Diferència entre les revisions de "Tabarnia"

Revisió de 11:10 29 oct 2019

De Vandellòs a Lloret de Mar i de Sant Joan de Vilatorrada al Prat de Llobregat

Bandera proposta per a Tabarnia

Extensió proposta per a Tabarnia

Tabarnia és el nom en el que s'ha conegut la regió costanera que unix Barcelona i Tarragona. Es tracta d'un neologisme creat a partir dels noms de Tarragona i Barcelona.

Etimologia

Els integrants de l'organisació Barcelona is not Catalonia1 relaten que varen realisar una assamblea constituent el 24 de setembre de 2012, en la que varen aprovar els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a l'autonomia política el «objectiu final de la qual és conseguir recuperar l'antiga sobirania del comtat de Barcelona i crear una nova comunitat autònoma espanyola».

Posteriorment vàries webs varen senyalar que l'autor de l'idea de Tabarnia havia segut Daniel de la Fuente sis anys arrere. De fet, el terme ya es trobava en us en les rets socials en l'any 2014. En l'any 2015 era obertament utilisat per a designar una entitat territorial que comprendria una franja costera que agruparia l'àrea Metropolitana de Barcelona i la franja de terreny que li unix en Tarragona, per a mostrar el rebuig de la zona a l'independència de Catalunya, afirmant que:

Cataluña se compone de dos zonas claramente diferenciadas desde el punto de vista económico, lingüístico, identitario, poblacional y social. Una parte independentista y otra, entre otras cosas, constitucionalista (Tabarnia).

Aproximadament, l'actual territori que reivindica Tabarnia coincidix històricament en l'antic Comtat de Barcelona.

Història

Edat antiga

Els orígens de Barcelona es remonten a varis assentaments dels laietans, un poble íber, que a diferència dels grecs que es varen assentar en Empúries i Roses (Girona) o als romans que es varen assentar en Tarraco (Tarragona) sí eren originaris de la península. Pot afirmar-se per tant que els orígens dels barcelonesos estan més vinculats al restant de la península que els catalans.

El propi nom de Barcelona o Barcino prové, segons els estudis més fiables, del temps dels íbers. Aixina ho afirma el filòlec Joan Coromines i Vigneaux. No obstant en l'any 15 a. C. el nom de la ciutat va passar a ser Colónia Faventia Iulia Augusta Pia Barcino.

Despuix d'una ocupació romana de quatre sigles (de l'I al V d.C.), sorgixen alguns usurpadors al tro de Roma que prenen precisament a Barcelona com a capital, és el cas de Màxim de Hispània (anys 409-422) i Sebastián (any 444). Note's que Màxim és conegut com “de Hispania” i no de “Catalunya” puix aparte de que la paraula Catalunya és un invent posterior, Barcelona ya des de l'antiguetat s'ha considerat un territori fortament vinculat al restant de la península.

Edat mija

Despuix del periodo romà la ciutat és ocupada pels visigots que la trien com a capital d'un nou regne. El primer rei visigot de la península, Ataulf, situa a Barcelona com a capital del regne cristià visigot en l'any 414 d.C. Un estat que aplegaria a governar tota la península ibèrica durant casi 300 anys.

En esta época ciutats anteriorment importants com Tarraco (Tarragona) decau i passen a ser de segon orde. La preeminència de Barcelona en la regió ve d'antic.

El rei visigot Ataúlfo, es va casar en Gala Placidia, filla, germana i mare de varis emperadors de l'Imperi Romà d'Occident. Barcelona va aplegar llavors a emetre moneda imperial (i no provincial) per lo que l'importància de la ciutat era màxima.

En l'any 711 els àraps invadixen tota la península i ocupen el territori de l'actual Barcelona durant 83 anys. Els carolingis (provinents de l'actual França) comandats per Ludovico Pío reconquistan la ciutat per al cristianisme en l'any 801, i a partir d'ahí se succeïx una llarga cadena de comtes barcelonesos creguts al govern dels francs (hereus dels carolingis).

En l'any 985 els francs es neguen a socórrer a la ciutat, que estava sent atacada per l'eixèrcit àrap de Almanzor, i com a resposta la ciutat decidix independisar-se i en ella tota la regió immediatament circumdant, lo que aproximadament equival a l'actual àrea metropolitana de Barcelona. El comte Borrell II i el seu fill Ramón Borrell governen ya de facto com a sobirans independents d'un minúscul territori que és el comtat de Barcelona.

