Tio o Tronc de Nadal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 14:53 18 set 2023 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'Dia d'Any Nou' a 'Cap d'any')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Tio de Nadal actual

El tió, tronc o leño de Nadal és la tradició més antiga que es conserva en relació als rituals propiciatoris del solstici d'hivern, esta costum es remonta inclús a l'antic Egipte, en el 5000 a. C. i a l'antiga Sumeria i ha sofrit canvis, pero ha estat present des de llavors en multitut de cultures.

Es tracta d'un tronc que, en cremar, donava bens tan preciosos com la calor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llepolies, torrons, dolços.

Quan els celtes varen adoptar esta costum, cap a l'any 1100 a. C., arreplegaven un tronc despuix del solstici i ho guardaven fins que, uns dies abans de la festivitat, ho adornaven en pinyes de conífera, agrevol, hedra i atres plantes de color vert, lo que sembla que pot ser un dels orígens de la costum actual d'adornar un arbre.

Despuix de varis dies adornat i colocat en un lloc d'honor de la llar, per a que tots els membres de la família pogueren tocar-ho i donar-li llepolies i regals, el tronc es capcionava en posar-se el sol la nit del solstici (normalment era la mare qui capcionava el fòc) i es cremava llentament. Les seues cendres es guardaven en veneració, ya que es dia que podien curar malalties, i se solia guardar algun restant carbonisat per a encendre el fòc del tronc de l'any següent.

En el nort d'Amèrica, en molts llocs seguix vigent la tradició d'encendre un fòc la nit de Nadal i, sense necessitat d'anar més llunt, en l'actualitat, el tronc de Nadal és una costum estesa per gran part d'Europa (Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica, França, Suïssa, Itàlia, Albània, Sèrbia, etc..) i algunes regions d'Espanya (sobretot Galícia, Euskadi, Navarra, i Catalunya).

Representació antiga del Tronc de Nadal

Moltes són les maneres de celebrar este antic ritual i prova de l'importància que té en els llocs a on encara perviu esta costum és la diversitat de noms que rep: tronca, tizón, tió, troncada, toza, tronc, choca, zoca, pullizo, rabasa, corniza, cabiró...i molts més.

Segons la tradició, El Tió és un gran tronc, triat el dia de Santa Llúcia pels chiquets de la casa, que es coloca en la cuina o en el menjador i que és alimentat i abrigat per tota la família fins a la Nit de Nadal en que "caga" regals per als chiquets que ho toquen en un pal la Nit de Nadal.

Els chiquets, en uns pals, ho colpegen en força mentres canten una cançó i al crit de caga Tió el tronc els oferix els regals. Durant els dies que precedixen a Nadal el tronc descansa en un racó de la sala tapat en una tela. Els troncs de hui en dia tenen pates, barretina i una cara dibuixada. Els chiquets ho miren i es posen nerviosos perque saben que en la Nit de Nadal s'omplira misteriosament de regals i llepolies.

El tió mai "caga" grans regals ni monedes, sino dolços i chicotets regals. Moltes famílies utilisen el mateix tronc any rere any, per lo que es poden trobar "tiós" que han "cagat" regals a vàries generacions d'una mateixa família.

Atres tradicions nadalenques són:

12 grans de raïm en la Nit de Cap d'Any Adorns nadalencs Arbre de Nadal Belem Casca
Corona d'Advent Cap d'any Dia de Nadal Estrela de Nadal Estrenes i Cistella de Nadal
Flor de Pasqua Loteria de Nadal Massapà Missa del Gall Nadalenques
Papa Noel Pinyates Posades Reixos Macs Sants Inocents
Targetes de Nadal Torró Tortell de Reixos Visc i Agrévol

Enllaços externs[editar | editar còdic]