollo vaig donar Pyrgi, Śur/Śuri («il Nero») i l'Apollo Sourios».Studi Etruschi.73: 106-111.
- ↑ Ambrosini, Laura(2025).«Śuri».«Aiser. Lessico delle divinità etrusche».: 53-59.
- ↑ Ambrosini, Laura(2025).«Śuri».«Aiser. Lessico delle divinità etrusche».: 55-56.
- ↑ Colonna, Giovanni(2007).«L'Apollo vaig donar Pyrgi, Śur/Śuri («il Nero») i l'Apollo Sourios».Studi Etruschi.73: 101-106.
- ↑ Colonna, Giovanni(2007).«L'Apollo vaig donar Pyrgi, Śur/Śuri («il Nero») i l'Apollo Sourios».Studi Etruschi.73: 117-126.
- ↑ Sekita, Karolina(2020).«The Etruscan Deity Śuri: A Reconsideration».
Bibliografia
Fonts antigues
- Estrabón. Geografia.
- Plinio el Vell. Història natural.
- Servio. Comentari a la Eneida.
- Virgilio. Eneida.
Estudis moderns
- Ambrosini, Laura(2025).«Śuri».Aiser. Lessico delle divinità etrusche.: 53-69.
- Bonfante, Larissa (1986). Etruscan Life and Afterlife, Wayne State University Press.
- Colonna, Giovanni(2007).«L'Apollo vaig donar Pyrgi, Śur/Śuri («il Nero») i l'Apollo Sourios».Studi Etruschi.73: 101-134.
- de Grummond, Nancy Thomson (2006). Etruscan Myth, Sacred History, and Legend, University of Pennsylvania Museum.
- Vaig donar Fazio, Massimiliano (2013). «Gli Hirpi del Soratte», Gabriele Cifani (ed.). Tra Roma i l'Etruria. Cultura, identità i territori dei Falisci, Quasar, pp. 231-264.
- Rissanen, Mika(2012).«The Hirpi Sorani and the Wolf Cults of Central Italy».Arctos.46: 115-135.
- Sekita, Karolina(2020).«The Etruscan Deity: A Reconsideration».Analecta Archaeologica Ressoviensia.15: 167-191.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Śuri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.