El territori de Barcelona comença a ser conegut com el comtat de Barcelona. Un territori que es autogobernà de manera independent molt abans que atres territoris catalans.

Edat Moderna

La decadència es va iniciar a partir del sigle XV en altibaixos, i es prolongaria a lo llarc dels sigles següents. Les tensions derivades de l'unió dinàstica en Castella, iniciada en el matrimoni entre Fernando II d'Aragó i Isabel de Castella, va alcançar el seu moment àlgit en la guerra dels Segadors, entre els anys 1640 i 1651, i més tart, en la guerra de Successió (de l'any 1706 a 1714), que va significar la desaparició de moltes de les institucions pròpies de Catalunya i la construcció de la fortalea militar de la ciutadella, mentres que l'idioma català va quedar relegat a l'àmbit privat.

Edat contemporànea

Revolució industrial

La recuperació econòmica iniciada a finals del sigle XVIII i l'industrialisació en el sigle XIX varen propiciar que Barcelona tornara a convertir-se en un important centre polític, econòmic i cultural, al front de la cridada Renaixença. Cal destacar en el procés d'industrialisació el monopoli de comerç textil entre Espanya i Cuba, que va ser fixat en Barcelona en un moment de crisis en l'indústria textil de cotó, i que va assentar l'industrialisació en Catalunya; i el diferencial de creiximent, mentres que en atres parts del país l'indústria desapareixia davant la crisis. Una atra conseqüència d'este monopoli textil en el sigle XIX entre Barcelona i Cuba, va ser la queixa dels cubans sobre la "teoria de l'embut", ampla per a Espanya i estreta per a Cuba, i que va ser la raïl del malestar cubà i que va generar tumults i el moviment d'independència en busca de l'igualtat econòmica en el respal de EE.UU. La ciutat va poder derribar les seues muralles i es annexionà en l'any 1897 sis municipis limítrofs, lo que li va permetre créixer i planificar el seu desenroll urbà i industrial liderat per l'innovador pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdá, que va traçar els carrers en quadrícula i els cantons en cantonada. Va ser també sèu de dos Exposicions Universals en 1888 i 1929.

Mancomunitat de Catalunya

En l'any 1914, l'actual territori de Tabarnia passaria a formar part de la Mancomunitat de Catalunya, institució promoguda pel dirigent de la catalanista Lliga Regionalista Enric Prat de la Riba i creada per un Real Decret del govern espanyol. Va ser dissolta en 1925 per la Dictadura de Primo de Rivera.

Proposta d'autonomia

Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia.

La plataforma Barcelona is not Catalonia naixqué despuix d'una conferencia titulada "Las balanzas fiscales entre territorios catalanes", que se celebra en Barcelona el 29 de giner de l'any 2011. Se publica el manifest Rubricatum (“Llobregat” en llatí).

Geografía

Tabarnia es dividix en Alta Tabarnia i Baixa Tabarnia.

La composició comarcal de Tabarnia és la següent:

Comarca	Habitantes (2018)	Capital
Tarragonés	252 790	Tarragona
Bajo Campo	188 841	Reus
Bajo Penedés	102 409	Vendrell
Alto Penedés	108 122	Villafranca del Penedés
Garraf	149 103	Villanueva y Geltrú
Bajo Llobregat	819 168	San Feliú de Llobregat
Barcelonés	2 254 642	Barcelona
Vallés Oriental	406 289	Granollers
Vallés Occidental	917 905	Tarrasa/Sabadell
El Maresme	447 824	Mataró
Total	5 647 093

Demografía

Àrea més castellaparlant.
Àrea més cosmopolita.
Àrea en menys independentisme.
Àrea més rica i més poblada de Catalunya.

Economia

Situació de Barcelona en relació al restant de Catalunya

Barcelona aporta a Catalunya un 28% més de lo que rep.

