Rubén Martínez Dalmau
| Rubén Martínez Dalmau | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste, escritor i polític. | ||
| Naiximent: | 17 de novembre de 1970 | ||
| Lloc de naiximent: | Teulada, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Rubén Martínez Dalmau (Teulada, 17 de novembre de 1970) és un professor, juriste, politòlec, historiador de l'art, escritor i polític valencià d'ideologia comunista.
Ocupà el càrrec de Vicepresident segon i conseller de Vivenda i Arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat Valenciana, lloc al que va accedir en juny de l'any 2019 despuix de tancar-se l'acort de coalició entre PSPV, Compromís i Unides-Podem, que donà lloc al denominat Govern del Botànic II o del Botànic d'Alacant (lloc a on es firmà dit acort).
Biografia[editar | editar còdic]
Rubén Martínez Dalmau naixqué en Teulada, en la comarca de la Marina Alta, en l'any 1970, encara que de molt jove es va traslladar en la família a l'entorn del Cap de la Nao, en Xàbia, a on va realisar els estudis d'educació secundària. En 1988 es va mudar a la ciutat de Valéncia per a ingressar com a estudiant en la Facultat de Dret de l'Universitat de Valéncia a on inicià els seus estudis de Dret. En 1989 va ingressar en l'Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) per a donar començ als estudis de Ciències polítiques. Estudià simultàneament les dos carreres.
Als 17 anys va ingressar voluntàriament com a activiste pels drets humans en Amnistia Internacional, a on va coordinar la ret Andina. Fon membre del Comité Eixecutiu Estatal i coordinador del grup local de Valéncia d'Amnistia Internacional. Es va implicar en particular en la Campanya per la Transparéncia en el Comerç d'Armes que varen desenrollar conjuntament Amnistia Internacional, Greenpeace i Meges del Món (1997).
En l'any 1992 es va iniciar en la política universitària i fon elegit claustral en el Claustre de l'Universitat de Valéncia com a representant d'estudiants. En 1993 fon un dels fundadors del Centre d'Estudis Polítics i Socials (CEPS), posteriorment Fundació Centre d'Estudis Polítics i Socials, que va treballar intensament en Amèrica Llatina durant la década del 92. Eixercí d'assessor dels processos constituents de Veneçola (1999), aixina com dels de Bolívia (2006-2007) i Equador (2008), a on va formar part dels equips tècnics de redacció de les Constitucions. Assessorà vàries campanyes electorals i eixercí d'observador electoral internacional en diferents processos electorals en la delegació de l'Organisació dels Estats Americans (OEA) (Haití, 2001). Ya com a professor eixercí el càrrec de vicesecretari de la Facultat de Dret des de 2001 fins a 2004.
Des de 1999 residix en el barri del Cabanyal de Valéncia, a on ha participat activament en les lluites veïnals per a preservar el barri de l'ampliació de l'avinguda Blasco Ibáñez que es va propondre en els mandats de Rita Barberá (Partit Popular) i que finalment fon declarada illegal pels tribunals.
Obra[editar | editar còdic]
- Aspectos constitucionales del Ministerio Fiscal (1999)
- Cambio político y proceso constituyente en Venezuela (2000, con Roberto Viciano Pastor)
- La independencia del Banco Central Europeo (2005)
- Constitución, legitimidad democrática y autonomía de los bancos centrales. Tirant, Valencia (2005)
- Europa y el Mediterráneo. Perspectivas del diálogo intercultural (editor). Publicacions de l'Universitat de Valéncia-Instituto Mediterráneo de Estudios Europeos, Valéncia (2006)
- Democracia, participación y voto electrónico (2007)
- Desafíos constitucionales. La Constitución ecuatoriana del 2008 en perspectiva. Junt a Ramiro Ávila Santamaría i Agustín Grijalva. Ministerio de Justicia y Derechos Humanos y Tribunal Constitucional del Ecuador. Quito (2008).
- El proceso constituyente boliviano (2006-2008) en el marco del nuevo constitucionalismo latinoamericano. Enlace, La Paz (2008).
- Teoría y práctica del poder constituyente (editor). Tirant, Valencia (2014)