Ídol oculado
Un ídol oculado és un tipo d'ídol en traces antropomorfos molt esquemàtics, i que es caracterisa sobretot per la presència d'ulls.[1] Es tracta de manifestacions simbòliques pròpies de les comunitats agrícoles i ganaderes de la mitat meridional de la Península ibèrica prehistòrica durant el neolític i el calcolítico. La decoració oculada es plasma sobre diversos materials, entre els que destaquen, en territori valencià, els ossos llarcs.[1]

Troballes
Actualment s'han trobat en terres valencianes més de 80 ídols oculats sobre ossos llarcs, trentatrés dels quals estan exposts en el Museu de Prehistòria de Valéncia. La majoria s'han trobat en contexts funeraris, formant part dels aixovar de sepultures colectives. Procedixen de 17 jaciments situats entre el ric Xúquer i el nort de la província d'Alacant, entre els que destaquen:
En la mitat meridional del restant de la península també es documenten ídols oculats sobre numerosos soports:
- Soport òsseu: dispersos en diferents zones del surest
- Sobre cilindres de pedra i plaques de pissarra (suroest meridional): l'eixemple més conegut és l'ídol d'Extremadura
- Decoració en ceràmiques
- També trobem representacions de oculats en la pintura rupestre esquemàtica
També trobem representacions de temàtica oculada en diverses regions del Mediterràneu, des de finals del V mileni i durant el IV mileni a. C. La decoració oculada sobre ossos llarcs es documenta especialment en Oriente Pròxim i en el surest d'Europa.
Matèria primera i tecnologia
En territori valencià, ossos llarcs, (especialment ràdios) de cabra o d'ovella,[2] encara que també s'ha trobat una peça singular en banya de venado.[3]
Sobre la decoració, existixen dos tècniques: pintura i gravat. Els motius decoratius són de dos tipos:
- els primaris o fonamentals, presents en tots els oculats: es componen d'ulls, celles i tatuage facial;
- els secundaris o complementaris apareixen solament en 19 oculats i consistixen en séries horisontals de triànguls, bitriángulos, rectànguls, banda reticulada o llínees en zigzag.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Museu de Prehistòria de Valéncia (ed.): «La mirada de l'ídol: exposició» (en ca) (Del 6 de març al 20 de maig de 2012). Consultat el 30 de decembre de 2023.
- ↑ Ballester Tormo, Isidro(1946).Archive de Prehistòria Llevantina.II: 115-142.Consultat el 30 de decembre de 2023.
- ↑ «Ídol oculat. Ereta del Pedregal (Navarrés, Valéncia). Eneolític.» (en ca). Consultat el 30 de decembre de 2023.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ídolo oculado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.