Òxit de ferro(II, III)
El òxit de ferro(II, III) és el nom segons la nomenclatura d'Estoc per al component principal del mineral magnetita, l'òxit mixt ferroso-fèrric (Fe3O4). És un compost de ferro constituït per òxit ferroso-diférrico (LLEIG·Fe2O3). El seu fort magnetisme a un fenomen de ferrimagnetismo: els moments magnètics dels distints cationes de ferro del sistema es troben fortament acoplats per interaccions antiferromagnéticas, pero de manera que en cada cela unitat resulta un moment magnètic no compensat. La suma d'estos moments magnètics no compensats, fortament acoplats entre sí, és la responsable de que genere un camp magnètic significatiu.
Propietats
[editar | editar còdic]És característic que este material tinga propietats magnètiques en el seu estat pur.
Història
[editar | editar còdic]Les seues propietats magnètiques les varen reconéixer els chinencs en el XI a. C.
El naturaliste Plinio el Vell va parlar de la seua existència en sugerir que el nom es deriva de Magnes, un pastor les sabates del qual en taches de ferro es varen fixar en pedres que contenien dit mineral.
Durant a lo manco tres milenis, els humans han usat cristals magnètics de magnetita a manera de brúixoles per a orientar-se.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Óxido de hierro(II, III)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.