Anar al contingut

Àcit silícic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Àcit silícic és un nom genèric en el qual es denomina a una família de composts químics que contenen silici adossat a grups òxit o hidroxilo. Esta família de composts posseïxen la fòrmula general [SiOx(OH)4-2x]n.[1][2] Alguns àcits silícics simples han segut identificats, pero únicament en dissolució acuosas sumament diluïdes, com per eixemple:

el àcit ortosilícic (HA4SiOA4, pKa1=9.84, pKa2=13.2 a 25 °C), o Si(OH)A4

el àcit metasilícic HA2SiOA3 o SiO(OH)A2 ,

el àcit disilícic HA2SiA2OA5, o SiA2OA3(OH)A2 i

el àcit pirosilícic HA6SiA2OA7 o O(Si(OH)A3)A2

no obstant en estat sòlit estos provablement condensan formant àcits silícics polimèrics d'estructura complexa.


Preparació i distribució

Els àcit silícics poden ser obtinguts per acidificació de sals de silicat (tals com silicat de sodi) en dissolució aquosa. El principal problema que enfronta el químic és que els àcit silícics tendixen a perdre aigua i formen silica gel, una forma de diòxit de silici. Esta conversió comprén processos de condensació.

En els oceàs, el silici es presenta principalment com a àcit ortosilícic (H4SiO4), i el seu cicle biogeoquímic és regulat per un grup d'algues denominades diatomeas.[3][4] Estes algues polimerizan l'àcit silícic formant silici biogénico, que utilisen per a construir els seus parets celulars (denominades frústulas).


Referències

  1. ↑ N. N. Greenwood, A. Earnshaw, Chemistry of the Elements, 2nd ed., Butterworth-Heinemann, Oxford, UK, 1997.
  2. ↑ R. K. Iler, The Chemistry of Silica, Wiley, New York, 1979.
  3. ↑ Siever, R. (1991). Silica in the oceans: biological-geological interplay. In: Schneider, S. H., Boston, P. H. (eds.), Scientists On Gaia, The MIT Press, Cambridge MA, USA, pp. 287-295.
  4. ↑ Treguer, P., Nelson, D. M., Van Bennekom, A. J., DeMaster, D. J., Leynaert, A. and Queguiner, B. (1995). The silica balanç in the world ocean: A reestimate. Science 268, 375-379.