Anar al contingut

Thryomanes bewickii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bewick's Wren (27640631069).jpg
cucarachero colinegro (Thryomanes bewickii)


El cucarachero colinegro[1] (Thryomanes bewickii), també conegut com saltapared coa llarga, chivirín coa obscura, ratona tepetatero, saltapared de Bewick o saltapared tepetatero,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Troglodytidae, l'única pertanyent al gènero monotípico Thryomanes, anteriorment inclosa en Thryothorus. És nativa de l'oest i sur d'Amèrica del Nort.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx des del suroest de Canadà (suroest de Columbia Britànica) per l'oest i sur d'Estats Units, cap a l'est rarament a l'est del riu Mississipi, i oest (Baixa Califòrnia), noroest i centre de Mèxic, per l'interior al sur fins al centre d'Oaxaca, oest de Pobla i centre oest d'Veracruz.[3] En Mèxic se li ha observat en 26 estats (les excepcions són Colima, Campeche, Chiapas, Tabasco, Quintana Rosegue i Yucatán). En Mèxic, la NOM-059-SEMARNAT-2010 no considera a esta au terrestre en les seues llistes d'espècies en risc;[4] la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) la considera com «preocupació menor».

Habita en zones de maleza, xares i aglomerados en camp obert, boscs oberts i ribereños i chaparral. El hàbitat preferencial en els territoris de cria sol contindre mescles de vegetació espessa de xara i bosc obert, i els nius estan ben amagats. Les poblacions orientals solen estar al voltant de dependències de granges prop de zones arbustivas o boscoses en terrenys rebujats o prou oberts; es troben en terrenys més alts o en valls àmplies pero no en valls estretes i escarpados. Les poblacions occidentals solen viure en zones de maleza alluntades dels humans, encara que li l'ha observat anidando sobretot en edificis com cobertizos, garajos i graners, aixina com en arbres vius i morts.[3]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie T. bewickii va ser descrita per primera volta pel ornitólogo i ilustrador nortamericà John James Audubon en 1827 baix el nom científic Troglodytes bewickii ; el seu localitat tipo és: «cinc milles de St. Francisville, Luisiana».[2]

El gènero Thryonames va ser propost pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1862, la espècie tipo definida per monotip és Troglodytes bewickii, la present espècie.

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric masculí Thryomanes es compon de les paraules del grec «thruon» que significa ‘canya, carrizo’ i «manēs» que significa ‘apassionat’; i el nom de l'espècie «bewickii» commemora al ornitólogo i gravador en fusta britànic Thomas Bewick (1753–1828).[5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La present espècie va estar històricament inclosa en el gènero Thryothorus conformat per numeroses espècies de distribució principalment neotropical, pero els estudis genètics de Mann et al. (2006),[6] complementats pels estudis vocals de Mann et al. (2009),[7] varen demostrar que este gènero no era monofilético, per #lo que les seues integrants varen ser classificades en quatre clados separats: el propi Thryothorus, que va quedar monotípico, els gèneros resucitats Pheugopedius i Thryophilus (exclusivament per a la present espècie), i un nou gènero descrit Cantorchilus. Les modificacions taxonómicas varen ser aprovades en la Proposta N° 408-411 al Comité de Classificació de Sudamérica (SACC).[8]

L'espècie Troglodytes sissonii, que abans s'incloïa en el present gènero, és en realitat un parent propenc del complex Troglodytes aedon, segons lo indicat pel comportament, la vora, plomall, i per la biogeografía i per estudis genètic-moleculars.[9]

A lo llarc de l'història, varen ser descrites numeroses subespecies, que es diagnostiquen principalment basant-se en el color dorsal, encara que el diagnòstic es complica degut a que les pells són susceptibles al canvi de color «post mortem» en el que els grisos es tornen més torrats i els marrons més rojosos als pocs anys de la seua recollida. Moltes de les mateixes són ara considerades inválidas.[3]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[10] es reconeixen quinze subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica;[3] dos estan extintas des de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, principalment per destrucció d'hàbitat i predación de felinos.[11]