Las balanzas fiscales entre territorios catalanes

Plataformes

Plataforma por la Autonomía de Barcelona

Bibliografía

Tabarnia: La historia no perdona mitos per Ares Van Jaag, José Antonio Alías García
¡Viva Tabarnia!: Prólogo de Mario Vargas Llosa per Albert Boadella
Crónicas de Tabarnia per J. J. y David S.
Tabarnia en tiempos de Wamba per Jean Garciant

Vínculs externs

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 [[Archiu:Flag of Tabarnia.SVG|thumb|right|Bandera proposta per a Tabarnia]]
 [[Archiu:Tabarnia.jpg|thumb|right|Extensió proposta per a Tabarnia]]
-'''Tabarnia''' és el nom en que s'ha conegut la regió costanera que unix [[Barcelona]] i [[Tarragona]]. Es tracta d'un [[neologisme]] creat a partir dels noms de '''Ta'''rragona i '''Bar'''celona.
+'''Tabarnia''' és el nom en el que s'ha conegut la regió costanera que unix [[Barcelona]] i [[Tarragona]]. Es tracta d'un [[neologisme]] creat a partir dels noms de '''Ta'''rragona i '''Bar'''celona.
 == Etimologia ==
-Els integrants de l'organisació Barcelona is not Catalonia1 relaten que varen realisar una assamblea constituent el 24 de setembre de 2012, en la que varen aprovar els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a l'autonomia política el «objectiu final de la qual és conseguir recuperar l'antiga sobirania del comtat de Barcelona i crear una nova comunitat autònoma espanyola».
+Els integrants de l'organisació Barcelona is not Catalonia1 relaten que varen realisar una assamblea constituent el [[24 de setembre]] de [[2012]], en la que varen aprovar els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a l'autonomia política el «objectiu final de la qual és conseguir recuperar l'antiga sobirania del comtat de Barcelona i crear una nova comunitat autònoma espanyola».
-Més vesprada vàries ueps varen senyalar que l'autor de l'idea de Tabarnia havia segut Daniel de la Fuente sis anys arrere. De fet, el terme ya es trobava en us en les rets socials en 2014. En 2015 era obertament utilisat28 per a designar una entitat territorial que comprendria una franja costera que agruparia l'àrea Metropolitana de Barcelona i la franja de terreny que li unix en Tarragona, per a mostrar el rebuig de la zona a l'independència de Catalunya, afirmant que:
+Posteriorment vàries [[Pàgina web|webs]] varen senyalar que l'autor de l'idea de Tabarnia havia segut Daniel de la Fuente sis anys arrere. De fet, el terme ya es trobava en us en les rets socials en l'any [[2014]]. En l'any [[2015]] era obertament utilisat per a designar una entitat territorial que comprendria una franja costera que agruparia l'àrea Metropolitana de Barcelona i la franja de terreny que li unix en Tarragona, per a mostrar el rebuig de la zona a l'independència de Catalunya, afirmant que:
 {{Cita|Cataluña se compone de dos zonas claramente diferenciadas desde el punto de vista económico, lingüístico, identitario, poblacional y social. Una parte independentista y otra, entre otras cosas, constitucionalista (Tabarnia).}}
@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 === Edat antiga ===
-Els orígens de Barcelona es remonten a varis assentaments dels laietans, un poble íber, que a diferència dels grecs que es varen assentar en Empúries i Roses (Girona) o als romans que es varen assentar en Tarraco (Tarragona) sí eren originaris de la península. Pot afirmar-se per tant que els orígens dels barcelonesos estan més vinculats al restant de la península que els catalans.
+Els orígens de Barcelona es remonten a varis assentaments dels laietans, un poble [[íbers|íber]], que a diferència dels [[Antiga Grècia|grecs]] que es varen assentar en Empúries i Roses (Girona) o als romans que es varen assentar en Tarraco (Tarragona) sí eren originaris de la península. Pot afirmar-se per tant que els orígens dels barcelonesos estan més vinculats al restant de la península que els catalans.
-El propi nom de Barcelona o Barcino prové, segons els estudis més fiables, del temps dels íbers. Aixina ho afirma el filòlec Joan Coromines i Vigneaux. No obstant en l'any 15 a.C. el nom de la ciutat va passar a ser Colónia Faventia Iulia Augusta Pia Barcino.
+El propi nom de Barcelona o Barcino prové, segons els estudis més fiables, del temps dels íbers. Aixina ho afirma el filòlec Joan Coromines i Vigneaux. No obstant en l'any [[15 a. C.]] el nom de la ciutat va passar a ser Colónia Faventia Iulia Augusta Pia Barcino.
