Vicent Lleó i Balbastre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 16:21 8 jun 2010 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Revertides les edicions de 83.57.187.145 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2)
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:Vicent Lleo i Balbastre.jpg
Vicent Lleó i Balbastre

Vicent Lleó i Balbastre ( Valéncia, 19 de novembre de 1870 - Madrit, 28 de setembre de 1922), compositor valencià conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la sarsuela La Corte de Faraón.


Biografia

Va ser escolà del Real Colege del Corpus Christi de Valéncia, on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, Dixit Dominus per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: De Valéncia al Grau. Va estudiar al Conservatori de Valéncia ab Salvador Giner.

Després d'una breu estància en Barcelona es va establir en Madrit el 1896, a on no només es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. A Madrit va ser empresari de sarsuela en companyia d'Amadeu Vives, empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per Amèrica per tal de recuperar les pèrdues.

La seua producció està molt influïda per l'opereta centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles El mozo crúo, La carne flaca, La república del amor i La taza de té, aixina com l'òpera Inés de Castro.

Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela La Corte de Faraón, de 1910, títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un llibret sicalíptic de Perrín y Palacios, va ser estrenada ab gran èxit al Teatre Eslava de Madrit, fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'esposa de Putifar. Les representacions en viu d'esta obra van ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El 1985 es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per Ana Belén i Antonio Banderas.

La seua darrera sarsuela, ¡Ave César! va ser estrenada dos mesos després de la seua mort.

Bibliografia

  • Tomás Marco. Historia de la música española. Siglo XX. Alianza Editorial, S.A. Madrit,1983. I.S.B.N. 84-206-8506-2

Referències

Enllaços externs