  • Grup politípico spilurus
    • Thryomanes bewickii calophonus Oberholser, 1898 – suroest de la Columbia Britànica, Canadà, i oest d'Estats Units (Washington, oest d'Oregó); no reproductiva al nort de Califòrnia. Inclou les formes propostes T. b. ariborius Oberholser, 1920 i T. b. hurleyi Jewett, 1944.
    • Thryomanes bewickii drymoecus Oberholser, 1898 – del suroest d'Oregó a Califòrnia (valls de Sacrament i nort de San Joaquín). Inclou la forma T. b. atrestus Oberholser, 1932.
    • Thryomanes bewickii marinensis Grinnell, 1910 – costes del noroest de Califòrnia al sur fins al comtat de Marin.
    • Thryomanes bewickii spilurus (Vigors), 1839 – costes del centre de Califòrnia al sur fins a la baïa de Monterrey.
    • †Thryomanes bewickii leucophrys (Anthony), 1897 – habitava la illa Sant Clemente, Califòrnia. Extint des dels anys 1940 per destrucció d'hàbitat per chivos i ovellas. També cridat T. b. anthonyi. Observacions de leucophrys en 1897[12] es referix a cerroensis; a eixa época, leucophrys es considerava una espècie que incloïa a la població de la illa Cedres.
    • Thryomanes bewickii charienturusOberholser, 1898 – Califòrnia meridional (al sur des del comtat de Sant Benito) i Mèxic nort-occidental (Baixa Califòrnia al sur fins a prop de 30° N, incloses algunes illes costeres (illes Santa Rosa, Santa Creu, Anacapa i Santa Catalina). Inclou les formes descrites T. b. correctus Grinnell, 1928, T. b. nesophilus Oberholser, 1898 i T. b. catalinae Grinnell, 1910.
    • Thryomanes bewickii cerroensis (Anthony), 1897 – illa Cedres (Mèxic) i adjacent centre oest de Baixa Califòrnia. Inclou la forma T. b. atricauda Huey, 1942.
    • Thryomanes bewickii magdalenensis Huey, 1942 – suroest de la península de Baixa Califòrnia de 26 a 24° N.
    • †Thryomanes bewickii brevicauda Ridgway, 1876 – habitava la illa Guadalupe, Mèxic. Esta subespecie està extinta. Des de (provablement) els anys 1890 a causa de la destrucció de terrenys arbustivos[13] per invasió de l'hàbitat per cabres salvages i depredación per cabres salvages. La recolecció d'espècies de part de científics va poder haver exacerbado el problema.[14] Varen ser recolectats tres #espècimen per Anthony i Streator en maig de 1892[14] i vists pero no atrapats, donant-los per "casi extints" el 22 de març de 1897.[12] No varen ser trobats per Anthony en vàries visites entre 1892 i 1901 per lo que se'ls va considerar extints per a 1901;[14] una busca intensa en 1906 va confirmar l'extinció de la subespecie.[15][nota 1]
    • Thryomanes bewickii cryptus Oberholser, 1898 – est de Colorat cap al sur a través de l'oest d'Oklahoma i l'oest de Texas fins al noreste de Mèxic (nort de Nou #León).
    • Thryomanes bewickii pulichi (A.R. Phillips), 1986 – est de Kansas, Oklahoma.
    • Thryomanes bewickii sadai (A.R. Phillips), 1986 – costa des del sur de Texas fins al centre de Tamaulipas.
    • Thryomanes bewickii mexicanus (Deppe), 1830 – sur de Mèxic (sur de Pobla, oest d'Veracruz, Oaxaca). Inclou les formes descrites T. b. murinus (Hartlaub), 1852, T. b. bairdi (Salvin & Goodman), 1880, i T. b. percnus (Oberholser), 1898.[3]

Nota

[editar | editar còdic]
  1. ↑ La data d'extinció de "1903", freqüentment reportada, sembla ser el primer registre de la seua absència, més que l'últim de la seua presència cita requerida. De fet, no sembla haver registres posteriors a 1897. Es desconeix el calendari de visites d'Anthony despuix de 1892; si va visitar l'illa abans de 1897, va deure passar per alt l'últim remanente de la població, per #lo que la seua data d'extinció de 1901 podria ser qüestionada. No obstant, segons l'evidència disponible, és provable que la subespecie s'extinguira entre 1897 i 1901.
  1. ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2005). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1256.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Dècima part: Orde Passeriformes, Famílies Campephagidae a Turdidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 52 (2): 389-398. ISSN 0570-7358. Consultat el 14 de setembre de 2025. P. 393.
  2. ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 22 de setembre de 2025.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Thryomanes bewickii en Birds of the World.
  4. ↑ .
  5. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Microcerculus p. 385; bewickii p. 71»
  6. ↑ Mann, N.I., Barker, F.K., Graves, J.A., Dingess-Mann, K.A. & Slater, P.J.B. (2006). «Molecular data delineate four genera of "Thamnophilus" antbirds». Molecular Phylogenetics and Evolution.
  7. ↑ Mann, N.I., et al. (2009). «Molecular data delineate four genera of "Thamnophilus" antbirds». Molecular Phylogenetics and Evolution.
  8. ↑ Donegan, T. & Barker, F.K., agost de 2009. Canviar la seqüència linear de l'actual Thryothorus, reconéixer els gèneros Pheugopedius, Thryophilus, Cantorchilus Proposta (408-411) al South American Classification Committe. En anglés.
  9. ↑ Martínez Gómez, J.I., Barber, B.R. & Peterson, A.T.(2005).Auk.122(1): 50–56ISSN 0004-8038.doi:10.1642/0004-8038(2005)122[0050:PPAGPO]2.0.CO;2.
  10. ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
  11. ↑ (1997).The Birds of North America.The Academy of Natural Sciences, Philadelphia, PA & The American Ornithologists' Union, Washington, D.C..
  12. ↑ 12,0 12,1 (1905).Condor.7(4): 134–138doi:10.2307/1361667.
  13. ↑ . Ciutat Universitària Virtual de Sant Isidoro. Consultat el 10 d'abril de 2015.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 (1901).Condor.3(3): 73doi:10.2307/1361475.
  15. ↑ (1908).Condor.10(3)
    101–106.doi:10.2307/1360977.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Thryomanes_bewickii&oldid=496258»