-Despuix d'una ocupació romana de quatre sigles (de l'I al V d.C.), sorgixen alguns usurpadors al tro de Roma que prenen precisament a Barcelona com a capital, és el cas de Màxim de Hispània (anys 409-422) i Sebastián (any 444). Note's que Màxim és conegut com “de Hispania” i no de “Catalunya” puix aparte de que la paraula Catalunya és un invent posterior, Barcelona ya des de l'antiguetat s'ha considerat un territori fortament vinculat al restant de la península.
+Despuix d'una ocupació romana de quatre sigles (de l'I al V d.C.), sorgixen alguns usurpadors al tro de [[Antiga Roma|Roma]] que prenen precisament a Barcelona com a capital, és el cas de Màxim de Hispània (anys [[409]]-[[422]]) i Sebastián (any [[444]]). Note's que Màxim és conegut com “de Hispania” i no de “Catalunya” puix aparte de que la paraula Catalunya és un invent posterior, Barcelona ya des de l'antiguetat s'ha considerat un territori fortament vinculat al restant de la península.
 === Edat mija ===
-Despuix del periodo romà la ciutat és ocupada pels visigots que la trien com a capital d'un nou regne. El primer rei visigot de la península, Ataulf, situa a Barcelona com a capital del regne cristià visigot en l'any 414 d.C. Un estat que aplegaria a governar tota la península ibèrica durant casi 300 anys.
+Despuix del periodo romà la ciutat és ocupada pels [[visigots]] que la trien com a capital d'un nou regne. El primer rei visigot de la península, Ataulf, situa a Barcelona com a capital del regne cristià visigot en l'any [[414]] d.C. Un estat que aplegaria a governar tota la [[península ibèrica]] durant casi 300 anys.
 En esta época ciutats anteriorment importants com Tarraco (Tarragona) decau i passen a ser de segon orde. La preeminència de Barcelona en la regió ve d'antic.
@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
 El rei visigot Ataúlfo, es va casar en Gala Placidia, filla, germana i mare de varis emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.  Barcelona va aplegar llavors a emetre moneda imperial (i no provincial) per lo que l'importància de la ciutat era màxima.
-En l'any 711 els àraps invadixen tota la península  i ocupen el territori de l'actual Barcelona durant 83 anys. Els carolingis (provinents de l'actual França) comandats per Ludovico Pío reconquistan la ciutat per al cristianisme en l'any 801, i a partir d'ahí se succeïx una llarga cadena de comtes barcelonesos creguts al govern dels francs (hereus dels carolingis).
+En l'any [[711]] els [[àraps]] invadixen tota la península  i ocupen el territori de l'actual Barcelona durant 83 anys. Els carolingis (provinents de l'actual França) comandats per Ludovico Pío reconquistan la ciutat per al cristianisme en l'any [[801]], i a partir d'ahí se succeïx una llarga cadena de comtes barcelonesos creguts al govern dels francs (hereus dels carolingis).
-En l'any 985 els francs es neguen a socórrer a la ciutat, que estava sent atacada per l'eixèrcit àrap de Almanzor, i com a resposta la ciutat decidix independisar-se i en ella tota la regió immediatament circumdant, #lo que aproximadament equival a l'actual àrea metropolitana de Barcelona. El comte Borrell II i el seu fill Ramón Borrell governen ya de facto com a sobirans independents d'un minúscul territori que és el comtat de Barcelona.
+En l'any [[985]] els francs es neguen a socórrer a la ciutat, que estava sent atacada per l'eixèrcit àrap de Almanzor, i com a resposta la ciutat decidix independisar-se i en ella tota la regió immediatament circumdant, lo que aproximadament equival a l'actual àrea metropolitana de Barcelona. El comte Borrell II i el seu fill Ramón Borrell governen ya de facto com a sobirans independents d'un minúscul territori que és el comtat de Barcelona.
 El territori de Barcelona comença a ser conegut com el comtat de Barcelona. Un territori que es autogobernà de manera independent molt abans que atres territoris catalans.
 === Edat Moderna ===
-La decadència es va iniciar a partir del sigle XV en altibaixos, i es prolongaria a lo llarc dels sigles següents. Les tensions derivades de l'unió dinàstica en Castella, iniciada en el matrimoni entre Fernando II d'Aragó i Isabel de Castella, va alcançar el seu moment àlgit en la guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i més vesprada, en la guerra de Successió (de 1706 a 1714), que va significar la desaparició de moltes de les institucions pròpies de Catalunya i la construcció de la fortalea militar de la ciutadella, mentres que l'idioma català va quedar relegat a l'àmbit privat.
