Diferència entre les revisions de "Teodor Llorente"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
'''Teodor Llorente Olivares''' ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1833]] - Valéncia, [[2 de juliol]] de [[1912]]).
 
'''Teodor Llorente Olivares''' ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1833]] - Valéncia, [[2 de juliol]] de [[1912]]).
  
Va nàixer en el carrer de Serrans de Valéncia, en el típic [[Barri del Carme]]. Jove molt estudiós, es va llicensiar en Jurisprudencia en la [[Universitat de Valéncia]] en [[1858]].
+
Va nàixer en el carrer de Serrans de Valéncia, en el típic [[Barri del Carme]]. Jove molt estudiós, es va llicenciar en Jurisprudencia en la [[Universitat de Valéncia]] en [[1858]].
  
Lliterariament, es va iniciar en l'estrena del drama escrit en [[castellà]], "Delirios de amor" ([[1853]]).
+
Lliteràriament, es va iniciar en l'estrena del drama escrit en [[castellà]], "Delirios de amor" ([[1853]]).
  
 
En [[1857]], publicà les seues primeres poesies en llengua valenciana en el periodic "El Conciliador".
 
En [[1857]], publicà les seues primeres poesies en llengua valenciana en el periodic "El Conciliador".
Llínea 11: Llínea 11:
 
En [[1861]], es feu càrrec de la direcció del Periodic "La Opinión" que en [[1866]] passà a ser "[[Las Provincias]]", nom que manté en la actualitat. En [[1904]] deixà la direcció de Las Provincias al seu fill [[Teodor LLorente Falco]].
 
En [[1861]], es feu càrrec de la direcció del Periodic "La Opinión" que en [[1866]] passà a ser "[[Las Provincias]]", nom que manté en la actualitat. En [[1904]] deixà la direcció de Las Provincias al seu fill [[Teodor LLorente Falco]].
  
Fon el segón president de la Societat [[Lo Rat Penat]] i obtingué la Flor Natural dels Jocs Florals el anys [[1879]], [[1887]] i [[1907]].
+
Fon el segon president de la Societat [[Lo Rat Penat]] i obtingué la Flor Natural dels Jocs Florals el anys [[1879]], [[1887]] i [[1907]].
  
 
Va ser Diputat en les Corts i Senador entre [[1891]] i [[1899]] pel partit Conservador en Valéncia.
 
Va ser Diputat en les Corts i Senador entre [[1891]] i [[1899]] pel partit Conservador en Valéncia.
  
Entre les seues obres també destaquen: "Llibrets de versos" ([[1885]]), "Valéncia" (Guia de 2 volumens, [[1888]]), "Cartes de soldat" ([[1886]]), "Pro Patria" ([[1897]]), "Nou llibret de versos" ([[1903]]) "Poetes valencians contemporanis" ([[1905]])....  
+
Entre les seues obres també destaquen: "Llibrets de versos" ([[1885]]), "Valéncia" (Guia de 2 volums, [[1888]]), "Cartes de soldat" ([[1886]]), "Pro Patria" ([[1897]]), "Nou llibret de versos" ([[1903]]) "Poetes valencians contemporanis" ([[1905]])....  
  
Actualment i des de el [[20 de juliol]] de [[1924]] te un monument situat en la Gran Via del [[Marqués del Turia]] en Valéncia.
+
Actualment i des de el [[20 de juliol]] de [[1924]] te un monument situat en la Gran Via del [[Marqués del Túria]] en Valéncia.
  
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]

Revisió de 23:59 26 abr 2010

Teodor Llorente Olivares (Valéncia, 7 de giner de 1833 - Valéncia, 2 de juliol de 1912).

Va nàixer en el carrer de Serrans de Valéncia, en el típic Barri del Carme. Jove molt estudiós, es va llicenciar en Jurisprudencia en la Universitat de Valéncia en 1858.

Lliteràriament, es va iniciar en l'estrena del drama escrit en castellà, "Delirios de amor" (1853).

En 1857, publicà les seues primeres poesies en llengua valenciana en el periodic "El Conciliador".

En els primers Jocs Florals celebrats en Valéncia, fon premiada la seua poesia "La Nova era" (1859).

En 1861, es feu càrrec de la direcció del Periodic "La Opinión" que en 1866 passà a ser "Las Provincias", nom que manté en la actualitat. En 1904 deixà la direcció de Las Provincias al seu fill Teodor LLorente Falco.

Fon el segon president de la Societat Lo Rat Penat i obtingué la Flor Natural dels Jocs Florals el anys 1879, 1887 i 1907.

Va ser Diputat en les Corts i Senador entre 1891 i 1899 pel partit Conservador en Valéncia.

Entre les seues obres també destaquen: "Llibrets de versos" (1885), "Valéncia" (Guia de 2 volums, 1888), "Cartes de soldat" (1886), "Pro Patria" (1897), "Nou llibret de versos" (1903) "Poetes valencians contemporanis" (1905)....

Actualment i des de el 20 de juliol de 1924 te un monument situat en la Gran Via del Marqués del Túria en Valéncia.