Àrea tegmental ventral
El tegmento ventral (tegmentum és una paraula llatina que significa recobriment), més conegut com a àrea tegmental ventral de Tsai (ATV)[1] és un grup de neurones localisades prop de la llínea mija del pis del mesencèfal. El ATV és el punt d'orige a on es troben els cossos de les cèlules dopaminérgiques del sistema dopaminérgico mesocorticolímbico, i es troba àmpliament implicat en el sistema de recompensa natural del cervell, el mateix que actua en numeroses adiccions. És important en la cognició, motivació, orgasme,[2] dependència a les drogues, emocions intenses relacionades en l'amor, i varis desórdens psiquiàtrics. El ATV conté neurones que es proyecten cap a numeroses àrees del cervell, des de la corfa prefrontal (CPF) fins al talle cerebral passant per numeroses regions entre estes dos.
Anatomia
A sovint els neurobiòlecs, han experimentat grans dificultats per a distinguir el ATV de la substància negra (SN) i núcleus aledaño ya siga en humans com en atres primats. Originalment, el tegmento ventral va ser designat com a núcleu, pero en el temps el terme àrea va devindre més adequat per les característiques citoarquitectòniques heterogénees de la regió i a la falta de vores definides que ho separaren de les regions adjacents. Pels aferentes selectius relacionats en el límbico de el ATV, les cèlules d'esta regió reben la designació A10 per a diferenciar-les de les cèlules que les rodegen.
Localisació
El ATV es localisa en el cervell mig, entre atres àrees majors, algunes de les quals es descriuen ací. Els cossos mamilares i l'hipotàlem posterior, abdós inclosos en el diencèfal, s'estenen en direcció rostral a partir de el ATV. El nucleus ruber (núcleu roig) es troba situat lateralment i les fibres oculomotoras es troben ubicades ventromedialment en relació en el ATV. El pons i el romboencéfalo s'ubiquen caudalment, mentres que la substància negra es troba localisada lateralment en relació en el ATV.
Estructura
En 1987, Oades va identificar quatre núcleus primaris en el grup de cèlules A10 de el ATV: el nucleus paranigralis (Npn), el nucleus parabrachialis pigmentosus (Npbp), el nucleus interfascicularis (Nif), i els nucleus linearis (Nln) caudalis i rostralis. En l'actualitat, els científics dividixen al ATV en quatre zones similars que es denominen núcleus paranigrales (NP), àrea pigmentada parabraquial (PBP), àrea parafascicular retrofleja (PFR), i coa tegmental ventral (VTT), que adherix aproximadament a les divisions prèvies. Algunes definicions de el ATV inclouen ademés els núcleus de la llínea mija (per eixemple el núcleu interfascicular, el núcleu llineal rostral, i el núcleu llineal central).
Els núcleus paranigrales i l'àrea pigmentada parabraquial són rics en cèlules dopaminérgiques, mentres que les atres dos regions posseïxen una baixa densitat d'este tipo de neurones. L'àrea parafascicular retroflexa i la coa tegmental ventral contenen una baixa densitat de cèlules positives per a la tirosina hidroxilasa (TH) que són chicotetes de tamany i s'teñir débilment. Per un atre costat, els NP i PBP consistixen principalment de cèlules miges a grans, positives per a TH, que s'teñir moderadament.
Funció
El ATV, particularment les neurones dopaminérgicas de el ATV, eixerciten diverses funcions en el sistema de recompensa, motivació, cognició, dependència a les drogues, i pot ser foc de varis trastorns psiquiàtrics. S'ha demostrat també que processa varis tipos d'emocions eixides de l'amígdala, a on podria ademés eixercitar un paper en l'estalvi i el condicionamiento per por. S'ha demostrat per mig de gravacions electrofisiològiques que les neurones de el ATV responen a un estímul nou, a recompenses inesperades, i pistes sensitivas de recompensa predictiva. El patró de dispar d'estes cèlules és consistent en la codificació d'un error d'expectativa de recompensa. En 2006 en uns estudis de IRM conduïts per Helen Fisher i el seu equip d'investigació varen trobar i varen documentar varis estats emocionals relacionats en amor intens que tenen correlació en activitat en el ATV, lo que podria explicar els comportaments obsessius de parelles rebujades ya que este mecanisme es troba compartit pel sistema de recompensa.
Presència d'unions comunicants
El ATV ha mostrat posseir una àmplia ret de céluas gabaérgicas que es troben interconectadas per mig d'unions comunicants. Esta ret permet la conducció elèctrica, que és considerablement més ràpida que la conducció química de senyals entre sinapsis.
Desenroll
Degut a que es desenrollen d'un teixit embrional comú, i a que se superponen parcialment en els seus camps de proyecció, les cèlules dopaminérgicas carixen d'àrees anatòmiques clarament definides. Durant el desenroll del cervell mamífer, tant la substància negra com les neurones de el ATV es proyecten inicialment cap al estriado dorsolateral i ventromedial. No obstant, al moment del naiximent, les neurones dopaminérgicas de la SN es proyecten exclusivament cap a l'interior de l'estriado dorsolateral, i les neurones dopaminérgicas de ATV es proyecten únicament cap a l'interior de l'estriado ventromedial.
Esta poda de conexions ocorre per mig de l'eliminació de colaterals innecessàries.
Composició neuronal
El ATV, de la mateixa manera que la substantia negra, es troba poblada per neurones dopaminérgicas pigmentadas en melanina. Recents estudis han sugerit que les neurones dopaminérgicas comprenen entre el 50 i el 60% de totes les neurones de el ATV, lo que resulta contrari a l'evidència prèvia que afirmava que el 77% de les neurones dins de el ATV eren dopaminérgicas. Ademés existix una població mesurable de neurones gabaérgicas en el ATV. Estes neurones gabaérgicas regulen el dispar dels seus contraparts dopaminérgicas i envien proyeccions a través del cervell, cap a, pero no llimitat a, les següents regions: la corfa prefrontal, el nucleus accumbens,i el locus coeruleus. El ATV conté ademés un chicotet percentage de neurones excitatorias glutamatérgicas.
Anatomia comparada
Tots els estudis des de 1964 han fet émfasis en l'impactant similitut general que existix entre el ATV de tots els mamífers, des de rates fins a humans. Estos estudis han enfocat els seus esforços en rates, conills, gossos, gats, zarigüeyas, primats no humans, i humans. No obstant s'han notat llaugeres diferències, tals com a canvis en l'extensió dorsal de les cèlules A10. Més específicament, el pico dorsal de cèlules A10 és més extens en primats quan li'l compara en atres mamífers. Lo que és més, el número de cèlules dopaminérgicas en el ATV aumenta en la progressió filogenético; per eixemple, el ATV de la rata conté aproximadament 25.000 neurones; mentres que el ATV d'un home de 33 anys conté al voltant de 450.000 cèlules.
Vies eferentes
Les dos principals proyeccions de fibres eferentes de el ATV són la via mesocortical i la via mesolímbica, les quals corresponen al córtex prefrontal i nucleus accumbens respectivament. El grup complet de proyeccions, totes les quals fan us de dopamina com el seu neurotransmissor primari, es llista a continuació.
- Proyeccions de l'àrea tegmental ventral (ATV)
- ATV → Amígdala
- ATV → Gir cingulado
- ATV → Hipocamp
- ATV → Núcleu accumbens
- ATV → Bulbo olfatori
- ATV → Córtex prefrontal
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Área tegmental ventral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.