+La decadència es va iniciar a partir del [[sigle XV]] en altibaixos, i es prolongaria a lo llarc dels sigles següents. Les tensions derivades de l'unió dinàstica en Castella, iniciada en el matrimoni entre Fernando II d'Aragó i Isabel de Castella, va alcançar el seu moment àlgit en la guerra dels Segadors, entre els anys [[1640]] i [[1651]], i més tart, en la guerra de Successió (de l'any [[1706]] a [[1714]]), que va significar la desaparició de moltes de les institucions pròpies de Catalunya i la construcció de la fortalea militar de la ciutadella, mentres que l'[[idioma català]] va quedar relegat a l'àmbit privat.
 === Edat contemporànea ===
 ==== Revolució industrial ====
-La recuperació econòmica iniciada a finals del sigle XVIII i l'industrialisació en el sigle XIX varen propiciar que Barcelona tornara a convertir-se en un important centre polític, econòmic i cultural, al front de la cridada Renaixença. cal destacar en el procés d'industrialisació el monopoli de comerç textil entre Espanya i Cuba, que va ser fixat en Barcelona en un moment de crisis en l'indústria textil de cotó, i que va assentar l'industrialisació en Catalunya; i el diferencial de creiximent, mentres que en atres parts del país l'indústria desapareixia davant la crisis. Una atra conseqüència d'este monopoli textil en el sigle XIX entre Barcelona i Cuba, va ser la queixa dels cubans sobre la "teoria de l'embut", ampla per a Espanya i estreta per a Cuba, i que va ser la raïl del malestar cubà i que va generar tumults i el moviment d'independència en busca de l'igualtat econòmica en el respal de EE.UU. La ciutat va poder derribar les seues muralles i es annexionà en 1897 sis municipis limítrofs, lo que li va permetre créixer i planificar el seu desenroll urbà i industrial liderat per l'innovador pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdá, que va traçar els carrers en quadrícula i els cantons en cantonada. Va ser també sèu de dos Exposicions Universals en 1888 i 1929.
+La recuperació econòmica iniciada a finals del [[sigle XVIII]] i l'industrialisació en el [[sigle XIX]] varen propiciar que Barcelona tornara a convertir-se en un important centre polític, econòmic i cultural, al front de la cridada Renaixença. Cal destacar en el procés d'industrialisació el monopoli de comerç textil entre [[Espanya]] i [[Cuba]], que va ser fixat en Barcelona en un moment de crisis en l'indústria textil de [[cotó]], i que va assentar l'industrialisació en Catalunya; i el diferencial de creiximent, mentres que en atres parts del país l'indústria desapareixia davant la crisis. Una atra conseqüència d'este monopoli textil en el sigle XIX entre Barcelona i Cuba, va ser la queixa dels cubans sobre la "teoria de l'embut", ampla per a Espanya i estreta per a Cuba, i que va ser la raïl del malestar cubà i que va generar tumults i el moviment d'independència en busca de l'igualtat econòmica en el respal de [[EE.UU.]] La ciutat va poder derribar les seues muralles i es annexionà en l'any [[1897]] sis municipis limítrofs, lo que li va permetre créixer i planificar el seu desenroll urbà i industrial liderat per l'innovador pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdá, que va traçar els carrers en quadrícula i els cantons en cantonada. Va ser també sèu de dos Exposicions Universals en [[1888]] i [[1929]].
 ==== Mancomunitat de Catalunya ====
-En 1914, l'actual territori de Tabarnia passaria a formar part de la Mancomunitat de Catalunya, institució promoguda pel dirigent de la catalanista Lliga Regionalista Enric Prat de la Riba i creada per un Real Decret del govern espanyol. Va ser dissolta en 1925 per la Dictadura de Primo de Rivera.
+En l'any [[1914]], l'actual territori de Tabarnia passaria a formar part de la Mancomunitat de Catalunya, institució promoguda pel dirigent de la catalanista Lliga Regionalista Enric Prat de la Riba i creada per un Real Decret del govern espanyol. Va ser dissolta en [[1925]] per la Dictadura de [[Primo de Rivera]].
 ==== Proposta d'autonomia ====
 Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia.
-La plataforma ''Barcelona is not Catalonia'' naixqué despuix d'una conferencia titulada "Las balanzas fiscales entre territorios catalanes", que se celebra en Barcelona el [[29 de giner]] de l'any [[2011]]. Se publica el manifest Rubricatum (“Llobregat” en llatí).
+La plataforma ''Barcelona is not Catalonia'' naixqué despuix d'una conferencia titulada "Las balanzas fiscales entre territorios catalanes", que se celebra en Barcelona el [[29 de giner]] de l'any [[2011]]. Se publica el manifest Rubricatum (“Llobregat” en [[llatí]]).
 == Geografía ==