Diferència entre les revisions de "Vicent Andrés Estellés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 52: Llínea 52:
 
''cops a les teues rodonors invictes.''}}
 
''cops a les teues rodonors invictes.''}}
  
Que, traduït, vol dir:
+
Que, traduït al [[valencià]], vol dir:
  
{{Cita|'''Pedres de foc'''
+
{{Cita|'''Pedres de fòc'''
  
 
''Me la mamaves fins al cep: tenies''  
 
''Me la mamaves fins al cep: tenies''  

Revisió de 16:11 6 feb 2019

Vicent Andrés Estellés
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor i poeta
Naiximent: 4 de setembre de 1924
Lloc de naiximent: Burjassot, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 27 de març de 1993
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924Valéncia, 27 de març de 1993) fon un periodiste, escritor i poeta en català, a pesar de ser valencià, d'ideologia pancatalanista.

Considerat pel pancatalanisme com un dels principals escritors del sigle XX de la poesia en català. Fon guardonat en el Premi lletra d'Or de les lletres catalanes en l'any 1975 i els premis d'Honor de les lletres catalanes els anys 1978 i 1990.

En algunes de les seues poesies ha menyspreat la cultura valenciana i proferit insults, per això se l'ha considerat "el poeta de la vulgaritat".

Obra

Vicent Andrés Estellés té una obra molt diversa i extensa. Encara que lo més conegut és sobre la seua poesia, pero també escrigué noveles, obres de teatre, guions de cine i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort, el sexe i la pàtria, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, sobretot, vulgar.

Citem un eixemple (en català):

Pedres de foc

Me la mamaves fins al cep: tenies

tota la boca plena, i amb la llengua

iniciaves moviments, i et vares

posar més blava que altre cop: llavors

te la vaig treure, i respiraves, i altre

cop retornaves i me la mamaves

i, extenuada, desistires: no

podies més; i pel forat darrer,

ben agafada a la barana, et vaig

iniciar la penetració,

que fou penosa, dolorosa i lenta,

fins que va entrar-te per complet, i jo

evoque els pèls de l'entrecuix pegant

cops a les teues rodonors invictes.

Que, traduït al valencià, vol dir:

Pedres de fòc

Me la mamaves fins al cep: tenies

tota la boca plena, i en la llengua

iniciaves moviments, i et vares

posar més blava que atra volta: llavors

te la vaig traure, i respiraves, i atra

volta retornaves i me la mamaves

i, extenuada, desistires: no

podies més; i pel forat darrer,

ben agafada a la barana, et vaig

iniciar la penetració,

que fon penosa, dolorosa i llenta,

fins que va entrar-te per complet, i yo

evoque els pèls de l'entrecuix pegant

colps a les teues redonors invictes.

Enllaços externs