Diferència entre les revisions de "Vicente Enrique i Tarancón"
m |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Fill de Manuel Enrique i Vicenta Tarancón. En complir 10 anys va ingressar en el [[Seminari de Tortosa]] seguint els passos del seu germà Manuel. | Fill de Manuel Enrique i Vicenta Tarancón. En complir 10 anys va ingressar en el [[Seminari de Tortosa]] seguint els passos del seu germà Manuel. | ||
| − | Es va ordenar sacerdot el 1 de novembre de [[1929]] i el dia 3 del mateix més i any, va celebrar la primera missa en la seua ciutat natal. | + | Es va ordenar sacerdot el [[1 de novembre]] de [[1929]] i el dia 3 del mateix més i any, va celebrar la primera missa en la seua ciutat natal. |
El 4 d'agost de [[1930]] va prendre possessió del seu primer destí en [[Vinaròs]] com a coadjutor i organista. | El 4 d'agost de [[1930]] va prendre possessió del seu primer destí en [[Vinaròs]] com a coadjutor i organista. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
[[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]]. | [[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]]. | ||
| − | [[1938]], torna Vinarós, com a rector i archiprest. [[1943]] archiprest de [[Vila-real]], [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. [[1950]] en [[març]] la pastoral “El pa nostre de cada dia”, en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim. | + | [[1938]], torna a Vinarós, com a rector i archiprest. [[1943]] archiprest de [[Vila-real]], [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. [[1950]] en [[març]] la pastoral “El pa nostre de cada dia”, en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim. |
En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol. | En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol. | ||
Participa al [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), | Participa al [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
En [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]]. | En [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]]. | ||
| − | En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit ''doctor honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir de [[càncer de pulmó]] en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. | + | En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit ''doctor honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir de [[càncer de pulmó]] en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Els restos mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la colegiata de San Isidre, en [[Madrit]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 10:24 18 maig 2016
Vicente Enrique i Tarancón naixcut el 14 de maig de 1907 en Borriana (Provincia de Castelló), fallit el 28 de novembre de 1994 en Valéncia.
Fill de Manuel Enrique i Vicenta Tarancón. En complir 10 anys va ingressar en el Seminari de Tortosa seguint els passos del seu germà Manuel.
Es va ordenar sacerdot el 1 de novembre de 1929 i el dia 3 del mateix més i any, va celebrar la primera missa en la seua ciutat natal.
El 4 d'agost de 1930 va prendre possessió del seu primer destí en Vinaròs com a coadjutor i organista.
1931, el bisbe de Tortosa el destina temporalment a la Casa del Consiliari en Madrit, a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'Acció Catòlica.
1938, torna a Vinarós, com a rector i archiprest. 1943 archiprest de Vila-real, 1945 bisbe de Solsona. En 38 anys era el bisbe més jove d'Espanya. 1950 en març la pastoral “El pa nostre de cada dia”, en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim. En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol. Participa al Concili Vaticà II (1962-1965), 1964 arquebisbe d'Oviedo.
El final de la década dels anys 60 i el principi de la dels anys 70 van evidenciar el caràcter valent i aperturista del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural.
En 1969 és nomenat arquebisbe de Toledo, primat d'Espanya i cardenal eixe any per el Papa Pau VI. Va ser elegit per unanimitat acadèmic de número de la RAE. 1971, administrador apostòlic de l'archidiòcesis de Madrit-Alcalà i de seguida Bisbe d'eixa seu. President de la Conferència Episcopal Espanyola, càrrec que ocuparia una década.
Des del decés de l'antic Cap de l'Estat, Francisco Franco, va participar de manera molt activa en el procés de la transició espanyola cap a la democràcia.
El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de transició espanyola i va mantindre contactes en tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar al decembre de 1973 la missa funeral pel president del Govern, l'almirant Luis Carrero Blanco, assessinat per ETA. Despuix de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de "Tarancón, al paredón" (“afuselleu Tarancón”). El prelat també va oficiar el funeral per la mort de Francisco Franco el 20 de novembre de 1975 i va presidir dies després la Missa de l'Esperit Sant, en la qual Joan Carles de Borbó va ser coronat rei d'Espanya. En les seues homilies, el cardenal va advocar per la reconciliació i va defendre els drets humans i les llibertats.
En l'any 1978 Vicente Enrique i Tarancón va participar en el cónclau d'agost per a triar al nou Papa Joan Pau I i en octubre, del que va eixir Karol Wojtyla com a Papa en el nom de Joan Pau II.
En 1983 presentà la renúncia a la Santa Seu com a responsable de l'archidiòcesis de Madrit-Alcalá, el Papa Joan Pau II va acceptar la seua renúncia i es va retirar a Vilarreal.
En 1985 va ser designat per l'unanimitat de les Corts Valencianes membre del Consell Valencià de Cultura.
En 1994, dos mesos despuix de ser investit doctor honoris causa per l'Universitat Politècnica de Valéncia, va morir de càncer de pulmó en l'hospital de la Casa de la Salut de Valéncia. Era el 28 de novembre i tenia 87 anys. Els restos mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la colegiata de San Isidre, en Madrit.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vicente Enrique i Tarancón.